Tot i que és una de les illes més grans de Catalunya, amb 1.400 hectàrees i gairebé cinc quilòmetres, l'Illa de Buda és una de les grans desconegudes tant per turistes com per residents. Situada a l'extrem oriental del Delta de l'Ebre, a la comarca del Montsià i pertanyent al municipi de Sant Jaume d'Enveja, és un dels aiguamolls més ben conservats de la península Ibèrica.
A més a més, és tot un exemple de sostenibilitat, malgrat els obstacles que ha suposat -i suposa- el canvi climàtic i els temporals que l'han feta recular. El seu entorn és l'hàbitat d'un gran nombre d'aus i és la representació de bona part dels ecosistemes del delta, com són les llacunes, els canyissos, els boscos de ribera i les extenses platges de dunes, entre d'altres. En definitiva, un paradís natural que, sovint, passa desapercebut.
En ser l'Illa de Buda propietat compartida entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i un particular, la zona està dividida en dues parts: una de privada i una altra d'accés públic. El territori compta amb diversos edificis antics, com ara una masia rural, que pot llogar-se, una capella o habitatges, ara buits. I malgrat que l'illa va tenir al voltant de 200 habitants en la dècada dels cinquanta, en l'actualitat només queden dos matrimonis envellits.
La varietat vegetal és un dels principals atractius de l'illa, formada principalment per camps d'arròs i boscos de ribera. Per això, un dels seus pilars econòmics és l'agroturisme, una forma de conèixer ambients naturals on fer excursions, relaxar-se, navegar i fins i tot participar en les tasques agrícoles de la zona. L'illa de Buda és, també, el marc d'una novel·la ambientada als anys seixant publicada aquest any d'Elena Moya.
La masia s'ha transformat en un allotjament turístic, que disposa de tres plantes amb tres habitatges separats d'entre tres i sis habitacions, totes elles, amb lavabo complet, cuina i sala d'estar. Per accedir a l'Illa de Buda, s'ha de conduir fins a Riumar, que està a una hora i quatre minuts de Tarragona si s'opta per anar per l'AP-7. Després, s'hi pot arribar amb un vaixell o, pels més aventurers i aventureres, amb una piragua o caiac.
[plantillavirals]
A més a més, és tot un exemple de sostenibilitat, malgrat els obstacles que ha suposat -i suposa- el canvi climàtic i els temporals que l'han feta recular. El seu entorn és l'hàbitat d'un gran nombre d'aus i és la representació de bona part dels ecosistemes del delta, com són les llacunes, els canyissos, els boscos de ribera i les extenses platges de dunes, entre d'altres. En definitiva, un paradís natural que, sovint, passa desapercebut.
En ser l'Illa de Buda propietat compartida entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i un particular, la zona està dividida en dues parts: una de privada i una altra d'accés públic. El territori compta amb diversos edificis antics, com ara una masia rural, que pot llogar-se, una capella o habitatges, ara buits. I malgrat que l'illa va tenir al voltant de 200 habitants en la dècada dels cinquanta, en l'actualitat només queden dos matrimonis envellits.
La varietat vegetal és un dels principals atractius de l'illa, formada principalment per camps d'arròs i boscos de ribera. Per això, un dels seus pilars econòmics és l'agroturisme, una forma de conèixer ambients naturals on fer excursions, relaxar-se, navegar i fins i tot participar en les tasques agrícoles de la zona. L'illa de Buda és, també, el marc d'una novel·la ambientada als anys seixant publicada aquest any d'Elena Moya.
La masia s'ha transformat en un allotjament turístic, que disposa de tres plantes amb tres habitatges separats d'entre tres i sis habitacions, totes elles, amb lavabo complet, cuina i sala d'estar. Per accedir a l'Illa de Buda, s'ha de conduir fins a Riumar, que està a una hora i quatre minuts de Tarragona si s'opta per anar per l'AP-7. Després, s'hi pot arribar amb un vaixell o, pels més aventurers i aventureres, amb una piragua o caiac.
[plantillavirals]
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics