-
Ricardo Bofill
L'arquitecte i urbanista català Ricardo Bofill s'ha mort aquest divendres, als 82 anys. Entre les seves obres destacades hi ha l'hotel Vela, el Teatre Nacional de Catalunya, la terminal 1 de l'aeroport del Prat o la seu de l'INEFC. Era un dels arquitectes catalans de més renom internacional. A Reus hi va projectar i construir els blocs del barri Gaudí, popularment coneguts com els blocs Bofill.
Nascut a Barcelona el 1939, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, centre del qual va ser expulsat el 1957 per la seva militància política en moviments vinculats al PSUC. Va completar els estudis a Ginebra i el 1963 va fundar el seu Taller d'Arquitectura, on va incloure filòsofs, sociòlegs i més intel·lectuals. Amb aquest equip va signar els seus grans projectes. Els seus dos fills, Ricardo Emilio i Pablo, dirigeixen l'oficina des de fa anys i hi treballen més de cent professionals.
Bofill és considerat un dels màxims exponents de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània, que inclou línies clares de l'estil modern i arracona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes, incorporant elements clàssics, com ara columnes o arcs.
Fora de Catalunya va dissenyar espais com ara el complex Citadel Center de Chicago, el parc del Manzanares a Madrid, el Casablanca Twin Center de la capital del Marroc o part del Jardí del Túria de València.
Des dels conjunts d'habitatges col·lectius dels primers anys, com els reconeguts Walden 7 i la Muralla Roja, fins a infraestructures com la nova terminal de l'Aeroport del Prat, la Universitat Mohammed VI amb seus a Ben Guerir i Rabat, Ricardo Bofill ha destacat per qüestionar l'arquitectura des de la base. Entre el seu llegat també hi ha l'edifici d'apartaments Walden de Sant Just Desvern o el barri d'Antigone de Montpelier.
Al llarg de la seva carrera, Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi el 1993. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes. Bofill és també Doctor Honoris causa per la Universitat de Metz, França (1995), i Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres, del Ministeri de Cultura de França (1988).
Més recentment la Universitat Politècnica de Barcelona va investir l'arquitecte com a doctor honoris causa el mes de setembre passat en reconeixement a la seva trajectòria, que inclou més d'un miler d'edificis en gairebé una trentena de ciutats.
Nascut a Barcelona el 1939, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, centre del qual va ser expulsat el 1957 per la seva militància política en moviments vinculats al PSUC. Va completar els estudis a Ginebra i el 1963 va fundar el seu Taller d'Arquitectura, on va incloure filòsofs, sociòlegs i més intel·lectuals. Amb aquest equip va signar els seus grans projectes. Els seus dos fills, Ricardo Emilio i Pablo, dirigeixen l'oficina des de fa anys i hi treballen més de cent professionals.
Bofill és considerat un dels màxims exponents de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània, que inclou línies clares de l'estil modern i arracona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes, incorporant elements clàssics, com ara columnes o arcs.
L'hotel Vela és un dels edificis més icònics de Bofill. Foto: Albert Alemany
Fora de Catalunya va dissenyar espais com ara el complex Citadel Center de Chicago, el parc del Manzanares a Madrid, el Casablanca Twin Center de la capital del Marroc o part del Jardí del Túria de València.
Des dels conjunts d'habitatges col·lectius dels primers anys, com els reconeguts Walden 7 i la Muralla Roja, fins a infraestructures com la nova terminal de l'Aeroport del Prat, la Universitat Mohammed VI amb seus a Ben Guerir i Rabat, Ricardo Bofill ha destacat per qüestionar l'arquitectura des de la base. Entre el seu llegat també hi ha l'edifici d'apartaments Walden de Sant Just Desvern o el barri d'Antigone de Montpelier.
Al llarg de la seva carrera, Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi el 1993. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes. Bofill és també Doctor Honoris causa per la Universitat de Metz, França (1995), i Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres, del Ministeri de Cultura de França (1988).
Més recentment la Universitat Politècnica de Barcelona va investir l'arquitecte com a doctor honoris causa el mes de setembre passat en reconeixement a la seva trajectòria, que inclou més d'un miler d'edificis en gairebé una trentena de ciutats.
Etiquetes:
