Els Mossos recorden que els delictes simulats acaben al jutjat i suposen antecedents penals

Simular que s’ha estat víctima d’un delicte es paga. No només suposa un mal tràngol per haver de fer front a un procés judicial -que acostuma a acabar en multa-, sinó que també comporta tenir antecedents penals. La simulació de delictes no és nova, però en els últims any la proliferació de telèfons mòbils d’alta gamma ha disparat la picaresca per cobrar uns diners de l’assegurança. “Aquests casos els enxampem tots”, avisa el cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP del Tarragonès, Jordi D., en una entrevista a l’ACN. Els Mossos d’Esquadra lamenten que la investigació de fets inventats o fingits els treu temps i recursos per resoldre aquells que són veritablement prioritaris. Al territori, el nombre de casos es manté estable.

Els investigadors de la policia s’enfronten a tota mena de denúncies, algunes de les quals acaben sent falses. El 2011 els Mossos van detectar 719 casos de simulació de delictes i, el 2013, 1.397 a tot Catalunya -el CME no ha facilitat dades més recents-. Els agents admeten que l’experiència és un grau i que és possible detectar la mentida. Amb algunes preguntes clau durant l’interrogatori poden veure si la persona dóna explicacions poc creïbles o es contradiu i, si és així, que s’acabi ensorrant i confessant que s’ho ha inventat tot. “Es tracta de gent normal que ha estat mal aconsellada i que, en alguns casos, desconeix que està cometent un delicte”, admet el cap de la UIC del Tarragonès.

El parany dels telèfons mòbils

La proliferació de telèfons mòbils amb preus que superen els 800 euros ha disparat la picaresca i s’ha convertit en un dels casos més freqüents. Els mossos es troben amb persones que han malmès el terminal i s’inventen que han patit un robatori amb força per cobrar de l’assegurança. Fins i tot, han detingut algun treballador d’un establiment de telefonia per recomanar als clients que presentessin una falsa denúncia als Mossos d’Esquadra. També hi ha qui decideix vendre el telèfon per aconseguir diner fàcil o, fins i tot, qui el continua utilitzant.

“Que la gent no denunciï això perquè aquests casos són fàcils de descobrir”, adverteix el cap d’investigació del Tarragonès, Jordi D. Els mossos fan notar que els dispositius mòbils deixen un rastre d’informació mentre continuen funcionant gràcies a les antenes i repetidors de telefonia. Això fa que sigui fàcil comprovar l’ús que se n’ha fet després de presentar la denúncia. “I si es llença el telèfon a la brossa, també ho sabrem”, avisa. Per aquest motiu, els mossos aconsellen a les persones que evitin posar-se en problemes.

Els robatoris en domicilis

La simulació de delictes també es dóna en els robatoris amb força en domicilis, quan la víctima revisa què li cobreix l’assegurança i decideix fer créixer la llista d’objectes sostrets amb la confiança que se li pagarà tot. Ordinadors portàtils i tota mena d’electrodomèstics, diners, joies i, darrerament, també bicicletes d’alta gamma són a la llista dels més denunciats. El cap d’investigació del Tarragonès recorda el cas d’un individu que va denunciar que li havien robat una televisió de 50 polzades, però quan els agents van analitzar el rastre de pols que hi havia a la paret de casa van detectar que corresponia a una pantalla de només 22 polzades. “Quan li ensenyes això a algú, li treus el colors”, apunta el cap d’investigació del Tarragonès.

Els Mossos d’Esquadra insisteixen que en casos com els robatoris violents s’hi destinen un gran nombre de recursos a nivell d’investigació i de policia científica. Aquest tipus de denúncies s’aborden seguint la traçabilitat dels objectes robats i la receptació -el mercat negre de béns sostrets-, o mitjançant factures, de manera que els agents dediquen hores a investigar línies que acaben resultant fictícies. “La gent potser té la sensació que es fa la denúncia i s’arxiva, però no és així”, insisteix la policia.

Igualment, es denuncien falsos robatoris a la via pública. Per exemple, hi ha qui denuncia que li han robat la cartera amb diners per cobrar de l’assegurança i després s’acaba descobrint que s’ha gastat els diners presumptament sostrets en despeses lúdiques i que havia acudit a les dependències policials per obtenir una coartada. També s’han registrat denúncies de suposats robatoris de vehicles per eludir responsabilitats en infraccions o delictes de trànsit. En canvi, van a la baixa els casos de comerciants amb problemes econòmics a qui, suposadament, els havien sostret estocs o material.

El turisme fa créixer els casos a l’estiu

Al Tarragonès, per exemple, durant l’estiu són freqüents els turistes que denuncien que han patit una estrebada al carrer o que els han sostret objectes de valor a l’hotel. No és estrany que vagin a comissaria el mateix dia que se’n tornen al seu país, per la qual cosa els investigadors han d’actuar amb rapidesa. “Hem arribat a aturar algun autobús que anava a l’Aeroport de Reus i hem vist que el denunciant duia a la maleta tot allò que suposadament li havien sostret”, exposa el responsable d’investigació de la comissaria de Tarragona.

La mentida també arriba a qüestions tan sensibles com les agressions sexuals, tot i que no són habituals. Els Mossos d’Esquadra van detectar el cas d’una noia estrangera que va denunciar que havia estat violada a la Costa Daurada. Ràpidament es van activar tots els protocols que marquen aquests casos greus, però indagant en les seves explicacions i revisant imatges de càmeres de seguretat, els investigadors van poder concloure que s’ho havia inventat tot. La noia s’havia quedat embarassada i no es veia amb cor d’explicar-ho a la seva parella, que s’havia quedat al país d’origen.

Les asseguradores recorren a investigadors privats

Quan detecten un cas de delicte simulat, els Mossos d’Esquadra posen els fets en coneixement de l’empresa asseguradora a qui s’ha intentat defraudar i hi treballen de forma estreta. Les companyies destinen molts recursos i disposen d’investigadors privats contractats específicament per perseguir aquest tipus de frau. Si s’acaben confirmant els fets, les empreses acostumen a personar-se com a part en les causes judicials contra el seu propi client per reclamar una reclamació econòmica per danys i perjudicis.

Segons un estudi d’ICEA (Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores i Fons de Pensions), per cada euro que les entitats van invertir l’any 2014 a investigar presumptes fraus a l’assegurança van aconseguir un estalvi de 43 euros en reclamacions presumptament fraudulentes. Respecte al número de casos, l’any 2014 se’n van detectar 155.994 a tot l’Estat, un 2,5% més que l’anterior. Els imports reclamats van pujar a 586 MEUR, dels quals finalment només van resultar procedents 160 MEUR, un 27% del què inicialment es reclamava.

Les xifres, però, podrien ser encara superiors. Segons va fer públic la Unió Espanyola d’Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA) el novembre passat, les companyies detecten 435.000 intents d’estafa cada any i les reclamacions falses o exagerades descobertes van suposar pagaments per valor de 2.000 MEUR a tot l’estat espanyol. Aquí s’hi incloïen àmbits com l’assegurança de l’automòbil o l’assegurança multirisc de la llar -especialment pel que fa a la cobertura de robatoris-, protagonitzats, molts d’ells, per defraudadors “ocasionals o oportunistes”.