La Generalitat preveu una cinquantena d'accions en fosses i restes òssies durant el 2017

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presentat el Pla de fosses 2017, any en el qual es commemora el 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil i el 85è de la proclamació de la Segona República. Aquest Pla contempla una cinquantena d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Gerra Civil i la dictadura franquista per a l'any 2017 inclou accions en fosses i restes òssies repartides per tot el país (4 a l'Alt Pirineu i Aran, 6 al Camp de Tarragona, 3 a la Catalunya Central, 1 a Girona, mínim 8 a Lleida i mínim 20 a les Terres de l'Ebre).

Pel que fa als criteris de selecció són: sol·licituds existents, situació i estat de les restes, nivell de documentació i confirmació de l'existència de les fosses o restes i territorialització. El conseller Romeva ha dit que l'objectiu és contribuir en la recuperació de la memòria històrica i consolidar un país i una societat de pau. L'exhumació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista complementa les tasques, realitzades pel mateix Departament, de geolocalització de fosses i del Programa d'Identificació Genètica.

El Pla d'actuacions per al 2017 inclou tant les actuacions previstes a curt termini com la sistematització dels protocols d'actuació i la planificació de futures intervencions. Les actuacions previstes es plantegen amb la prèvia deliberació de la Direcció general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, i amb la valoració del Comitè tècnic.

La tipologia de les actuacions serà en fossa o restes òssies en superfície. La fossa és el lloc d'inhumació d'una o més restes d'individus no reclamats o no identificats. Les fosses poden ser individuals o col·lectives i poden estar dins o fora de cementiri. Les restes òssies en superfície generalment corresponen a soldats morts en combat que no van ser inhumats correctament o que els van colgar en rases i que afloren a la superfície per erosió o alteracions del terreny. Les restes en superfície, si es troben en connexió, poden indicar l'existència d'una fossa.

Des del 1999 s'han registrat 66 actuacions de recollida de restes òssies humanes trobades en superfície, corresponent a un nombre mínim de 164 persones ( no s'han pogut identificar) i 18 actuacions en fosses, corresponents a 57 persones, de les que se n'han pogut identificar 7.

La primera versió de mapa de fosses, elaborada el 2008, localitza 179 fosses. Actualment, el mapa registra 380 fosses, de les quals 166 estan confirmades i 214 són probables. De les 166, n'hi ha 121 que es troben dins de cementiri i 45 fora. Normalment les fosses fora cementiri es troben en zones de front de guerra (Segre-Pallars i Ebre).

A l'Alt Pirineu les actuacions es faran a Figuerola d'Orcau i Gavet de la Conca. Al Camp de Tarragona a Guiamets, Torre de Fontaubella i Pradell de Teixeta, el Molar i Salomó. A la Catalunya Central es faran a Prats de Lluçanès i el Bruc. A Girona a Cassà de la Selva. A Lleida a Alguaire, Artesa de Segre, Alfès, Aspa i Soses, Vilanova de Meià i Portell Sant Ramon. A les Terres de l'Ebre a La Fatarella, Corbera d'Ebre, Pinell de Brai i Miravet.

Romeva ha dit que aquest Pla d'actuacions ha de ''fer aflorar la història'' i recuperar aquella que ''ha estat amagada intencionadament''. El conseller ha reconegut que es tracta de passes que ''arriben tard'' però que han de ''marcar un camí que no es pot frenar''. Romeva ha dit que ''hi ha un deute'' amb les famílies que han estat víctimes de la guerra.

La presentació del Pla s'ha fet a Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on hi ha una fossa a l'exterior del cementiri. Segons testimonis i un informe emès per la Guàrdia Civil de l'any 1964, hi ha inhumades diverses persones a l'entorn del cementiri municipal. Durant els anys 60, una petita part d'aquestes foren traslladades al Valle de los Caídos. Els morts foren soldats d'ambdós exercits, essent majoritàriament enterrats els de l'exèrcit rebel, probablement pertanyent a les 63a, 150a i 152a Divisions. Testimonis expliquen que els van enterrar amb una ampolla de vidre amb una inscripció del seu nom, motiu pel qual és previsible que es puguin identificar.