-
Diversos assistents atenen el novè fòrum de dret ambiental europeu, celebrat a la Universitat Rovira i Virgili.
Ariadna Escoda/ACN
Un centenar d’acadèmics s’han trobat a Tarragona en el marc del novè fòrum de dret ambiental europeu, on s’ha debatut sobre com cal afrontar l’emergència climàtica. En les sessions d’anàlisi, els experts han remarcat el paper destacat dels ens locals, els quals consideren que són “laboratoris democràtics d’innovació” en polítiques ambientals.
És un rol que els pot convertir en referents per a altres administracions en àmbits com la gestió de residus, les ZBE o la creació de comunitats energètiques locals. Així ho defensa la professora en dret administratiu a la Universitat Rovira i Virgili, Aitana de la Varga, que alhora ha assenyalat el repte que suposa per als ajuntaments aconseguir ingressos per executar aquestes propostes.
Al llarg de dos dies de sessions de debat i anàlisi, els experts han coincidit en el fet que les polítiques ambientals s’han de promoure des d’un punt de vista més general i no pas sectorial, tal com s’ha fet fins ara. Així ho ha apuntat el professor en dret administratiu de la URV, Endrius Cocciolo, qui ha afegit que els ens locals, malgrat ser sovint "els grans oblidats", executen propostes que posteriorment són aplicades per altres administracions.
N’és un exemple l’aplicació de la zona de baixes emissions impulsada en primer lloc per l’Ajuntament de Barcelona i que es va avançar a la legislació supramunicipal, tal com ha exemplificat la professora en dret administratiu Aitana de la Varga. En la mateixa línia, de la Varga ha assenyalat el paper cabdal dels consistoris en la creació de comunitats energètiques locals, que més enllà d’afrontar la crisi climàtica, també té un efecte directe en els índex de pobresa energètica d’un municipi.
D’altra banda, en el fòrum de dret ambiental europeu també s’han posat sobre la taula contradiccions en la legislació actual a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic. Cocciolo ha fet referència al Tractat de la Carta d’Energia, la qual protegeix les inversions tant en energies renovables com en fòssils. En aquest context, el professor de la URV ha suggerit que cal trobar una forma per canalitzar unes inversions “necessàries” per desplegar infraestructures energètiques sostenibles i alhora, garantir els objectius de sostenibilitat, un objectiu que ha titllat de “complex”.
Pel que fa a la crisi d’abastiment d’energia causada per la guerra a Ucraïna, Cocciolo ha insistit que les administracions europees haurien d’haver avançat de forma més “radical” en la implantació d’energies renovables per no ser dependents d’energies fòssils de països “que més tard o més d’hora havien de ser problemàtics”.
Aquesta és la primera ocasió en què la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona organitza el fòrum de dret ambiental europeu. En la novena edició, s’han inscrit fins a 110 acadèmics que han participat en les sessions de debat i anàlisi que s’han repartit al llarg de dos dies. Malgrat que les conclusions a les quals han arribat els experts no són de caràcter vinculant, l’organització remarca que col·laboren amb administracions locals, autonòmiques o estatals a l’hora de legislar en dret ambiental. Ara bé, Cocciolo ha insistit que tot i que les entitats estan compromeses per afrontar l’emergència climàtica, cal que “accelerin” tots els processos de reforma de sostenibilitat per ser efectius.
És un rol que els pot convertir en referents per a altres administracions en àmbits com la gestió de residus, les ZBE o la creació de comunitats energètiques locals. Així ho defensa la professora en dret administratiu a la Universitat Rovira i Virgili, Aitana de la Varga, que alhora ha assenyalat el repte que suposa per als ajuntaments aconseguir ingressos per executar aquestes propostes.
Al llarg de dos dies de sessions de debat i anàlisi, els experts han coincidit en el fet que les polítiques ambientals s’han de promoure des d’un punt de vista més general i no pas sectorial, tal com s’ha fet fins ara. Així ho ha apuntat el professor en dret administratiu de la URV, Endrius Cocciolo, qui ha afegit que els ens locals, malgrat ser sovint "els grans oblidats", executen propostes que posteriorment són aplicades per altres administracions.
N’és un exemple l’aplicació de la zona de baixes emissions impulsada en primer lloc per l’Ajuntament de Barcelona i que es va avançar a la legislació supramunicipal, tal com ha exemplificat la professora en dret administratiu Aitana de la Varga. En la mateixa línia, de la Varga ha assenyalat el paper cabdal dels consistoris en la creació de comunitats energètiques locals, que més enllà d’afrontar la crisi climàtica, també té un efecte directe en els índex de pobresa energètica d’un municipi.
D’altra banda, en el fòrum de dret ambiental europeu també s’han posat sobre la taula contradiccions en la legislació actual a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic. Cocciolo ha fet referència al Tractat de la Carta d’Energia, la qual protegeix les inversions tant en energies renovables com en fòssils. En aquest context, el professor de la URV ha suggerit que cal trobar una forma per canalitzar unes inversions “necessàries” per desplegar infraestructures energètiques sostenibles i alhora, garantir els objectius de sostenibilitat, un objectiu que ha titllat de “complex”.
Pel que fa a la crisi d’abastiment d’energia causada per la guerra a Ucraïna, Cocciolo ha insistit que les administracions europees haurien d’haver avançat de forma més “radical” en la implantació d’energies renovables per no ser dependents d’energies fòssils de països “que més tard o més d’hora havien de ser problemàtics”.
La URV, amfitriona per primer cop del fòrum de dret ambiental europeu
Aquesta és la primera ocasió en què la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona organitza el fòrum de dret ambiental europeu. En la novena edició, s’han inscrit fins a 110 acadèmics que han participat en les sessions de debat i anàlisi que s’han repartit al llarg de dos dies. Malgrat que les conclusions a les quals han arribat els experts no són de caràcter vinculant, l’organització remarca que col·laboren amb administracions locals, autonòmiques o estatals a l’hora de legislar en dret ambiental. Ara bé, Cocciolo ha insistit que tot i que les entitats estan compromeses per afrontar l’emergència climàtica, cal que “accelerin” tots els processos de reforma de sostenibilitat per ser efectius.
Etiquetes:
