-
Miquel Nolla i Bruget és besavi de Rita Barberà
Un dels atractius turístics més importants de València és el Museu Nacional de Ceràmica, que acull fins al 10 de gener una interessant exposició en record de Miquel Nolla, un reusenc nascut ara fa 200 anys, besavi de l'exalcaldessa de València, Rita Barberà, i creador de la fàbrica de mosaics Nolla, en una alqueria de Meliana a l'Horta de València. El llegat de Nolla repassa precisament l'inici d'un negoci que va suposar l'expansió de la indústria de la ceràmica al País Valencià. Reusdigital.cat us explica la història d'aquest peculiar reusenc.
Nolla, amb ganes de triomfar
Miquel Nolla i Bruget va néixer a Reus el 1815 en el si d'una família de comerciants tèxtils. Aquest fet li donaria una especial agudesa pels negocis i amb només 20 anys se'n va anar cap a València a fer d'encarregat d'una botiga de teixits. El noi tenia ganes de prosperar ràpid i el 1839 es casà amb Joana Sagrera Guix, filla d'una destacada i adinerada família valenciana. També es va fer de l'Ateneu i prior del Tribunal de Comerç de València, aconseguint així, tota una sèrie de contactes que li reportarien molts beneficis.
Però és a partir dels 45 anys quan Miquel Nolla deixa el tèxtil i es dedica al mosaic. El 1860 comença a construir una gran fàbrica de rajoles a la finca de la seva dona a la població de Meliana, a tocar de la carretera de Barcelona, i enmig de carxoferes i tarongers. La Gran Fábrica de Mosaico Nolla marcaria l'inici d'aquest tipus d'indústria a València i Castelló, que ha estat fonamental per l'economia del País Valencià.
L'èxit dels seus productes es basà en la qualitat, la innovació i la bellesa, així com l'habilitat de Miquel Nolla en dirigir la fàbrica. Això el permeté guanyar nombrosos premis internacionals a fires i exposicions de tota Europa que li obriren les portes dels mercats exteriors.
En poc temps, la fàbrica passà de tenir 20 treballadors a més de 500. Nolla va aconseguir tenir uns treballadors motivats i compromesos gràcies a unes mesures de benestar desconegudes fins al moment. Sota el lema de Subordinació, moralitat i premi al treball entraven tots els obrers a la fàbrica diàriament. No hem de pensar, però, que Nolla fos una persona tova, era exigent, però premiava els millors, fins i tot amb la percepció d'una part dels guanys de l'empresa. I amb el temps, els treballadors més veterans rebien una casa al costat de la fàbrica, consolidant el que ara es coneix com el barri Nolla de Meliana.
La rumorologia de l'època diu, fins i tot, que el seu caràcter fort i controlador va arribar fins al punt de tancar la seva dona al psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat durant dos anys, per poder controlar l'empresa. Nolla, de fet, donava gran importància als contactes i a la imatge. Aprofita la seva amistat amb el general Prim per fer venir al Rei Amadeu de Savoia en el que seria el punt culminant de la seva popularitat. El setembre de 1871, el Rei visita la fàbrica de Meliana i el condecora amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica al mèrit empresarial amb gran ressò a la premsa de l'època (l'arxiu municipal de Reus en guarda una imatge). També aconsegueix que visitin la fàbrica el mateix Joan Prim o membres de la família Romanov, la dinastia imperial russa.
Però tot i la seva amistat amb Prim, com a home de negocis que era va intentar establir bones relacions amb els Borbons. D'aquí que també el podem veure en un besamans a la Reina Isabel II a València o rebent a Alfons XII a la fàbrica de Meliana. Aquesta proximitat amb la reialesa el permet erigir-se com a símbol del refinament i fa que molta gent vulgui als seus mosaics a casa seva. Més enllà dels palauets de les classes altes, els seus productes també arriben a una incipient classe mitjana.
Els mosaics Nolla són presents en edificis tan populars a València com l'Ajuntament, l'edifici de Correus o el Mercat Central. Fora de València, en podem trobar al metro de París, a la catedral de Buenos Aires o fins i tot al Kremlin de Moscou. A la ciutat de Reus també podem apreciar els mosaics Nolla al Santuari de Misericòrdia, ja que l'empresari reusenc va fer el donatiu de tot el paviment de la popular ermita de la patrona de la nostra ciutat el 1878, un any abans de la seva mort.
Rita Barberà Nolla; la besnéta de Miquel Nolla
Una vegada mort Miquel Nolla Bruget, els seus hereus van continuar al capdavant de la fàbrica. A Miquel Nolla Sagrera, conegut a Meliana com el "senyoret", li va tocar viure la Guerra Civil. Toni Mollà, periodista i escriptor valencià nascut també a Meliana, relata com durant els primers dies del conflicte armat, alguns anarquistes volien eliminar a Miquel Nolla i aquest va demanar ajut a alguns treballadors seus entre els quals es trobava Higini Mollà, avi del periodista, i militant del Partit Autonomista de Blasco Ibañez.
Gràcies a la protecció d'Higini Mollà, Miquel Nolla va salvar la seva vida i la de la seva filla, que anys més tard es casaria amb el periodista falangista José Barberà. Fruit d'aquest matrimoni en naixeria Rita Barberà Nolla, ell 1948. En acabar la guerra, Higini Mollà va ser condemnat a presó durant uns anys sense que ningú de la família Nolla intercedís per ell.
Curiosament, mentre Rita Barberà reconeixia i promocionava la qualitat de la ceràmica del seu besavi reusenc arreu del món, asseguda en el seu despatx de l'Ajuntament de València, pretenia fer desaparèixer 1.651 habitatges del barri de pescadors del Cabanyal, format per cases amb façanes que contenien ceràmiques Nolla. Tot, per allargar l'avinguda de Blasco Ibañez fins al mar.
