Vostès ho troben normal, que la celebració del doblet aconseguit pel primer equip de futbol del Barça es fes ahir a les deu de la nit? Ho troben normal, insisteixo? No, no ho és. I costarà que em convencin del contrari. Que la celebració del doblet comencés a les deu de la nit és una vergonya. Com ho és que el diumenge la final de la copa del Rei s'acabés passada la mitjanit perquè el partit començava a dos quarts de deu del vespre. Una vergonya. I se me'n fum, de qui sigui la culpa, que si de la federació espanyola de futbol, que si del rei, que si dels clubs o que si del poder de les televisions i els drets que tenen. M'és igual.
És una vergonya que un partit que es podia fer un dissabte a una hora prudent s'acabés celebrant un diumenge a aquella hora. I és una vergonya que el Barça programés la celebració del títol del primer equip a les deu de la nit i que altre cop aquest país tornés a anar a dormir tard. Perquè ens omplim la boca de reforma horària, que volem anar amb horaris europeus, fem grans reunions al Parlament per prendre grans acords, i després bla, bla, bla. I no he sentit ni Fabián Mohedano queixant-se ni el govern fent cap nota de desaprovació ni res. I insisteixo, a mi m'és igual, de qui és culpa. Perquè és de tots.
Perquè, si socialment trobéssim que és l'escàndol que és, ja a ningú li hauria passat pel cap fer-ho. Ens manen les teles? En aquest país manen més les teles que els presidents dels clubs o el govern del país? És això el que volem? Canvien els plens del Parlament i ara els fan a les tres de la tarda i se'n vanaglorien, i després permeten aquests horaris? És això? Que milers de nens i adolescents del país, alguns dels quals immersos en exàmens aquests dies, se'n vagin al llit passada la mitjanit per poder veure els seus ídols, és normal? I això si ja no és prou estrany que els seus ídols siguin futbolistes i no metges, científics o investigadors. A les deu de la nit no s'hauria de jugar cap partit, i potser això hauria de ser motiu suficient per no anar-hi o, simplement, per rebel·lar-s'hi. No he sentit ningú lamentar-se'n, d'aquests horaris. Hipòcrites. Ah. Per cert, la final de la Champions és dissabte, a tres quarts de nou. Horari europeu.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics