Sant Jordi no ha estat sempre la festa cívica que és avui. Fa tan sols mig segle, celebrar el 23 d’abril a Reus era un exercici de reivindicació i de lluita. També de tossuderia sana. Un exercici que -alguns pioners com l’Isidre Fonts i la Maria Pallach de la llibreria Gaudí- van viure amb certa solitud i molta convicció. Per primera vegada, el 1965 la Gaudí es va situar sota els porxos de la plaça del Mercadal en el xamfrà amb el carrer Monterols. La parada no era gaire gran i l’estructura simple i precària. Amb el pas dels anys, el taulell va anant canviant de lloc depenent de les circumstàncies i, poc a poc, creixent la festa i –per què amagar-ho- també la feina que comportava.
Des d’aquell primer Sant Jordi, són moltes les hores que els de Ca l’Isidre han passat venent llibres o preparant la diada les setmanes prèvies. Segons explicava a LANOVA Ràdio la mestressa Maria Pallach, ara jubilada, aquestes 50 diades han estat possibles també “per les col·laboracions desinteressades” de molta gent que aquell dia despatxava rere la parada. El factor humà -que en diuen- que fa possible els projectes col·lectius.
En aquests anys, les “mogudes” també han estat múltiples. Una de les més recordades pels protagonistes és la que es va produir el 1982 quan van plantar un diccionari Fabra gegant al bell mig de la plaça. Sol, pluja, o vent. Costa resumir en escasses línies el que llibreters com la Maria, l’Isidre, i, ara, la Montsant i l’Aràntzazu Fonts han aportat a una festa popular cada cop més massificada. Una festa que –avui- es mesura per rànquings de venda i poc per la relació entre lector i llibreter en un dia ben especial. Per molts anys!
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics