La crisi econòmica va acabar amb molts vicis clientelars entre política i esport. Subvencions directes, d'altres encobertes i influències en empreses i entitats esportives van rajar de valent durant molt temps. El futbol de segona B va aglutinar molts tractes de favor entre àmbit públic, privat i clubs de futbol en tractar-se d'una categoria amb despeses mastodòntiques comparades amb els beneficis que en produeix. Però deu anys després de l'explosió de la crisi, com s'han reestructurat totes aquestes relacions?
“Existeixen dos models de club a la segona B: aquells que s'alimenten dels fons públics i aquells que, normalment SAE, s'alimenten de fons propis”, resumeix el director de l'àrea comercial del Reus Deportiu, Ferran Pujol. “La segona B és una categoria difícil perquè és la primera amateur però et pot obrir la porta a la professional. Per tant, estàs en la frontera d'obtenir 5 milions d'euros en una categoria, a 0€ en una altra”, afegeix. El Reus rep 200.000 euros de l'administració que són per pagar el manteniment de l'estadi municipal. Un cas molt diferent d'altres equips com el Badalona (160.000, 18% del pressupost), el Lleida (290.000, un 30% del pressupost) o l'Hospi (uns 250.000 euros, 30% del pressupost) que reben subvencions públiques directes.
