-
Jordi Ferré Blasco
Cedida
A Dos punts volem encetar una nova ruta que ens acosti a una part fonamental de l’univers del llibre, els editors. Comencem a Valls, amb Cossetània, una editorial que va començar amb voluntat de servei al territori i que ha acabat sent un segell d’abast.
Nom i cognoms.
Jordi Ferré Blasco.
Data i lloc de naixement.
27 d’abril de 1964. Valls.
Empresa on treballa.
Cossetània Edicions.
Càrrec.
Director.
Com va arribar al món editorial?
Hi vaig arribar des del món del periodisme.
Quan va començar a ser editor?
El 1996.
Recorda el primer llibre que va editar?
Història del Club Bàsquet Valls.
Defineixi el seu segell.
Cossetània Edicions té un catàleg d’àmbit genèric, però té unes línies editorials on intetem ser referència en el mercat en català que són natura, excursionisme, cuina i folklore.
Quants títols publica al cap de l’any?
Al voltant d’un centenar.
Si depengués de vostè, n’editaries més o menys?
Ens agradaria poder editar menys títols sense perdre el volum de venda d’exemplars que tenim, però això és complicat.
El millor avantatge de la seva feina?
Fer una cosa que t’agrada.
El pitjor inconvenient?
Que el mercat en català és el que és i hem de ser molt curosos amb els números ja que les vendes són limitades.
Quin llibre l’hauria agradat editar?
Díficil de dir.
Quin és el llibre que més li ha agradat editar?
Estem molts satisfets en general de la col·lecció La Mandràgora ja que ens ha permès publicar i traduir al català autors de natura mundialment importants.
Un autor que li hauria agradat tenir al catàleg?
Jon Krakauer.
Una fita editorial que ja ha aconseguit?
Crear un projecte editorial amb un recorregut interessant des de fora de l’àrea metropolitana.
Una fita editorial que encara no ha aconseguit?
Tenir una millor implantació en castellà de llibres d’autors catalans que traduïm a aquesta llengua amb el segell Lectio Ediciones. Estem treballant per millorar aquesta qüestió però encara no hem assolit el nivell que desitgem.
Què és el primer que valora quan llegeixes un manuscrit?
Que estigui ben escrit i que el que aporti sigui interessant i novedós.
Què llegeix quan ho fa per plaer?
Com que el que més publiquem és no ficció, per plaer llegeixo ficció.
Recomana un llibre.
Camí de sirga, de Jesús Montcada.
Recomana un llibre de la seva editorial.
Trenes d’herba dolça, de Robin Wall Kimmerer.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editi?
Que el trobem interessant i ben escrit i que hi veiem un recorregut comercial suficient com perquè ens puguin sortir els números.
Quin llibre no publicaria mai?
Un que no s’adeqüi a les nostres línies editorials. De fet això, ens passa sovint que hem de rebutjat títols que per la temàtica que tracten no s’adeqüen al nostre catàleg.
Quin és el llibre de més èxit que ha editat?
La cuina de l’Àvia Remei.
Vostè és optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
Optimista, clar, sinó plegaria. Ens cal però tenir més lectors i especialment en llengua catalana.
Expliqui una anècdota que recordi de la seva vida editorial.
En aquest temps ens passat moltes coses algunes divertides i d’altres no tant, com fer alguna presentació sense públic, alguna presentació que s’han acabat els llibres o no han arribat per algun problema logístic, alguna falta d’ortografia en una coberta que s’havien mirat diverses persones diferents per revisar-la i que vam acabar havent de reimprimir, veure llibres impresos en altres llengües com el xinès o el coreà editats originàriament per nosaltres, equivocar-nos de tren per anar a l’aeroport de Frankfurt i estar a punt de perdre l’avió, entre altres.
Pot avançar alguna dada del llibre que treballa ara?
Estem treballant amb un nou llibre de Robin Wall Kimmerer, que surt aquesta tardor als EUA i que esperem l’any vinent poder-lo publicar en català, entre molts altres projectes.
