El 'Miquel Àngel reusenc'

Un cop el reusenc Francesc Monforte (76 anys) obre les portes del seu estudi, al barri del Carme de la capital del Baix Camp, el visitant accedeix a un món ple de sorpreses. A l'entrada hi té fotografies antigues de la seva estimada ciutat perquè "sóc molt de Reus, jo" i algunes de les seves obres pictòriques. Una d'aquestes, un bodegó, és ben especial perquè "va ser el primer cop que vaig agafar un pinzell" l'any 1980. Electricista de professió, i ja retirat, Monforte viu ara mogut per la seva passió artística.

Un mural dedicat al Bé

Un enorme retrat religiós que té a mitges presideix el centre de treball. "Jo no sóc religiós, però respecto totes les creences", matisa. Es tracta d'un mural dedicat a Jesús i "al Bé, que finalment vencerà el Mal". Del cap del Messies en surten quatre rajos lluminosos que recauen "en bones persones" com són Teresa de Calcuta, Vicente Ferrer, Mare Molas i Antoni Gaudí. Els dos últims hi aporten la quota de bondat ganxeta. El curiós del cas, però, més enllà de la temàtica i dels personatges de la peça, és la metodologia de treball de Monforte.

L'artista s'ha dissenyat i construït una passarel·la elevada que incorpora un seient i la paleta de colors. Un sistema de cordes i contrapesos fa que el pintor mugui moure's de manera ràpida i senzilla i que el llenç pugui pujar i baixar per a la seva comoditat. "La idea la vaig tenir en un dia, i per executar-la potser en vaig necessitar un parell o tres", subratlla satisfet. "No volia pas crear un quadre històric en què els personatges estiguin rígids. Volia que parlin amb el cos, amb les mirades", detalla de la tela, iniciada quatre anys enrere.

Invents, piràmides i poemes

La pintura el té absorbit, tot i que abans ha tingut altres dèries. "No et facis pas inventor", m'adverteix. "Fas les coses per millorar la societat però al final només hi perds diners", adverteix. I és que el reusenc ha aconseguit diverses distincions en certàmens internacionals d'invents, a Ginebra i a Brussel·les, amb un sistema de detecció de fuites de gas per a la llar. I, a més, és manobre i artesà. "Mira, aquesta làmpara la vaig fer als 15 anys i va ser un regal per a la meva nòvia, que va acabar sent la meva dona", explica mentre mostra un llum al seu despatx.

Una altra de les grans passions d'aquest 'renaixentista' reusenc és Egipte. De fet, Monforte és cèlebre per haver dut a terme un estudi en què proposa una teoria alternativa per explicar com es va construir la piràmide de Keops. "Va ser un projecte que em va portar vuit anys i que, al capdavall, m'ha omplert més que els invents", exposa. Per acabar-ho d'adobar, anys enrere va crear una mena de plataforma elevadora per a la seva feina d'electricista i és, en el fons, una ànima sensible. "Sóc un simple aprenent de poeta", diu tot mostrant un quadern en què hi té anotats els seus versos.

"La memòria em comença a fallar", lamenta. Però no pas per això pensa aturar-se. "M'hi poso a les 7 del matí cada dia", explica tenaç. A l'horitzó hi té el repte d'acabar el seu gegant mural religiós. "No tinc escola i no domino la teoria del color", s'excusa. "Trobar un color, per a mi, és com fer una travessa que pot tenir 15 diferents resultats", indica. L'acabarà, segur, perquè "m'omple" i perquè la clau, després de tot, és la "paciència". Pintor, escriptor, teòric, marit, avi, manobre i poeta, Monforte és el 'Miquel Àngel reusenc'.