Eduard Boada: 'Molts diuen que no els agrada la història però s’enganxen a sèries de tipus històric'

Fa pocs mesos, a més, ha engegat a través de l’associació Ganzell la publicació dels Quaderns de la Pixerota, que busca ser un instrument editorial de petites monografies sobre la història de la seva vila assequible al públic. El primer volum publicat, L’aigua i la gent, que recull aspectes de l’horta de Mont-roig dels segles XVII i XVIII, és una transcripció d’un document que s’havia perdut i que, gràcies a Albert Manent, l’Ajuntament va poder comprar a Tremp. D’altra banda, l’historiador prepara una segona publicació imminent, Mont-roig 1666. Una història negra, que parla d’un altre fet de la vida quotidiana d’aquesta vila. En aquest cas, és  la història d’una assassina i la seva víctima, una nena que va tirar en un pou, i del procés judicial que va seguir a aquest homicidi al segle XVII.

Quin creu que és l’actual estat de salut dels estudis sobre història local? I en concret, a la seva vila, Mont-roig?

Primer s’ha de veure d’on es partia per jutjar que l’estat actual és bo perquè hi ha gent que hi treballa i, també, hi ha molt bon ritme de publicacions de llibres per un indret com aquest. Cal recordar que les dues publicacions més importants eren la Història de Mont-roig, de Francesc Riba, un clàssic diguem-ne, i després l’Estudi Onomàstic de Mont-roig, de Ferran Jové. També s’ha de citar, de Joan Ivern, les Notes històriques de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Dins la revista Ressò Mont-rogenc, una publicació local que ja té una certa trajectòria, hi ha sempre articles interessants com per exemple de Martí Rom o de Baptista Nogués, que ja va morir.

El seu primer treball, Mont-roig del Camp, goigs i ermites, tractava un tema interessant en una població que té en la Mare de Déu de la Roca un referent important.

Concretament, el món dels goigs m’apassiona molt i en col·lecciono des que tenia 16 anys. Vaig començar a resseguir els de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca fins que en un moment donat va ser necessari iniciar la recerca en arxius on vaig trobar diversa documentació de què ja no es tenia memòria popular. Per exemple, els Goigs de les Santes Relíquies o els Goigs de Sant Raimon de Penyafort, aquest en castellà, i els de Sant Jeroni, del qual ja no hi havia record no només dels goigs sinó en el tema de les relíquies. De fet, Sant Jeroni havia arribat a ser considerat el segon patró de Mont-roig i amb el tema de la persecució religiosa, la destrucció d’imatges, etc… va desaparèixer aquest culte i els goigs es van deixar de cantar perquè ja no es vinculava a una imatge. I amb les santes relíquies, més o menys ha passat el mateix, i és que Mont-roig com tants altres llocs era un lloc on històricament hi havia moltes relíquies diferents, de les quals vaig fer un petit inventari.

Els seus següents treballs tracten dos clàssics de la historiografia local de la majoria de municipis: la Carta de població de la vila i, de temàtica religiosa, les confraries religioses…

Sí. La Carta de població de Mont-roig del Camp (2005) va partir d’un encàrrec que em va arribar i, posteriorment,  la va publicar l’associació de veïns Muntanya Roja i en el llibre es  parla  del segle XII i del moment de la repoblació. Pel que fa al segon, Notes per a la història de les confraries de Mont-roig del Camp (2006) el va publicar el Centre d’Estudis Mont-rogencs i tracta de la història de les confraries de la vila, la majoria de les quals la gent gran havia perdut la memòria i va ser un treball basat en documentació d’arxiu. A banda de la Mare de Déu del Roser, que sí es que coneixia, n’hi havia d'altres com la dels Fadrins o del Nom de Jesús, les quals ja no es recordaven.

Més proper en el temps, però, és el tema de la seva quarta publicació, Mossèn Franquet i els Fulls històrics de Mont-roig (2008), que rescata la faceta cultural d’aquest mossèn que va morir el 1971.

Sí, la veritat és que moltes de les coses que havia fet han quedat molt dintre del món local i no havien transcendit més enllà. És una època en la qual es feien les coses ciclostilades i sobre Mont-roig vaig fer aquests fulls escrits a màquina d’uns temes molts bàsics però que presenten informació de temes historiogràfics més antics que ja havien escrit altres persones però que mai s’havien publicat i vaig pensar que era interessant donar-los a conèixer. Faig unes notes sobre el personatge, que, a més, també es va interessar molt per la història de Falset i de Cornudella. 

Com contacta amb la vida d’un personatge que va morir el mateix any que vostè va néixer?

A la meva família n’havia sentit a parlar perquè va ser el mossèn que em va batejar i bàsicament vaig parlar amb familiars i persones que l’havien conegut. Era una persona com tantes altres que el 1936 va haver de córrer a amagar-se, se’n va anar cap a Barcelona, on es pensava que no el detectarien i una persona del Camp de Tarragona el va començar a perseguir… Com molta gent, per desgràcia, quan hi ha una guerra, tothom té una biografia per explicar perquè són experiències molt dures que es viuen, però, com a normals.

En relació a un tema recurrent aquests dies com és el Tricentenari i a la Guerra de Successió, quin paper va jugar Mont-roig?

El 1714 és molt potent en l’àmbit dels Països Catalans però el que m’interessa, personalment, és el que va passar a nivell local. En aquest vessant, tenim molt poca informació dels fets bèl·lics però sabem altres qüestions interessants com que l’ajuntament de Mont-roig necessitava diners perquè havia de pagar el Borbó i va haver d’empenyorar una sèrie de coses: el molí, parts del terme que gestionava, etc… potser no trobarem grans relats ni proeses però sí cosetes d’aquestes.

Al respecte de la seva darrera publicació, L’aigua i la gent (2014) té al darrera una història interessant sobre la dispersió d’alguns documents i la manera com es poden recuperar si hi ha interès per part de les institucions públiques.

L’Albert Manent –que, per cert, tenia molta vinculació amb Reus i tenia molta informació sobre el Camp de Tarragona on coneixia gent a tots els pobles- va localitzar aquest document a Tremp on el tenia a la venda i va contactar amb l’Ajuntament que va decidir comprar-lo. Ara, aquest document és propietat municipal i he fet la transcripció i una petita introducció sobre el que suposava l’organització de l’horta de Mont-roig. Com en tants pobles, la gent havia de menjar i a la zona de regadiu hi havia els horts on havien de regar i aquest document, precisament, parla de les tandes d’aigua i fins i tot dels problemes que es generaven. En tots aquests pobles,  l’agricultura era la primera font de subsistència i ens aporta informació dels segles XVII i XVIII i el que trobo bastant interessant és el tema de l’onomàstica i els noms de persona de l’època. Pots resseguir les persones que s’anomenen: el doctor Estrada, l’Aragonès,… Tot un seguit de persones que després te les vas trobant en altres documents.

Penso que quan aquests estudis més parcials conflueixin es podrà fer una mica un Mont-roig en majúscules. És important que hi hagi molta gent que s’hi dediqui i tot, al final, faci paret. Per sort, és un document que no s’ha perdut definitivament perquè a Mont-roig hi ha força documentació antiga però una part ha desaparegut amb el tema de les guerres. La darrera pèrdua molt important va ser l’any 36, al juliol, quan es va cremar l’arxiu parroquial de Mont-roig, l’arxiu de l’ajuntament amb el registre civil i documentació notarial de l’època. 

Com a docent, quina opinió té sobre l’interès dels joves en els àmbits històrics i, específicament, en l’especialitzat de la historiografia més local?

Igual que en la societat actual ,hi ha moltes persones que no els interessen aquests temes, en la gent jove passa el mateix, hi ha molts que no els interessen però que no vol dir que en un futur no els acabin interessant. També cal tenir en compte que a moltes persones, a una determinada edat, no els interessa una cosa i quan es fan més grans els pot agradar un tema i s’hi poden bolcar. Una altra cosa a tenir en compte és que moltes persones afirmen que no els agrada la història però s’enganxen a sèries de televisió de tipus històric. Fins i tot, en temes molt especialitzats, m’he trobat amb la sorpresa que algun alumne s’apassiona per un fet històric puntual i l’estudia en profunditat perquè li interessa a nivell personal.

Concretament, en temes d’història local és molt difícil l’accés, també a mitjans de comunicació nacional i si treballes qüestions d’àmbit local cal preguntar-se si això és interessant per a una persona d’Alacant, de Girona o de Mallorca. És un misteri. Però haig de dir que, per exemple, a vegades tens sorpreses com la que vaig tenir amb L’aigua i la gent. Una llibreria de Madrid es va interessar pel llibre, a demanda d’una universitat dels Estats Units, mentre que els descendents dels avantpassats mencionats no s’hi interessen.