Ramon Llop (Reus, 1950) ha dedicat gran part de la seva vida a promoure activitats i iniciatives culturals per a la ciutat, sobretot en el món del cinema i del teatre. L'any 1975, fou impulsor del Congrés de Cultura Catalana a Reus, promotor d'escoles de teatre locals i responsable d'un bon nombre de representacions teatrals. També va participar en les primeres programacions del Cineclub del Centre de Lectura. En l'actualitat, dirigeix la companyia El Trole. Ramon Llop també ha estat un destacat activista polític, sensibilitat que encara conserva.
Actualment participa en el Cineclub de la sala Santa Llúcia. Com és l'acollida?
El Cineclub es fa per contribuir al fet que hi hagi més activitats a la sala Santa Llúcia. Ens vam adonar que sempre fèiem les mateixes coses i volíem atraure a un nou públic. Em vaig oferir per dinamitzar l'activitat de cinema, ja que tenia experiència amb el Cineclub del Centre de Lectura. Al setembre començarem una nova programació.
S'han plantejat establir una relació amb el Cineclub del Centre de Lectura.
La relació amb el president del Centre de Lectura és bona, tenim un acord verbal, un acord amb el qual el públic dels dos cinemes podrà compartir-los amb un preu reduït. Mirarem que no coincideixin els dies de projeccions, i la nostra voluntat també es crear un cinefòrum.
Vostè consumeix cinema comercial?
Jo fa molt de temps que no vaig al cinema comercial, i si hi vaig, no és al de Reus sinó al de Girona. Quan marxem amb la dona uns dies cap a Girona, ciutat que ens agrada molt, de tant en tant aprofitem per anar al cinema, però només si ens interessa la cartellera. Però la veritat és que de cinema comercial a Reus no en consumeixo des de fa molt de temps.
És una postura molt ferma.
A mi el cinema comercial tant se'm fa, abans tampoc hi anava. El cinema comercial és molt diferent, és un cinema per guanyar diners, però si els que porten els cinemes els hi és igual portar mitjons, sabates de futbol o pel·lícules doncs no té sentit. Si vols fer de fuster, has de saber fer de fuster i si vols portar un cinema, crec que com a mínim s'ha de tenir una certa cultura cinematogràfica. Considero inacceptable que les productores et portin un llistat de pel·lícules i les hagis d'exhibir sí o sí, obligatòriament.
Una altra de les seves grans passions és el teatre. Com sorgeix el grup de teatre El Trole?
Va ser arran de la bona resposta que vam tenir la Núria Gondolbeu, el Pau Gavaldà, la Dolors Quintana i jo, de la lectura dramatitzada que vam fer de l'obra 'Pluja de Clemàstecs' a la Biblioteca Xavier Amorós, i de la seva posterior representació al Centre de Lectura, al Congrés d'Història Pere Anguera, el 2011. A causa de la bona resposta, el Pau Gavaldà va proposar constituir un grup de teatre.
De mica en mica vam començar a formar el grup i el 2013 vam presentar un muntatge teatral del poeta Bertolt Brecht. Després vam fer l'obra 'Àligues vençudes' que aplega textos de Joan Oliver, Miquel Martí Pol i Joan Coromines, entre d'altres. També hem recitat textos de Xavier Amorós i les obres 'Si tens gana menja't la cama' d'Angelo Beolco, o 'Guernica' de Fernando Arrabal, traduïda i adaptada per a mi al teatre, basada en el bombardeig de la ciutat basca. El nostre objectiu és donar a conèixer aquests autors, però costa molt obtenir públic. Quan érem a la companyia de la Tartana, assajàvem durant mesos i després omplíem l'Orfeó. Actualment, els interessos culturals han canviat.
Està satisfet amb l'aposta cultural municipal?
Crec que el que hauria de fer l'Ajuntament és potenciar les entitats per tal que facin la seva feina, però sense actuar d'empresaris. Per al govern són més importants els festivals de circ, música, del que sigui, però en el fons són coses puntuals i que no perduren a la ciutat. Juntament amb el Ramon Ferran i durant el primer ajuntament democràtic, vam articular des de Cultura una comissió gestora de teatre municipal. Aquesta va elaborar un programa teatral, amb una escola de teatre i producció. La intenció era aglutinar gent relacionada amb aquest món i que els alumnes poguessin participar en muntatges i crear un grup estable que garantís de manera permanent l'activitat teatral a Reus.
Què creu que li manca a la ciutat?
Cultura de carrer, d'entitats. Els interessos dels ciutadans han canviat i segurament interessen més les accions de consum, o anar de copes que no veure una pel·lícula o una obra de teatre. Si això passés durant el franquisme, dirien que és una cultura alienant.
Vostè va ser un actiu militant del PSUC. Conserva encara la mateixa sensibilitat política?
No, en aquell moment érem joves, i l'any 1968 havíem començat a militar a les joventuts comunistes. El 1971 ens van detenir però s'ha d'entendre que estàvem en una dictadura, ara estem en un moment totalment diferent, les coses han canviat però no per a millor del tot.
Hi ha lloc en el panorama actual polític per aquelles idees?
En aquell moment crec que eren bastant adequades, suposo que hi podien haver errors, però crec que ara no funcionarien perquè el temps no és el mateix, tot i que encara hi ha coses d'aquella ideologia que tenen sentit.
Què opina de la situació política actual?
Espero amb candeletes la independència. Penso però que no és com abans, ja no hi ha grans compromisos, hi ha molt d'intrusisme polític, i un intrús en política passa desaperçabut. Si algú es fa passar per metge i entra en un quiròfan farà un disbarat, i en canvi en política ja tot ha esdevingut normal.
I perquè creu que s'ha arribat a aquesta situació?
Principalment perquè no hi ha tradició democràtica. Hem estat molts anys amb una dictadura i les esquerres de veritat van sortir molt mal parades. En el moment de la transició s'hi pensava molt en la guerra i en el passat, i no en preparar una democràcia sòlida. Les esquerres han anat rebaixant-se fins que han desaparegut.
