Dimecres, 13 de Novembre de 2024
Si alguna cosa és gairebé impossible d'aconseguir, almenys amb els mitjans dels quals disposem avui en dia, és predir fidelment l'evolució futura de les relacions humanes, entre elles, l'Economia. L'Economia és una ciència que pot estudiar fets passats i definir les polítiques a dur a terme per evitar els mateixos fets en un futur, però el futur sempre és incert perquè els fets futurs sempre estaran controlats per variables diferents que les que van regir els fets del passat.
En poques paraules, encara que dos fets en dos moments diferents puguin ser semblants, pot ser que el comportament econòmic derivat de cada fet en concret sigui molt diferent; això serà així perquè l'entorn de cadascun d'ells no té per què ser el mateix i, a més, hi ha multitud de variables que poden influir i que, segurament, no les encertarem mai a preveure. Per això, podem intentar evitar que es repeteixin fets semblants, però mai podrem tenir la seguretat d'aconseguir-ho.
Recordo que una de les majors crítiques que va rebre el Govern anterior va ser precisament no cridar les coses pel seu nom. En els inicis d'aquesta crisi econòmica, era fàcil sentir parlar de conceptes com a "desacceleració econòmica" o "brots verds"; amb aquests eufemismes s'evitava pronunciar la paraula "crisi" i, d'altra banda, s'intentava mantenir la moral i les expectatives sobre situació real de l'Economia en gran part de la població. Les expectatives són un component molt important en Economia, si aquestes són bones, l'Economia podrà marxar millor, si la societat s'inunda de pessimisme, les coses només podran anar a pitjor.
Si bé és cert que és molt difícil, per no dir impossible, predir amb absoluta certesa l'evolució futura dels esdeveniments, desgraciadament i com tots sabem de sobres, en aquests moments inicials de la crisi actual ni estàvem vivint cap "desacceleració" ni van existir mai tals brots verds, sinó que el que estàvem vivint eren els principis d'una crisi econòmica d'una profunditat fins llavors difícil d'imaginar.
El Govern Central actual del PP està treballant molt de debò aquest assumpte de les expectatives, encara que al meu entendre una cosa és mantenir la moral de la població i una altra molt diferent, plantejar escenaris poc realistes mitjançant afirmacions categòriques i contundents. En aquest sentit, sentir parlar recentment i en públic a l'actual President del Govern Central que "la crisi econòmica ja és història" em fa pensar, perquè aquesta afirmació, feta amb la millor de les intencions en el que a les expectatives econòmiques es refereix, en aquests moments pot ser contraproduent; una part de la població simplement no la creurà, l'altra la criticarà i una altra pot ser que fins i tot actuï de manera contrària a l'esperada, és a dir, amb pessimisme.
I és que una cosa és mantenir les expectatives econòmiques altes, i una altra molt diferent, abusar d'això. L'afirmació d'ahir, al meu entendre, és desafortunada, i només fa falta enumerar alguns fets actuals:
-L'índex d'atur està millorant, cert, però encara està molt per sobre del 20%.
-Els principals clients de les nostres exportacions, aquests són, França i Alemanya mostren símptomes de feblesa i fins pot ser que tornin a entrar en recessió.
-Els tipus d'interès de la Zona Euro estan en un nivell de gairebé zero, alguna cosa que històricament només va succeir una vegada al Japó. A aquesta situació, en la facultat li dèiem "la trampa de la liquiditat" i és perillosa perquè desincentiva la inversió i pot causar deflació (baixada de preus), coses que, efectivament, estan succeint.
-Els preus porten diversos mesos baixant, és a dir, que hi ha indicis de deflació, a això cal sumar la gran baixada de preu dels carburants, a causa del desacord entre els principals productors de l'OPEP, doncs sembla que l’Aràbia Saudita intenta que Iran o Veneçuela perdin part del gran poder que tenen per la seva gran producció de cru.
-En aquest país s'estan vivint tensions territorials històriques, poques vegades viscudes als països desenvolupats, afrontades de manera molt discutible i mitjançant l'abús de la via judicial i la desinformació de gran part de la població, i ja se sap allò de "tal faràs, tal trobaràs".
-Finalment, encara que en podria dir uns quants més, el descrèdit de la classe política pels escàndols que se succeeixen i el cansament de la població; això fa que propostes polítiques noves tinguin probabilitats reals d'un ràpid èxit mai abans vist, probabilitats que s’incrementen dia a dia per la desinformació mediàtica, el posicionament descarat d'alguns mitjans de comunicació i pel gran "contrapoder" que les xarxes socials representen avui dia.
En conclusió, senyor presidente del Gobierno, al meu entendre penso que es va equivocar en el qualificatiu usat; aquesta crisi no és història, sinó que aquesta crisi és històrica.
Jordi Mulé és economista.
per millor entendre ¿Estem
per millor entendre ¿Estem millor ho pijo de com ho van deixar al socialiste? sense floritures millor o pijo? si es millor com jo crec, podem opinar, i fins i tot,dir que es podía fer aixi o Aixa,pero tambe tenin que dir que al cami que han pres es al bo, ja altres si, si sense cap dubte.
