L'agost és la intensitat dels records continguda en un grapat de sorra de la nostra platja de tota la vida. Quan ens posem el banyador ens tornem nostàlgics perquè ens remulla la memòria la imatge de nosaltres mateixos dibuixant cors que després esborraran les onades o desafiant els talls de digestió amb capbussades insensates. Perquè els millors records són sempre els més insensats i perquè la insensatesa és l'únic antídot contra el pas del temps.
La roentor remullada d'aquest agost que encetem ens submergirà novament en l'aigua escumosa que un dia vam compartir amb els nostres pares i avui compartim amb els nostres fills. La mateixa aigua que ens va ensenyar a tirar-nos de caps i a aguantar la respiració per capturar garotes i estrelles; les mateixes roques que ens regalaven musclos i petxines a l'època en què el mar encara regalava alguna cosa. L'agost és el contrast de la cremor de la sorra a la planta dels peus i del calfred de l'aigua fresca a la panxa, i també és la pluja traïdora que tot ho esguerra i pot engegar-nos els plans a rodar.
No hi ha agost sense braçades i sense passejades pel camí de ronda, sense el refugi necessari del para-sol i sense la dutxa humil que al cap del dia ens alliberarà de la sal. I no hi ha agost sense records. Per això sap greu que el record que en tindran els nostres fills hagi de ser també el d'una platja que serveix per enterrar-hi les burilles dels fumadors incívics. És estrany que els alcaldes, que tan d'esforç han dedicat al manteniment i la millora de l'esbarjo estiuenc que ofereix el litoral, no apliquin duresa contra aquests excessos que converteixen les platges en un cementiri de nicotina. Bé que hem empentat una llei antitabac que prohibeix consumir-lo en espais públics.
Hi ha espais més públics que la platja? És normal que es permetin exhalacions contaminadores en indrets beneïts amb la preuada bandera blava de la Unió Europea? Si l'aigua del mar no pot ser un inodor exposat a les deposicions líquides i sòlides dels banyistes, per què hem de
resignar-nos a deixar que la sorra esdevingui el seu cendrer?
Xevi Sala és periodista i director adjunt del grup El Punt Avui.
