Dijous, 07 de Desembre de 2023

Montsant Fonts: 'La cultura popular es crea i recrea cada dia'

22 de Setembre de 2016, per Marc Roca/ El Punt Avui
  • Montsant Fonts

    Isabel Martínez

L'associació cultural reusenca Carrutxa va néixer el 1980 com una colla de gent jove amb inquietuds comunes: l'entorn de la festa i la cultura popular, “amb la voluntat de conèixer el passat i, sobretot, retornar la festa al carrer”. Tot i que d'això ja fa 36 anys, no temen pel relleu generacional: “Aquest és un moment dolç per a Carrutxa”, afirma la presidenta, ara que s'ha reconegut la tasca de recerca i divulgació del patrimoni etnològic i dinamització cultural de l'entitat amb un Premi Nacional de Cultura.

Com ha canviat l'entitat al llarg de tots aquests anys?

Amb el pas del temps s'han anat diversificant els objectius: des de programes de recerca sobre àmbits diversos com l'arquitectura rural, la religiositat popular, els balls o el foc a la festa, fins a la memòria de la Guerra Civil o de l'associacionisme i l'educació popular fins al primer terç del segle XX. També ha canviat força la composició de l'entitat: avui, entre les persones més grans i més joves actives a l'associació hi ha prop de quatre dècades de diferència d'edat.

Els seus camps d'estudi i recerca són molt amplis. En quin àmbit han posat més esforços?

Hem treballat molt a partir de la memòria de les persones i en molts àmbits, segons el moment: la literatura oral, el cançoner, festes com la de Sant Antoni i les festes d'hivern, oficis com ara terrisser, boter, baster o espardenyer, jocs populars com el de les bitlles, i instruments que van des del sac de gemecs fins a l'ús de carraus i matraques per part de la canalla durant la Setmana Santa. També hem treballat força sobre la presència del foc a les festes, la pirotècnia, els diables o el bestiari de foc, i hem fet recerques sobre arquitectura rural, com les singulars esteles funeràries discoïdals. Així mateix, hem aplegat creences i hem estudiat les ermites del Priorat. Al mateix temps, també hem reunit història oral sobre la Guerra Civil o l'associacionisme popular al primer terç del segle XX i les escoles vinculades a les societats obreres, entre d'altres.

Quantes persones formen l'associació i quin procediment se segueix per fer recerca?

El nucli més actiu que gestiona el dia a dia de l'entitat el formen una quinzena de persones, però quan s'engega una recerca sempre s'hi afegeixen col·laboradors dels diferents temes que es tracten, així com una xarxa considerable de col·laboradors locals i la complicitat de grups i entitats sense els quals difícilment hauríem pogut fer la nostra feina. Entenem que els diners públics han de servir per fer activitats per al conjunt de la població.

Com es finança tot això?

Tenim un coixí de socis que, amb la seva quota, garanteixen els recursos mínims per mantenir la infraestructura bàsica. A més, hi ha persones de l'entitat que aporten l'esforç del seu treball personal. A partir d'aquí busquem altres mitjans: ens presentem a convocatòries d'ajuts a la recerca i tenim convenis de col·laboració amb diferents institucions, de qui rebem una dotació econòmica a canvi d'uns projectes determinats.

Rep un suport social i institucional suficient l'entitat?

Socialment, força. Sense les complicitats que hem anat trobant arreu del territori seria impossible haver fet el que hem fet. Tenim convenis amb el Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Reus i puntualment arribem a acords amb entitats locals per projectes concrets. A vegades, s'ha valorat més la nostra feina des de la distància que des de la proximitat.

Tot i que la tasca de Carrutxa se centra sobretot a les comarques del Baix Camp i el Priorat, consideren que ha minvat l'interès general per la cultura popular?

Pel que fa als àmbits que més ens pertoquen, constatem que es prioritza l'espectacle, les festes destacades i les manifestacions amb molt de públic, oblidant a vegades que hi ha moltes manifestacions culturals petites que, sumades, tenen un volum més important. La cultura popular es crea i recrea cada dia. Desapareixen antics costums i en surten de nous: en l'àmbit festiu, ha augmentat l'interès per moltes pràctiques del passat, adaptades al present, i també s'han generat noves tradicions.

Es valora prou el patrimoni històric?

És cert que, enfront dels grans monuments o edificis nobles, el patrimoni etnològic, ja sigui material –com els edificis que són representatius de formes de vida o indústries artesanes del passat– o immaterial –moltes vegades és el de les classes populars– està menys valorat i protegit.

En quins projectes està immersa Carrutxa en aquests moments?

Preparem una nova edició d'un llibre molt útil en el seu moment, Reus, la formació d'una ciutat, i del llibre Cantar amb el pandero, que recull tota la nostra recerca sobre aquest repertori femení i les seves vinculacions amb la festa i la religiositat popular. En aquest moment, però, l'entitat centra bona part dels seus esforços a digitalitzar i catalogar tot el fons que ha aplegat, una feina interna però molt important amb vista al futur.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges