-
Artigas és la protagonista del film
Cedida a l'ACN per Atiende Films
Com seria l’última setmana de la nostra vida davant la fi del món? La pel·lícula Un sol radiant narra els pocs dies que li queden a la Terra des d’una mirada intimista i a través dels ulls d’una nena d’11 anys, interpretada per Laia Artigas (‘Estiu 1993’). Un sol radiant no és Melancolia de Lars von Trier, ni tampoc No mires arriba d’Adam McKay, sinó que la pel·lícula s’allunya de la ciència ficció per centrar-se en un drama sobre les relacions familiars explicades des del subtext.
Un sol radiant s’estrena aquest divendres a la secció Talents del D’A Film Festival i és l'òpera prima de Mònica Cambra, Ariadna Fortuny, Clàudia Garcia de Dios, Lucía Herrera i Mònica Tort, cinc joves creadores formades a la UPF. La producció es va rodar a prop de Cambrils, i ha comptat amb els ajuntaments de Reus i de la vila marinera.
A Un sol radiant, la Mila és una nena d'11 anys i afronta els seus últims dies de vida abans de la fi del món. A la vegada lluita per mantenir la seva família unida amb la celebració d’una festa pel moment final. Ariadna Fortuny explica, en declaracions a l’ACN, que d’entrada no buscaven parlar de la fi del món ni de les relacions familiars sinó que els temes van anar arribant. En un primer moment volien reflexionar sobre la por a la mort i de com es relacionen les persones quan han de fer front a un destí “molt bèstia” que està molt a prop.
Lucía Herrera remarca que el fet que s’acabi el món fa que tothom se situï en el mateix nivell. “Tots ells han de fer front a una situació molt complicada sols, però acompanyats per la gent que els envolta”. Herrera destaca que la pel·lícula se centra en aquesta nena d’11 anys, en el seu viatge per entendre què està passant i fins que no ho entén no pot expressar les emocions que porta en el seu interior.
Fortuny afegeix que buscaven el punt just de drama i assegura que ‘Un sol radiant’ no és un melodrama. Fortuny destaca que la premissa de la pel·lícula és ciència ficció però s’allunya molt del gènere. “El repte era com parlem de la fi del món sense que hi hagi un meteorit i ho vam fer des del subtext, des del so o la naturalesa”. Fortuny apunta que la pel·lícula és un drama familiar amb una premissa de ciència ficció. “No tenia molt sentit posar recursos de ciència ficció quan no era el nostre gènere”. La pel·lícula beu del cinema català més intimista i naturalista, afegeix.
Un sol radiant està protagonitzada per Laia Artigas, que després del seu descobriment a Estiu 1993, de Carla Simón, torna al cinema amb aquesta producció. L’acompanyen en el repartiment, Núria Prims, Nunu Sales, Jaume Villalta i Mercè Pons. També en declaracions a l’ACN, Artigas, que es posa en la pell de la Mila, explica que el rodatge va ser molt diferent que el d’Estiu 1993 i recorda que li van explicar l'argument de la pel·lícula Un sol radiant, però que quan van gravar van anar sorgint idees noves. De fet, assegura que hi va haver lloc per l’espontaneïtat durant el rodatge. La jove actriu tenia ganes de tornar al cinema. “Faig teatre extraescolar però... el cine és el cine", assegura.
El projecte té la seva llavor en un Treball de Final de Grau de la UPF i és el fruit del treball creatiu de cinc autores. Fortuny apunta que aquest és un cas molt particular. “Cinc cineastes estem al darrera del film, però les cinc hem estat des del dia 1 fins avui i totes estem presents en la pressa de decisions importants, però cadascuna té dos càrrecs com a cap de departament”.
Un sol radiant, rodada a prop de Cambrils, és una producció d'Atiende Films en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'Escola de Cinema de Barcelona (ECIB), la Universidad de Santiago de Compostela (USC), el Instituto Cine Canarias, en coproducció amb IB3 i amb el suport de l'ICEC, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Cambrils, l'Ajuntament de Reus i l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Un sol radiant s’estrena aquest divendres a la secció Talents del D’A Film Festival i és l'òpera prima de Mònica Cambra, Ariadna Fortuny, Clàudia Garcia de Dios, Lucía Herrera i Mònica Tort, cinc joves creadores formades a la UPF. La producció es va rodar a prop de Cambrils, i ha comptat amb els ajuntaments de Reus i de la vila marinera.
A Un sol radiant, la Mila és una nena d'11 anys i afronta els seus últims dies de vida abans de la fi del món. A la vegada lluita per mantenir la seva família unida amb la celebració d’una festa pel moment final. Ariadna Fortuny explica, en declaracions a l’ACN, que d’entrada no buscaven parlar de la fi del món ni de les relacions familiars sinó que els temes van anar arribant. En un primer moment volien reflexionar sobre la por a la mort i de com es relacionen les persones quan han de fer front a un destí “molt bèstia” que està molt a prop.
Lucía Herrera remarca que el fet que s’acabi el món fa que tothom se situï en el mateix nivell. “Tots ells han de fer front a una situació molt complicada sols, però acompanyats per la gent que els envolta”. Herrera destaca que la pel·lícula se centra en aquesta nena d’11 anys, en el seu viatge per entendre què està passant i fins que no ho entén no pot expressar les emocions que porta en el seu interior.
Fortuny afegeix que buscaven el punt just de drama i assegura que ‘Un sol radiant’ no és un melodrama. Fortuny destaca que la premissa de la pel·lícula és ciència ficció però s’allunya molt del gènere. “El repte era com parlem de la fi del món sense que hi hagi un meteorit i ho vam fer des del subtext, des del so o la naturalesa”. Fortuny apunta que la pel·lícula és un drama familiar amb una premissa de ciència ficció. “No tenia molt sentit posar recursos de ciència ficció quan no era el nostre gènere”. La pel·lícula beu del cinema català més intimista i naturalista, afegeix.
Un sol radiant està protagonitzada per Laia Artigas, que després del seu descobriment a Estiu 1993, de Carla Simón, torna al cinema amb aquesta producció. L’acompanyen en el repartiment, Núria Prims, Nunu Sales, Jaume Villalta i Mercè Pons. També en declaracions a l’ACN, Artigas, que es posa en la pell de la Mila, explica que el rodatge va ser molt diferent que el d’Estiu 1993 i recorda que li van explicar l'argument de la pel·lícula Un sol radiant, però que quan van gravar van anar sorgint idees noves. De fet, assegura que hi va haver lloc per l’espontaneïtat durant el rodatge. La jove actriu tenia ganes de tornar al cinema. “Faig teatre extraescolar però... el cine és el cine", assegura.
El projecte té la seva llavor en un Treball de Final de Grau de la UPF i és el fruit del treball creatiu de cinc autores. Fortuny apunta que aquest és un cas molt particular. “Cinc cineastes estem al darrera del film, però les cinc hem estat des del dia 1 fins avui i totes estem presents en la pressa de decisions importants, però cadascuna té dos càrrecs com a cap de departament”.
Un sol radiant, rodada a prop de Cambrils, és una producció d'Atiende Films en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'Escola de Cinema de Barcelona (ECIB), la Universidad de Santiago de Compostela (USC), el Instituto Cine Canarias, en coproducció amb IB3 i amb el suport de l'ICEC, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Cambrils, l'Ajuntament de Reus i l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
