La senyora Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, un poble de Catalunya negativament paradigmàtic d'altres pobles d'aquí i també de fora de Catalunya, ignora diverses coses.
Per exemple, que els drets humans s'han d'exercir a tot arreu (també) a Ripoll; que el sobiranisme català -que sí que volem exercir els sobiranistes catalans, aquells que hem resultat "independentistes", no per culpa nostra, serà per altres, ja que per deixar de ser independentista, la solució (teòrica) és ben fàcil. Com qualsevol pot concloure, o qui reclama el que ja té?-, no vol dir que puguem acceptar el populisme demagògic de polítics menors (en aquest cas només una dona conduïda per la seva pròpia irrellevància, sense cap bagatge personal a considerar, llevat del seu impertorbable menyspreu per persones i grups socials vinguts de fora que viuen en dramàtiques circumstàncies de pobresa i desarrelament que a ella res pertorben. Igual que -segons la meva opinió- defugen els seus irreflexius seguidors), política amb valors de quatre rals al pes de qualsevol balança que entengui d'humanitats.
Polítics i política que volen conduir el catalanisme social per camins immorals o mancats de l'ètica imprescindible per ser acceptables. Tot plegat, dramatitzant les conseqüències d'aquestes problemàtiques socials que tots coneixem, com si les injustícies poguessin justificar-se en les polítiques que ella defensa, i a l'inrevés; o, simplement, sense més afegits, com si les injustícies poguessin justificar-se. Però només fins al moment en què, sent ella administradora pública, és corregida per altres administracions a les quals es plega dòcilment per la seva supervivència, i el gall es torna gallina. Si escau, la gallina, sense cap alteració, resulta gallina.
Del carbó, després de moltes químiques i propagandes molt aparents, no se'n treu cap or, ni del que va cagar el moro, del carbó se'n treu carbó; o sigui lloro per repetir l'alcaldessa el discurs que li dicten, ni gall ni gallina, ni cap brou. Una política de barriada que certament resulta menyspreable, vista amb seny i des dels valors que sempre han identificat Catalunya o, almenys, això ens crèiem alguns i Catalunya sigui una altra cosa del que pensàvem i es converteixi també en una cosa menyspreable per seguir pels camins que aquesta dona vol caminar, un camí ple de menyspreus i exclusions.
Joan Llopis és gerent empresarial.
