Biorobots i androides que parlen català

"Una utopia republicana amb elements de sàtira". D'aquesta manera descriu el reusenc Enric Herce el seu llibre Un bibliotecari a Mart, una història de ciència ficció que forma part de la col·lecció Gatzara, de l'editorial Chronos. Aquesta proposa la difusió de relats en volums dobles, i en aquest cas l'autor del Baix Camp el comparteix amb el barceloní Sergi G. Oset, l'artífex de Sismes. La presentació, per Sant Jordi, va servir per "constatar l'interès per aquest tipus de literatura en la nostra llengua", manifesten tots dos. A la capital del Baix Camp, els amants del pulp i del terror lovecraftià tenen una cita amb el duet el proper dissabte 7 de maig, a les 7 de la tarda, a l'Abacus. 

Ciència ficció i terror en la nostra llengua

Herce exposa a Reusdigital.cat que Un bibliotecari a Mart és un relat fins a cert punt humorístic, però del qual també se'n pot extreure una reflexió en clau política. A la història, el monarca del planeta vermell es mor en un accident de iot, el que genera tota una sèrie de conspiracions i lluites per ocupar tan preuat tron, mentre que altres són partidaris d'una república. "No s'allunya pas tant del context que pugui viure's aquí", argumenta l'autor. Això sí, també hi apareixen ninges, biorobots i androides. "És una puntada de peu als morros de l'avorriment", s'assenyala des de Chronos. 
 
L'escriptor aplaudeix la iniciativa de l'editorial. En aquest sentit, considera que col·leccions com Gatzara són un gaudi per al lector, perquè contraposen l'estil i la proposta de dos autors "que poden ser molt diferents, però que al mateix temps poden complementar-se". En aquest sentit, el reusenc celebra "l'encert que ha tingut l'editorial a l'hora de pensar que ajuntar-nos al Sergi i a mi podia rutllar" i avança que "estaré encantat de repetir" si es considera adient. De fet, s'anima a proposar que la col·lecció uneixi autors "més consolidats" amb d'altres "menys populars". Si fins ara Chronos havia publicat traduccions de grans obres internacionals, s'ha decidit a tirar endavant narracions fetes des de casa nostra. "És una molt bona manera de donar a conèixer autors del país, ja siguin de ciència ficció clàssica o de terror", indica Oset al seu torn. 

Un "boom" del fantàstic català

Aquest subratlla que, en els últims anys, a Catalunya s'hi viu una mena de boom d'aquests gèneres, en especial per l'aparició d'editorials com Males Herbes o Raig Verd. "S'ha generat una demanda de públic", comenta l'autor de Sismes, i aquest és "divers i plural". D'una banda, diu, les seves històries poden seduir els adults que anys enrere van créixer amb relats clàssics; de l'altra, hi ha "noves generacions molt joves" que també volen llegir aquest tipus de llibres, i que premien experiències com les de Gatzara, és a dir, l'accés a "dos relats pel preu d'un". 

Quant a Sismes, Oset avança que la trama presenta un personatge trans "enfangat en la política municipal", i en un context en què determinades elits corruptes que gestionen una plataforma sísmica volen exercir també "el control físic i mental de la població". Apunta l'autor que es tracta d'un exercici de "terror extrem", certament allunyat de l'estil d'Herce, "tot i que en el fantàstic sempre hi ha llocs comuns". El barceloní espera que Gatzara esdevingui "un punt de partida" per a moltes altres històries i altres escriptors del país. "Parlem d'editorials independents, però penso que hi ha interès per aquest tipus de literatura i cal aprofitar-ho", sentencia. 

De cara a la presentació de dissabte, Herce admet una "gran il·lusió" en tractar-se del primer cop que en viurà una a la seva ciutat. Més endavant, el dia 21 de maig, els autoanomenats The toxic twins (una referència a la seva passió pel rock, en al·lusió als renoms d'Steve Tyler i Joe Perry d'Aerosmith) seran a la CatCon de Vilanova i la Geltrú.