Toni Ramírez: 'Em van donar el condol i em vaig animar a pintar'

Quins són els seus inicis com a pintor?

El 2010 em van diagnosticar un càncer de limfoma que em va empènyer a un procés de quimioteràpia i moltes estades periòdiques a l’hospital. Al principi la malaltia no anava gaire bé i no sortia massa de casa. Va ser durant aquell temps que vaig començar a fer il·lustracions, mai abans havia fet una cosa del gènere, i els meus amics i familiars em van empènyer a pintar. Em vaig adonar que m’agrada molt la figura humana i vaig representar-ho a grans llenços per iniciar-me, inspirant-me en grans coneguts com Salvador Dalí, Amedeo Modigliani i Fernando Botero. Això sí, el resultat final és una barreja mental de Toni Ramírez.

I les primeres col·leccions?

Quan em vaig adonar del que m’agradava vaig col·laborar amb el Restaurat 158 (Països Catalans, 158) que em va permetre penjar la meva primera col·lecció d’estil figuratiu surrealista, després vaig seguir amb el mateix estil al Reus Deportiu i, també, a Els Fogonos de l’Isma (plaça General Prim, 2), a Tarragona. Avui és molt més fàcil donar-se a conèixer així que no pas a galeries que es dediquen a buscar gent amb nom i renom.

Per quins altres canals s’ha donat a conèixer?

A més de les col·leccions a restaurants, una forma molt senzilla i dinàmica és donar-se a conèixer per les xarxes socials com Instagram o Pinterest, sobretot perquè tenen un rerefons més professional i realment són galeries virtuals. A més, utilitzo ETSY, que és una galeria d’art en línia on la gent pot comprar les teves obres sense cap intermediari.

Quines tècniques utilitza?

Una de les coses que més destaquen de la mostra és el format dels llenços, perquè són gegants, així s’aprecia millor la grandesa de les formes i el moviment que busco. La tècnica que utilitzo per pintar és amb acrílics i tinta xina, perquè el color negre és molt més intens i el traçat amb el pinzell és més fluid. Començo el treball amb carbonet, i després marco amb tinta xina totes les formes, per acabar ho faig amb acrílic, encara que alguna obra també esta pintada amb olis.

La col·lecció va dirigida a algun públic concret?

No tinc ni cap públic ni cap gènere en concret, i molt menys va dirigit a persones amb un poder adquisitiu alt o temes relacionats. Només vull impressionar amb les formes, les mides i els colors, i transmetre els missatges que representen cada obra.

Té cap obra seva preferida?

Sí, El hombre del telescopio és una obra que vaig pintar al 2012 quan la malaltia estava remetent i veia que em podia salvar. La vaig pintar a principis d’estiu d’aquell any, i em sentia més content i més segur. L’obra representa un home gegant amb un pijama de ratlles assegut a la lluna mirant per un telescopi, però en comptes de mirar cap a la Terra esta mirant en la direcció contraria.

En quines coses s’inspira per pintar?

En general m’inspiro en l’experiència de la meva vida. D’artistes, a banda de Dalí, Modigliani o Botero, segueixo molt les referències d’obres que trobo i segueixo per Instagram perquè són molts i amb un gran talent. També segueixo l’artista Mark Ryden, un conegut americà que ha treballat, per exemple, a la caràtula de l’àlbum Dangerous, de Michael Jackson.

Quin és el fil argumental de la col·lecció a la Biblioteca Xavier Amorós?

Cada obra és diferent de l’altra, però la coherència de totes elles és la sensació de moviment dels homes i les dones que represento, a més, de l’expressió de la seva cara que és entre por i sorpresa.

Què li agradaria transmetre amb l’exposició?

El sentiment de llibertat, perquè totes les figures sembla que estiguin en un stand-by (aturada) i que en qualsevol moment es mouran i faran alguna cosa. Amb això vull transmetre el missatge de viure, perquè la gent no s’estigui quieta.

Té pensada cap altra col·lecció?

Sí, ara mateix estic pensant en pintar una nova col·lecció inspirada en els contes de tota la vida com la caputxeta vermella o Aladín, però amb una versió de Toni Ramírez. A l’actual col·lecció, un dels quadres representa la caputxeta abraçant al llop perquè m’agrada donar-hi un tomb a les coses i descontextualitzar els personatges.