Títol: 'Vostè senyora pot tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus'
Autora: Isabel Martínez
Edició: Centre de Lectura
Es van perdre prop de 400 llocs de treball a Reus i a la comarca. Però malgrat que el tancament de la Crolls el 1984 va esdevenir un símbol de tantes i tantes coses, i gairebé totes dolentes, sobtava l'oblit generalitzat d'un episodi d'aquesta magnitud en la memòria històrica local. 'Vostè senyora pot tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus' (amb preu de venda de 24 euros) és el repàs a un moment que, tot i deixar empremta a tota una generació, va desaparèixer de l'imaginari col·lectiu. Com la desaparició amb nocturnitat i traïdoria de la Cooperativa Comarcal, encara que això millor deixar-ho per més endavant.
El relat té el mèrit de resumir el naixement i caiguda d'una idea nascuda de cinc empresaris reusencs donant veu als testimonis. Una obra d'estil periodístic producte d'Isabel Martínez, que va veure el llibre com una continuació lògica de la publicació el 2007 amb Dolors Juanpere 'Fem safareig', una recerca dels últims rentadors públics. Al capdavall, l'impacte de la Crolls no es quedava només en l'aspecte tecnològic o de màrqueting, sinó que entrava directament en l'àmbit privat i feia canviar, a millor, usos i costums d'una dona sotmesa encara a massa condicionants.
Els capítols (i la profusió d'imatges extretes en part de col·leccions particulars) donen veu a directius i treballadors, donen perspectiva, no prejutgen i permeten al lector treure conclusions. També exemplifiquen el triomf inicial d'un model de negoci basat en una publicitat ambiciosa (i innovadora per l'època) i amb vocació de mapamundi més que no pas de campanar. I a tall d'epíleg és un retrat de l'impacte d'una reconversió industrial, d'una incapacitat manifesta d'influència del govern de la Generalitat, dels intents dels màxims responsables de trobar llum al final del túnel (expansió a Mèxic inclosa) i del muscle d'un moviment obrer bolcat en salvar la fàbrica però sense capacitat d'influència.
El pròleg de Matias Vives,que en la seva condició de diputat llavors del PSUC va fer tot el possible per trobar una solució, és un recordatori del passat amb ensenyances pel futur. "La Crolls no va tancar per tenir un mal producte. Tot al contrari (...) Però la raó última era la voluntat del Govern central d'alterar el mapa del sector, justificant-ho, d'una banda, amb la legislació sobre «reconversions industrials» (malament quan el polític vol fer d'empresari sense assumir personalment els riscos de ser-ho) i, d'una altra, amb el famós informe McKinsey (un informe d'experts sempre queda bé, per justificar allò que tu ja has decidit prèviament)".
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
