Enguany es celebra l’any Toda amb motiu dels setanta cinc de la seva mort. Una bona ocasió per reflexionar sobre el paper del mecenatge, des d’una vessant particular –la d’empreses i institucions mereixeria un capítol a part- i veure com ha evolucionat des de començaments del segle XX. I és que Eduard Toda i molts coetanis seus tenien una estima especial pel món cultural, aleshores valorat i estimat, i van contribuir-hi en gran mesura apostant per la recuperació d’un patrimoni que servís com a punt de partida per fer una societat més culta i on el coneixement arribés a totes les capes de la societat.
Toda va forjar la recuperació del castell monestir de Poblet, del Castell d’ Escornalbou i va fer donacions importantíssimes de la seva biblioteca a la Biblioteca de Catalunya, la Victor Balaguer de Vilanova (on va dipositar els seus fons egipcis) i la biblioteca del Centre de Lectura. Quan el Centre de Lectura va ser adquirit l’any 1916 per Evarist Fàbregas, un altre destacat filantrop reusenc, ell va voler contribuir a la recapta per a les obres i les reformes que l’entitat hauria d’escometre fins a la reinauguració de l’any 1921. En dóna fe Pere Anguera al llibre El Centre de Lectura, una institució ciutadana (1975) quan explica en referència a l’any 1916: “La campanya de recaptació de diners no té gaire èxit.
A part de Toda, que hi envia deu mil pessetes i dos mil llibres italians, anglesos i francesos en recordança de Josep Güell i Mercader –el seu tiet-, que tanta part prengué en la fundació del Centre, com diu a la carta de tramesa del donatiu, fins als darrers d’agost es reben dues mil pessetes de Joan Boqué, mil d’Antoni Serra Pàmies, mil del Banc de Reus i cinc-centes del doctor Josep Codina Castellví, dels senyors Iglésies i Suqué, de la Industrial Harinera i del Gas Reusense; per aquests donatius Toda en fou nomenat soci honorari i els altres donants, socis protectors.” L’any 1921, Toda es va oferir per pagar un sou mensual de 125 pessetes al seu cosí polític, Plàcid Vidal, com a auxiliar de la biblioteca per a la confecció del catàleg de la biblioteca.
Moltes entitats culturals catalanes van poder desenvolupar-se a primers del segle XX gràcies al mecenatge desinteressat de prohoms i personalitats de la burgesia rica que consideraven interesant revertir els guanys particulars i de les seves empreses envers la col·lectivitat.
A la segona meitat del segle XX, sobre tot amb la recuperació de la democràcia, el mecenatge privat ha deixat d’estar present d’una manera regular a la nostre societat i només en casos puntuals s’hi troben els de persones que hagin volgut donar en herència propietats i diners a associacions culturals. Continuant amb la referència del Centre de Lectura podem dir que en les darreres dècades s’ha mantingut, tot i que en clar descens, el micromecenatge d’aquells que es mantenen socis de l’entitat per motius d’estima a la cultura i al que representa per a la ciutat i pel país i també han continuat les donacions de llibres i d’obres d’art que engrandeixen el gran valor patrimonial dels fons però, que paradoxalment, requereixen cada vegada de més recursos pel seu manteniment i conservació. El Centre de Lectura ha rebut des dels anys vuitanta donacions testamentàries de Josep Vidal Llecha –que va permetre la remodelació d’una sala del segon pis (l’actual videoteca i sala Vidal Llecha), de Joaquim Santasusagna (qui va donar la seva biblioteca, fons econòmics i propietats) i de Maria Martorell Gurrera, la darrera mecenes que va contribuir amb una deixa econòmica a l’adquisició de llibres per a la biblioteca (2009-2016).
La nostra societat continua essent desigual i cada vegada necessita més de la nostra solidaritat en molts camps, el social i humanitari el primer, però li caldria que recuperés aquell esperit d’Eduard Toda, Evarist Fàbregas, Josep Vidal, Joaquim Santasusagna,… que pensaven en retornar a la societat i a la cultura aquells guanys que una situació privilegiada els van permetre.
Xavier Filella és president del Centre de Lectura.
