Crear una estructura comercial eficient en un entorn competitiu, repte dels mercats

"Els mercats són una part important d'un model comercial, de proximitat i de qualitat, que necessiten posar-se al dia i adaptar-se a l'entorn i els canvis en termes legals i econòmics". D'aquesta manera justifica el regidor de Promoció Econòmica, Marc Arza, la celebració d'una jornada de reflexió, per compartir experiències i escoltar experts en polítiques de reformes i comercials, així com una doctora de la URV experta en nutrició. "La jornada ens ha servit per ampliar la visió", comenta la presidenta del mercat del Carrilet, Toñi Juan. Precisament, aquesta instal·lació s'haurà de renovar a partir de 2019, quan s'acaba la darrera pròrrogra de la concessió als paradistes.

Per Arza, la clau "no és tan el lloguer o les condicions dels paradistes com aconseguir que els mercats atreguin molts clients i millorin la facturació". Per això, cal incentivar la instal·lació de parades buides, amb un lloguer "molt fàcil" durant els primers anys, i en el cas del Carrilet, "afrontar un projecte que serveixi per revitalitzar la zona i sumar clients de Mas Iglésias o de l'avinguda de Salou". En funció del mercat immobiliari, Arza ha reconegut que "es farà un mercat nou, una reforma integral de l'edifici, o fins i tot, de tota l'àrea. Ens hem de posar d'acord amb tots els paradistes i aprofitar l'oportunitat per dinamitzar la zona".

Toñi Juan reconeix que, a hores d'ara, el mercat "és obsolet", que les polítiques de dinamització "sempre ajuden, malgrat que són limitades" i que les vendes al mercat del Carrilet s'han mantingut estables després del sotrac de la crisi. Un altre dels eixos pels quals aposta Arza és convertir els mercats en un factor d'atracció turística, ja que "tenen un model comercial que en molts llocs d'Europa és desconegut". Això sí, el regidor opina que "encara ens queda molt de camí per recórrer fins que això sigui un poblema", en referència al debat obert al mercat de la Boqueria, de Barcelona, per tal de limitar l'accés dels turistes.

Bona planificació comercial de futur

El primer ponent de la jornada ha estat el cap de projectes de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Pere Sirvent. La seva experiència ha estat útil per saber com afrontar la reforma integral d'un mercat alimentari (a Barcelona, ja s'han transformat 24 i 3 més estan en procés). "En un moment de crisi i tanta competència, és important les decisions que es prenguin", assegura Sirvent, qui creu que "la pedra en sí, l'edifici, no és tan important com el programa comercial, que ha de ser eficient". Pel cap de projectes, la gent va a un mercat, "bàsicament" perquè "val la pena" i té una "musculatura comercial i uns serveis adequats a la demanda".

Sirvent adverteix que les reformes "no ha de ser conjunturals", han de ser independents del marc legal "més o menys proteccionista" i han de servir per col·locar el mercat en una posició de domini. "És a dir, que el consumidor vagi perquè li ofereixin més coses i més eficients", afirma Sirvent, qui alerta que es parla molt de dinamització i promoció, "però l'empresa líder en el món de la distribució, en aquest país, dedica zero euros a aquesta qüestió". "La promoció t'ajuda a rematar, però primer de tot s'ha de fer una transformació en el programa comercial per quedar en la memòria de la gent i recuperar l'hàbit perdut en molts d'anar a comprar al mercat", continua.

Respecte a la qüestió de l'aparcament, Sirvent diu que és important en un món "ultracompetitiu". "A Barcelona, només el 16% de la gent compra alimentació amb automòbil, per tant en podríem prescindir... però prescindir d'aquests compradors en un moment tan díficil, t'ho pots permetre?", es pregunta el cap de projectes de Mercats de Barcelona. "No, si volem estar en una posició de domini. Hem de donar solució fins a l'1% de persones que venen per un determiat motiu", es contesta ell mateix.

Pere Sirvent també reflexiona sobre la relació entre turisme i mercats. "És complicat fer que un mercat sigui turístic, per la qualitat del propi edifici, però es poden afegir coses a les parades, com degustació de productes, ja que el turista vol consumir-lo al moment", afirma. Respecte a la problemàtica del mercat de la Boqueria, Sirvent és partidari d'ordenar el fluxe de visitants, a curt termini, i d'esponjar el mercat, a mig plaç, amb alguna actuació de tipus arquitectònic que alliberi els estrets passadisos d'un mercat històric, situat a tocar de la rambla de Barcelona.

Crear una marca i innovar de la mà del client

El segon ponent de la jornada ha estat el director de la consultora Focalizza i professor universitari, Oriol Cesena, qui ha traçat un entorn comercial "on l'oferta supera àmpliament a la demanda". Per tant, "s'han de fer modificacions més enllà del producte, el preu i la promoció". Cesena parla, per una banda, "d'innovar de la mà del client" i "entendre els reptes digitals", per l'altra. "No només ens hem de fixar en el Facebook i el Twitter, també cal tenir en compte la reputació que tenim a la xarxa", adverteix el consultor, qui també creu, i molt, en la "màgia" de les històries. "Tota parada d'un mercat municipal ha d'oferir una experiència de compra única", remarca Cesena.

Altres qüestions importants són l'actitud que té el paradista en relació al client, i especialment, la creació d'una marca: "conformar una estructura comercial que arribi a ulls del consumidor de forma clara". Per Cesena, la qualitat és rellevant, però no tant perquè "el client ja la dona per feta, no és un valor diferencial". Per últim, el consultor de Focalizza opina que el paradista ha de fer un esforç adicional per tal de convèncer al client dels valors íntegres, de proximitat i saludables que signifiquen els productes dels mercats.

Fomentar una dieta mediterrània

La darrera intervenció del dia ha anat a càrrec de la doctora i professora de la URV, Cristina Bedmar, qui ha al·legat a favor de la recuperació de la dieta mediterrània i els hàbits de consum més tradicionals. "Ara tenim molts més casos de diabetis, obesitat, tensió arterial alta o colesterol", adverteix Bedmar, qui creu que la introducció d'aliments processats ha fet empitjorar la nostra salut. La doctora defensa que la despesa dels productes frescos no ha de ser superior a la d'un aliment envasat i reconeix que les famílies i persones han de fer un canvi de mentalitat per reorganitzar el temps i dedicar-ne més a cuinar i a fer una alimentació saludable.