Memòria de Ramon Ferran, l’artista i el reusenc del carrer de Balmes

El cicle Testimonis organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal ha tancat, aquest dimecres, el seu curs de primavera amb una xerrada dedicada a la memòria de l’artista reusenc Ramon Ferran, recentment traspassat.  De la mà del seu fill, Marc Ferran, l’acte s’ha centrat en l’etapa més formativa i emotiva de l’artista fortament vinculada als seus orígens socials a la zona del carrer de Balmes, de Reus. Com a una mena de cosmos personal, l’espai físic del taller de l’artista enmarcat en aquesta àrea “mig pagesa, de gent humil que havia perdut la guerra” va marcar profundament la seva obra i va definir el seu compromís social i de vida. En aquest sentit, Marc Ferran ha evocat l’afirmació mironiana segons la qual “per a ser universal cal ser local”.

Un altra de les qüestions que Ferran ha subratllat durant l’acte ha estat el llarg procés que el seu pare va haver de superar per tal d’assolir els coneixements plàstics i artístics en el Reus dels anys quaranta i cinquanta. A banda del sotrac de la guerra civil i els escassos recursos econòmics de la família, Ferran ha destacat l’aïllament reusenc respecte als moviments artístics europeus més avançats i la incomprensió inicial del progenitor de Ferran. Dificultats que l’artista reusenc va superar gràcies al suport de la seva mare, la seva vàlua artística i el seu treball constant tant a nivell d’ofici com en altres tasques de subsistencia fins a poder cursar els estudis de Belles Arts a Barcelona . En aquest sentit, Marc Ferran ha assegurat que en aquella època “el context era molt àrid” per a la creació artística i que la ciutat estava allunyada dels circuits i les formes més trencadores.

Al respecte de la trobada del llenguatge artístic de Ramon Ferran, el ponent ha destacat com a cabdal  la platja de Cambrils, que ha definit com una prolongació del carrer de Balmes: un espai vinculat a la natura, de gent humil que també havia perdut la guerra. Va ser en aquest indret on l’artista va trobar definitivament la seva manera d’expressió més autèntica i definitòria.

Per últim, s’ha parlat  de l’esperit docent de Ferran que va saber transmetre als seus alumnes els coneixements adquirits moltes vegades trencant els esquemes de la pedagogia imperant en aquells moments.

De la seva banda, l’exregidor Joaquim Besora que va compartir amb Ramon Ferran l’etapa del primer ajuntament democràtic a Reus, ha destacat la solidesa intel·lectual del grup del PSUC, del qual va formar part el 1979. Una afirmació que ha resumit tot dient que Ramon Ferran va fer possible que “la llibertat fos neta i la igualtat, generosa” en uns moments de canvi polític important a la ciutat. Segons Besora, altres contribucions de Ferran van ser la constitució del Consorci del Teatre Fortuny, l’escola d’Art a Reus i la política cultural i festiva.

A l’acte de l’Arxiu hi eren presents, entre d’altres, l’exregidor convergent Jordi Escoda, així com exregidors del PSUC com Francesc Campoy, Pepe García Ibáñez i exregidors d’ICV com Antoni Oliach i Maria Teresa Vallverdú.