-
Roser Arquès
Ella. Es mira i observa la pròpia imatge reflectida en un mirall apuntat per la seva càmera, amb l'ull fixat en ella però a l'inrevés. I ho fa perquè, a banda de la boca que segur que haguessis citat com a primer exemple en ser interrogada sobre la fam, són els ulls qui millor es pot menjar la vida i els seus accessoris, goludament, sense pressa però tampoc sense deixar-ne ni una molla al plat en acabar, sucant-hi pa, perquè vol i li ve de gust. I la vida se la menja i la cavalca cada cop que en treu una imatge, com si fos un corcer de guerra que vol dominar l'enemic; i l'amic també. I és conscient de la importància de mirar per tal de sentir i ser alhora. I n'és part conscienciada. I ho és. És.
Tu. Tu en saps el títol que no és, perquè “Untitled” és precisament cap títol o sense el títol, tot i que si en diguéssim “Mirall damunt del llenç” no ens desencaminaríem gaire del camí que ja sabem. Sí que em dónes l'autoria i aquest és compartida entre Michael Baldwin i Mel Randsem. I els penso els dos i penso també que dos davant d'un espill poden crear un món de sensacions que no tingui fi si s'ho proposen. I també em dius que t'encanta que alhora et faci enfrontar amb tu mateixa i que això et trasbalsi; i més encara enmig d'una sala blanca tan gran com aquella on un home vestit fos es confon amb el negre del teu propi cos cobert de roba. (Continua)
Jo. El constipat em porta a mirar la fila que faig al mirall del lavabo i observo que fa dies que no m'he afaitat, per tant, m'afaito. Noto que el massatge per després de l'afaitat de l'Alguer s'ha acabat i ja no fa ni un breu record de l'olor a què m'havia acostumat. Ja ho sabia però és el que hi ha, tot s'evapora i més encara si la base és l'alcohol. Tampoc cal trencar-se massa el cap si tot el que passa ja ho podíem preveure, malgrat ens faci ràbia que així sigui, malgrat no ens convenci quan ens ho diem, malgrat tingui tot títol i aquest, compartit com és, enunciï històries de sofà que, com totes, passats els dies i les nits, a l'únic lloc on porten és a la son. Per cert, sí que hi ha altres mons per estan dins d'aquest... o a l'altra banda del mirall. L'Alícia ja ho sabia...
