Divendres, 19 de Juliol de 2024

Reusencs, a les urnes

El veïnat vota aquest diumenge per determinar la composició del futur consistori del mandat 2023-2027

28 de Maig de 2023, per Marc Busquets
  • Una imatge del debat electoral organitzat per Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus

    Reusdigital.cat

Desenes de milers de veïns de Reus (73.087, segons el cens) són cridats a les urnes, aquest diumenge, per determinar la composició del futur consistori del mandat 2023-2027. D'incerteses n'hi ha unes quantes. D'entrada, tot fa pensar que l'ajuntament de la capital del Baix Camp tindrà una dona, al capdavant. De les 12 llistes que es presenten als comicis, n'hi ha vuit que tenen una dona com a líder.

Cinc d'aquestes, per cert, encapçalen els projectes de les forces que han estat representades al ple en l'últim mandat (Teresa Pallarès, per part de Junts per Reus; Noemí Llauradó, d'ERC Reus; Sandra Guaita, del PSC Reus; Débora García, de Cs Reus; i Mònica Pàmies, de la CUP Reus). Un únic candidat, el candidat municipalista Daniel Rubio (Ara Reus) opta al càrrec de batlle en el grup de les formacions que, d'entrada, tenen més possibilitats de guanyar les eleccions. 

 

Noves propostes 

 

Quant a les formacions que opten a obtenir representació, algunes són encapçalades per figures ja conegudes al Món de Reus. És el cas de l'excupaire David Vidal, líder de la plataforma Reus en Moviment; o del representant veïnal Valentín Rodríguez, un dels impulsors de la candidatura d'Entre Veïns. Completen el grup Nazaret Troya (d'En Comú Podem Reus, per substituir Pilar Flamenco); l'exregidora popular Dolors Compte (ara, a Valents Reus); Julio Pardo (Vox) i la mestra Sílvia Virgili, qui té el repte d'aconseguir que el PP Reus torni a ser al plenari. Val a dir que el cap de llista de 2019, Sebastià Domènech, és ara el número 2 de la candidatura conservadora. 

Pel que fa a la campanya, algunes de les propostes presentades pels candidats han estat coincidents. Quelcom lògic, en temps sense grans majories i pel fet que venim d'anys d'aliança entre Junts (o abans, el PDeCAT), ERC Reus i Ara Reus. Ha sorprès, això sí, que formacions que d'entrada poc tenen a veure hagin plantejat projectes de certa similitud, com la gran zona verda que la CUP i els municipalistes d'Ara farien als terrenys d'Adif al nord del terme (Rubio s'hi refereix com Reus central park). Ha estat també una campanya en què els partits han comunicat noves propostes gairebé cada dia, en un intent de donar-se a conèixer (en alguns casos) i convèncer els indecisos (en altres). El batlle sortint, Carles Pellicer, tanca una etapa política de 12 anys al capdavant del consistori. En conseqüència, els candidats que es disputen el seu relleu semblen ser davant d'una gran ocasió per començar a escriure una nova pàgina en la història local. 

 

El futur del Carrilet 

 

I en aquesta nova història de Reus sembla haver de tenir un gran protagonisme el Carrilet. No només el mercat (que també), sinó tot el barri i, per extensió, el sud del terme. No és pas casual que ERC es refereixi, de manera habitual, a les "noves centralitats" que vol establir a la ciutat; com tampoc ho és que el PSC Reus hagi presentat una proposta alternativa a la resultant del concurs d'idees que es va presentar fa unes setmanes i que passa, recordem-ho, per fer de l'actual mercat un espai polivalent (amb el CIMIR sense gaire ús a la vora, per cert). Per contra, la socialista Guaita aposta per mantenir-lo on es troba i fer del carrer de l'escultor Rocamora un "passeig comercial". De fet, el govern s'havia pronunciat d'una forma similar, al respecte, ja l'any 2019. 

Encara al Carrilet, i respecte a la nau adquirida a l'avinguda principal per traslladar-hi el mercat, cal subratllar la distància que hi ha volgut posar un dels candidats dels grups del govern). Des d'Ara Reus, Daniel Rubio ha plantejat fer habitatge a la zona (entre altres accions), deixar el mercat on és ("no s'ha de moure", va dir en una entrevista per a Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus) i ha expressat "certs dubtes" sobre la viabilitat del trànsit de mercaderies als voltants de la nau, en vies com el carrer de Balmes. El PSC ha anat més enllà i ha optat per dissenyar una nau reformada que acollís la Casa de la Festa. Ara Reus, al seu torn, manté la voluntat ja expressada a la campanya de les municipals de 2019 de construir-la al Vapor Vell. Un edifici, val a dir-ho, que ha tornat a ser notícia en els últims 15 dies pels possibles projectes que s'hi podrien dur a terme de prosperar un govern amb Junts i ERC: la seu del hub Technofood & Nutrition i un centre empresarial, respectivament. 

Al debat organitzat per aquest diari i LANOVA Ràdio de Reus, el moderador Francesc Domènech va demanar una resposta "clara" als candidats sobre el mercat. S'ha de traslladar o no? Dels sis caps de llista de les forces representades al ple, tan sols Llauradó i Pallarès es van mostrar partidàries del trasllat a la nau que s'ha comprat a la principal avinguda del barri. Al segon dels grans debats, organitzat per Canal Reus TV amb el suport del diari Més, però, el futur de l'equipament del sud no va ser objecte de comentari per part dels ponents. També n'hi ha hagut per sectors, de debats, amb l'impuls del Centre de Lectura, el Círcol de Reus i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona, així com una taula rodona sobre llengua a càrrec d'Òmnium Baix Camp. En aquests espais va sorprendre a alguns l'estratègia dels candidats de Junts (Montserrat Caelles i Mariluz Caballero, posem per cas) de buscar el cos a cos dialèctic amb el número 2 del PSC, Josep Baiges

 

Un Reus més verd?

 

També se n'ha parlat de parcs i jardins. Mentre ERC (que va impulsar un pla estratègic en el mandat anterior) és la força partidària de fer-ne de "petites" per complir amb les recomanacions de m2 de zones verdes per habitant, altres han optat per idear projectes que, d'esdevenir una realitat, canviarien força el paisatge urbà de determinades zones del terme. El PSC va plantejar la creació del Gaudí park, que es faria per fases per la seva "complexitat" i que, entre altres, incorporaria un llac artificial i reproduccions d'obres de l'arquitecte reusenc. Proposta, per cert, qüestionada per la juntaire Teresa Pallarès. La successora de Pellicer ha apuntat a l'impuls d'un parc multiesportiu a la zona de Misericòrdia, a l'aparcament de camions en uns terrenys propietat de la Generalitat de Catalunya. Sense oblidar, com ja s'ha apuntat anteriorment en aquest mateix article periodístic, la gran zona verda que Ara Reus i la CUP Reus farien als terrenys d'Adif al nord de la ciutat. 

A banda dels projectes comentats per uns i altres, la campanya deixa altres fets rellevants per al record. A Junts per Reus, Pallarès s'ha fet acompanyar en els útims dies pel batlle Pellicer, al qual hem vist també en cartells distribuïts pel terme. A ERC, Llauradó ha celebrat que a parer seu la campanya hagi estat "modèlica", quelcom que ha aprofitat per explicar els seus "projectes de futur" mentre altres, als debats, optaven per la interpel·lació crítica més aviat directa. De la fins ara vicealcaldessa ha sobtat, a alguns, el to prudent en les formes. De fet, el passat divendres va arribar a descriure la seva com la força política que "aglutina la centralitat" de la ciutadania, curiosa afirmació per a una formació d'esquerra i independentista. Al PSC, Guaita i Baiges han format un tàndem que ha sorprès més d'un, tot havent d'entomar les crítiques a la "mirada nostàlgica" al passat que haurien aplicat al seu programa, fruit dels temps en què els alcaldes socialistes manaven a Reus. 

A les files d'Ara Reus, Rubio ha fet una campanya intensa, enèrgica, com la de 2019. De propostes n'ha presentat no poques i, a diferència d'altres candidats, les ha pressupostades. Tot elevant el to a la recta final de la cursa electoral, ha afirmat que l'endemà de les eleccions no marxarà "a la Diputació, al Senat o al Congrés", tot reivindicant un municipalisme que, a parer seu, els partits amb estructura nacional i estatal abandonaran quan sigui el moment dels pactes. Quant a la CUP, i amb el comiat de Marta Llorens i d'Edgar Fernàndez, Mònica Pàmies té el repte de mantenir (o de fer créixer) la representació anticapitalista al plenari. El missatge a l'electorat ha estat clar: si es vol un govern que apliqui polítiques d'esquerres, els cupaires hi han de ser. La interpretació que se'n pot fer, per tant, és que ni que hi sigui ERC podria virar la dreta, si la CUP no ho vigila. 

Pel que fa a les forces sense representació, En Comú Podem Reus intentarà accedir per fi al ple; el PP pugnarà per tornar-hi després d'una campanya discreta, sense actes. I Vidal mirarà d'irrompre a l'escenari amb Reus en Moviment "per quedar-nos-hi", com va dir fa uns dies. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges