'Timecode' també triomfa als Goya

'Timecode', el curtmetratge dirigit per Juanjo Giménez, produït per l'Escola de Cinema de Reus (ECIR) I nominat als Oscars, ha sumat un nou guardó amb el Goya al millor curtmetratge. Protagonitzat pels ballarins i coreògrafs Lali Ayguadé i Nicolás Ricchini narra una història d'amor entre dos vigilants de pàrquing que mantenen una relació a través de les càmeres de vigilància. El film ha rebut fins ara la Palma d'Or al millor curtmetratge a Canes i el premi Gaudí, i el proper 26 de febrer optarà al premi cinematogràfic més important. En clau reusenca, Oriol Tarragó ha repetit el premi Gaudí al millor so per la pel·lícula 'Un monstre em ve a veure'.

'Un monstre em ve a veure', de J. A. Bayona, s'emporta 9 premis i 'Tarde para la ira', 4

Els Goya han fet encara més gran el 'monstre' de J. A. Bayona. El tercer llargmetratge del director català ha guanyat nou premis dels dotze als quals aspirava: el de millor director, millor muntatge, millor direcció artística, millor direcció de producció, millor fotografia, millor maquillatge i perruqueria, millors efectes especials, millor so i millor música original. Amb tot, s'ha quedat a les portes de culminar una nit rodona quan 'Tarde para la ira', l''òpera prima' de Raúl Arévalo, s'ha endut el Goya a la millor pel·lícula i ha marxat amb quatre estatuetes.

Emma Suárez ha fet història a l'endur-se dos Goya en una mateixa nit, el de millor actriu per 'Julieta' i el de millor actriu de repartiment pel seu paper a 'La propera pell'. La 31a gala dels Premis Goya, conduïda per tercera vegada per l'actor i humorista Dani Rovira, també ha distingit 'Timecode' com a millor curtmetratge, l'últim guardó que podia rebre abans de competir als Oscar.

La cinta que aquest any ostenta el privilegi d’haver-se convertit en el film més vist aquest 2016 ha rebut aquest dissabte a la nit al Centre de Congressos Príncep Felip de l'Hotel Auditorium de Madrid el reconeixement del sector. El 'monstre' de Bayona, que ja va imposar-se als premis Gaudí diumenge passat, ha rebut nou de les dotze estatuetes a les quals aspirava. El cineasta ha estat premiat amb un Goya a la millor direcció pels seus tres llargmetratges. Per 'El orfanato' va rebre el de millor direcció novell, mentre que per 'Lo imposible' va ser distingit amb el de millor direcció. 

"Estic orgullós de formar part del cinema espanyol i representar-lo aquí i a fora", ha esgrimit Bayona, que ha lloat la gent que "combat mostres" com als que feien front mentre es rodava la pel·lícula. També ha tingut paraules d'agraïment per al seu pare i el seu germà. 

Les altres cintes que partien amb més nominacions de la nit –onze-, 'Tarde para la ira' de Raúl Arévalo i 'El hombre de las mil caras' d'Alberto Rodríguez, han rebut quatre i dos guardons cadascuna. Amb tot, l''òpera prima' de Raúl Arévalo ha sortit victoriosa de la nit del cinema espanyol quan li ha arrabassat el premi gros de la nit, el de millor pel·lícula, a 'Un monstre em ve a veure' quan tot semblava indicar que el 'monstre' culminaria una nit històrica. També s'ha fet amb el de millor direcció novell, millor actor de repartiment per Manolo Solo i millor guió original. 

Seguint l'estela de Verónica Forqué, Emma Suárez ha repetit l'efemèride i s'ha emportat dos premis en una mateixa nit: el Goya a la millor actriu per 'Julieta' i el de millor actriu de repartiment pel seu paper a 'La propera pell'. Aquest segon, l'ha dedicat el guardó als directors de la pel·lícula, Isaki Lacuesta i Isa Campo. L'actriu ja va rebre el Gaudí a la mateixa categoria. 

La barcelonina Anna Castillo s'ha fet amb el Goya a millor actriu revelació pel seu paper a la cinta d'Icíar Bollaín 'El olivo' –i ha acabat dedicant un "us estimo" en català a la seva família i amics-, mentre que Carlos Santos ha rebut el premi al millor actor revelació pel film 'El hombre de las mil caras'. El Goya a millor actor protagonista ha estat per Roberto Álamo pel seu paper a 'Que dios nos perdone'.

Un dels moments amb més emotius ha estat quan Sílvia Pérez Cruz ha recollit el Goya a la millor cançó original per 'Ai, ai, ai', que ha entonat 'a capella' la peça 'No hay tanto pan' dedicada als desnonats.