El terror que desplega Estat Islàmic a Europa busca traure la pitjor part de l'ànima dels europeus. Siguin cristians, siguin laics o siguin ateus. El gihadisme és una guerra i la guerra exigeix guerrers de dos o més bàndols. Per això guanyaran si l'obtenen. I per això, i per civilització, cal evitar-la. Per això mateix no es pot considerar l'islam com un enemic i els musulmans europeus com la quinta columna. No són la quinta columna de res, sinó la primera, la segona o la tercera d'una societat que s'identifica amb el progrés.
El gihadisme està en guerra, però no només contra els infidels cristians, sinó també contra els mateixos “blasfems” musulmans. El gihadisme mata més musulmans que cristians. Arreu del món. Tothom que no pensa com ells és n'és víctima. Tothom pateix la ira dels intransigents, que és qualsevol cosa menys “santa”. Aquesta “guerra” només es pot guanyar si tothom n'és conscient. Cristians, els altres musulmans, agnòstics i ateus. N'hi ha que no ho entenen. I que fomenten, al cor de l'Europa, la sinècdoque fatal.
El tot per la part i la part pel tot. L'extrema dreta galleja i en trau el màxim profit. Sense el fonamentalisme islàmic seria residual, potser minoritària. Amb el gihadisme guanya eleccions. Aquesta és una altra “guerra” que cal guanyar. Intransigència contra intransigència és la catàstrofe. Europa s'hi ha doctorat amargament al llarg de la història. Som víctimes preferents. Tenim por i impotència. Però també tenim raó. Guanyarem si no som com ells.
