Hi ha qui que encara no veu que el poder real recau en el poble català, en els milions de ciutadans que s’han manifestat els darrers anys amb un civisme que els otorga la màxima consideració internacional. Cal dir-ho clar i català perquè l’estat espanyol és capaç, fins i tot, de prohibir unes eleccions. L'ANC qualifica la proposta del president, Artur Mas, de “salt endavant” i l'anima a convocar eleccions immediatament. Ho considera “un punt de partida”, i reclama unitat d'acció dels partits.
L'ANC, malgrat la seva estructura complexa: desenes de milers d'afiliats distribuïts en agrupacions locals de funcionament autònom, va haver de fer un exercici complicat d'equilibri polític. Per un costat, l'ANC avala el camí traçat pel president Artur Mas, que requereix la convocatòria d'unes eleccions de caràcter plebiscitari amb més pes de la societat civil que no pas dels partits polítics, i l'insta a convocarles per al mes de febrer. “La proposta és un bon punt de partida per a la possible construcció d'una àmplia unitat política i social", va declarar l'ANC a través de la Declaració de Cornellà de Llobregat, amb la que de manera solemne l'ANC fixa la seva posició un cop realitzada la consulta del 9-N.
Però amb aquest suport inicial a la idea d'Artur Mas, a qui reconeixen que ha fet “un important salt endavant” amb la seva proposta, els membres de l'ANC no volen entorpir el debat polític amb vista a aquestes posibles plebiscitàries, en què els partits que donen suport al procés tenen posicions molt divergents. Per aquest motiu, els dirigents de l'ANC van córrer a aclarir, poc després de la lectura de la declaració, que aquesta aposta per una candidatura transversal, que ja figurava en el full de ruta de l'ANC, no treu que l'organització pugui acabar donant suport també a altres candidatures que es presentin amb la independència al programa.
El calendari no hi ha ajudat i ha fet que ell full de ruta de després del 9N de l'ANC s'hagi presentat dies després de la proposta de Mas i abans que la CUP i ERC presentin el seu, i l'ANC no vol entorpir el debat i en tot cas hauria preferit poder valorar les propostes dels altres partits. “La proposta d'Artur Mas és bona perquè és una proposta nítida i que clarifica el camí, però cal que aquesta candidatura sigui veritablement transversal i pugui representar tot l'independentisme”, va valorar una membre del secretariat nacional de l'ANC. Un cop escoltades les propostes dels altres partits, i si finalment opten per presentar més d'una candidatura de caràcter independentista, l'ANC “també donaria suport a la suma de totes”, segons fonts de la direcció.
En qualsevol cas, l'aposta de l'ANC és que la fórmula que finalment s'acabi construint hauria d'oferir “una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement”, segons ha quedat reflectit en el document presentat a Cornellà. La Declaració de Cornellà ha estat precedida d'un procés de consulta a les bases de l'ANC, a través d'un qüestionari sobre el qual han hagut de debatre les assemblees locals i territorials durant les últimes setmanes. En la majoria de casos, el debat el van tenir abans del nou full de ruta presentat per Artur Mas. El 62% de les més de tres-centes assemblees locals que van debatre sobre aquest punt van manifestar-se a favor d'una candidatura unitària en unes plebiscitàries, mentre que el 38% són partidàries d'uns eixos unitaris però amb més d'una opció electoral independentista.
Una altra pregunta del qüestionari que ha estat discutit per les assemblees locals era si l'ANC havia de donar suport als partits independentistes si aquests es presentaven per separat, i el 58% s'han decantat per fer-ho, mentre que el 43,6% creuen que els podrien donar suport però condicionats a assumir un full de ruta clar.
Sebastià Barrufet és periodista.
