-
Imatge del congrés celebrat a la URV
ACN
La taxa de sobreseïment de casos d'agressions sexuals a infants i adolescents s'ha reduït "moltíssim". Ha passat del 60% fins al 12% en aquells casos que han comptat amb la intervenció de la Barnahus. Aquesta és una de les principals conclusions preliminars d'una recerca, coordinada per la Universitat Rovira i Virgili (URV). La investigació s'ha publicat aquest dijous en el Congrés internacional 'Reptes jurídics i de l'atenció a la infància i a les dones víctimes de la violència', celebrat a Tarragona. De fet, aquest estudi, encara en curs, està avaluant l'impacte del model Barnahus al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i a les comarques lleidatanes. La mostra inclou més de 480 diligències prèvies que impliquen fins a 520 víctimes.
La investigadora principal del projecte, Núria Torres, ha explicat que estan avaluant els canvis que ha suposat la posada en marxa del model Barnahus (Casa dels Infants en suec), en el funcionament del sistema penal. El servei va arrencar el juliol de 2020 a Tarragona, sent pioner a tot l'Estat Espanyol. Torres ha detallat que han revistat tots els casos iniciats per abusos i agressions sexuals a infants i adolescents des del gener 2018 fins al desembre 2022, és a dir, dos anys abans de l'inici de Barnahus al territori i dels seus dos primers anys.
Segons la també professora de Dret Penal de la URV, els resultats preliminars fets públics aquest dijous en el marc del congrés mostren que hi ha hagut canvis "rellevants" en "algunes variables" associades a la revictimització dels infants o victimització secundària. "En el procediment penal, la durada s'escurça, de forma que és estadísticament significativa en el cas de Tarragona", ha assenyalat. "Són processos penals una mica més curts del que ho eren abans que entrés en funcionament el model Barnahus i també en comparació amb altres territoris com els de les Terres de l'Ebre i Lleida", ha afegit.
Tot i que indica que continua havent-hi una taxa de sobreseïment "molt elevada" d'aquests casos, en aquells on hi ha hagut la intervenció del servei Barnahus la taxa ha "baixat moltíssim, d'un 60% fins al 12%; això vol dir que hi ha més casos que s'han iniciat penalment, que poden seguir la seva tramitació i que es dictarà sentència", ha subratllat. Entre les principals conclusions de la recerca, que recorda que són preliminars, Torres ha destacat que la intervenció de la Barnahus també fa "més factible que hi hagi una sentència en sentit condemnatori".
Ampliar el model Barnahus
En paral·lel, Torres confia que la "tendència" que mostren els primers resultats de la investigació sobre l'impacte positiu del model Baranhus en el sistema penal es consolidi. En aquest sentit, espera que el servei s'ampliï i atengui altres infants i adolescents víctimes d'altres delictes, com ara de maltractaments en l'àmbit intrafamiliar, negligències, violències de gènere, entre altres.
Comparteix opinió, la professora agregada del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, Eva Zafra, qui considera que caldrien equips especialitzats per atendre els menors que són víctimes de feminicidis. "Són fills de violències masclistes, que passen per tot un perible burocràtic, judicial, educatiu i emocional" després de la mort de la mare. De fet, per ella, els reptes passen per més formació per als professionals d'aquests àmbits, més sensibilització i més investigació per tal d'atendre millor tots els infants, víctimes de tota mena de violències.
Zafra ha explicat que des del 2019 tenen en marxa un estudi per a analitzar les conseqüències que tenen els feminicidis en els fills i els familiars i també els dels feminicidis vinculats. L'experta ha remarcat que l'atenció i protecció que tenen aquestes víctimes hauria d'anar més enllà de la mort de les dones, ja que les derivades "s'expandeixen" a tota la societat. "La figura del mestre és vital, inclús hi ha casos, que la mestra ha sigut una segona mare, i no saben com atendre aquests casos", ha dit.
Per la professora, l'impacte no afecta només els menors en el seu rendiment escolar, sinó que també ho fa a la seva aula i comunitat educativa. "Moltes vegades, es revictimitzen perquè són víctimes d'assetjament arran del feminicidi, suposa un estigma pel fet que el pare està a la presó perquè ha matat a la seva mare", ha lamentat. Alhora, ha manifestat que algunes víctimes expliquen que l'atenció psicològica que reben és "irregular" i que hauria de ser més "descentralitzada".
Prova preconstituïda
En la jornada, que ha aplegat prop de 150 persones de set països, els experts i professionals també han debatut sobre la implantació de la prova preconstituïda durant el procés penal com una solució per no revictimitzar a la víctima durant el judici. La codirectora del Congrés i professora de Dret Processal del Departament de Dret Privat, Processal i Financer de la URV, Elisabeth Cerro, ha assegurat que seria una "bona solució" que en alguns casos s'usés la prova preconstituïda. "Aquesta qüestió s'ha regulat recentment, però no s'està fent en l'àmbit de les violències de gènere", ha lamentat.
Per ella, el principal problema de la violència de gènere és que es denuncia "molt poc" i quan ja està en fase judicialitzada, sosté, és "molt difícil" provar els fets perquè s'han produït en la "clandestinitat". "Crec que amb la prova preconstituïda pot evitar sentències absolutòries o l'arxivament de casos", ha comentat. En aquest sentit, ha apuntat que facilitaria "mantenir la seva puresa" i evitaria que la víctima hagués de declarar més d'una vegada o serviria en cas que la víctima declinés declarar en el judici. En definitiva, conclou, s'evitaria la seva revictimització.
