Mirandés i Reus: passió roig-i-negra

L'any 2012 està gravat en lletres d'or a la memòria dels seguidors del Mirandés. Ara fa poc més de quatre anys, el club castellà va aconseguir tres fites històriques en una mateixa temporada. De la que més se'n va parlar va ser de la seva espectacular trajectòria a la Copa del Rei, competició en la que va arribar fins a les semifinals en caure davant l'Athletic de Bilbao amb un rècord de 8.000 espectadors a les grades d'Anduva. Va ser l'any en què tots vàrem descobrir l'existència d'un camp, a l'estil basc a la província de Burgos i a tocar de Vitoria-Gasteiz, el d'Anduva.

6.000 socis i 37.000 habitants

Per arribar a aquelles semifinals de Copa, el Mirandés va haver d'eliminar a un Vila-real de Champions, i a dos més equips de Primera, el Racing de Santander i el RCD Espanyol. Aquella fita va tenir un protagonista, Pablo Infante, jugador format al Real Burgos i que va militar deu temporades al Mirandés. Infante va aconseguir marcar dos gols en cadascuna de les eliminatòries que va jugar l'equip contra els tres conjunts de Primera. Però a més de la seva destacada trajectòria a la Copa, el Mirandés va aconseguir el títol de lliga de Segona Divisió B amb 82 punts, una xifra que batia l'anterior rècord de puntuació de estava en mans del Barakaldo.

Aquest títol els va permetre guanyar el seu primer ascens a Segona Divisió A a una sola eliminatòria, tot enfrontant-se amb un vell conegut del futbol reusenc: l'Atlètic Balears. El Mirandés va guanyar tant a Anduva com a ses illes. Però això no és tot, perquè encara hi hem d'afegir el títol de campió de Castella i Lleó que repetiria a la temporada següent. En l'onze titular que va aconseguir l'ascens a Segona A hi jugava Antxon Muneta, un petit jugador basc que va tenir un breu pas pel CF Reus Deportiu durant la temporada 2014/15. Muneta també va ser a l'onze titular que va debutar a Segona Divisió a Anduva davant la SD Huesca. En aquell equip també hi havia l'ex de l'Athletic de Bilbao, Koikili, el fitxatge més destacat d'aquella temporada.

El CD Mirandés té vora 5.000 socis, una xifra que està molt bé si tenim en compte que es tracta d'una ciutat petita. De fet, enguany, i després del descens del Llagostera, torna a ser la població amb menys habitants amb l'equip a Segona A. Avui en dia, Miranda de Ebro només té 37.000 habitants, 60.000 si comptem la seva petita àrea metropolitana. Però si ens remuntem 100 anys enrere només en tenia 8.000. De fet, fins al 1850 no va superar els 2.000 habitants.

El creixement de Miranda ve de mà del ferrocarril. El 1862 va arribar el tren a la població i es va començar a convertir en un nus ferroviari de primer nivell. El desenvolupament del ferrocarril a Miranda també va afectar al CD Mirandés. La construcció de l'actual estadi d'Anduva al 1950 va venir provocada per l'ampliació de les vivendes per als treballadors de la RENFE al lloc on hi havia l'Stadium Mirandés o Campo de la Estación. Ja fa 67 anys i una setmana de la inauguració d'Anduva, però l'estadi té prou bon aspecte gràcies a la profunda remodelació que es va fer l'estiu del 2015 quan es va enderrocar i aixecar de nou. La grada lateral de l'estadi es va adequar a la normativa de la LFP, que exigeix un mínim de 6.000 cadires per a la Segona A. Avui en dia, a Anduva hi caben 6.900 espectadors.

Reus i Miranda tenen coses en comú

Està clar que el Mirandés està vivint la seva època més gloriosa en l'actualitat, però si ens remuntem a finals dels 70, trobarem un Mirandés que també va il·lusionar els seus aficionats amb el seu primer ascens a Segona B i amb altre ascens a Segona A frustrat, que se'ls va escapar a l'últim minut per culpa d'un gol del Langreo asturià a Anduva. Els 'jabatos', nom amb el qual es coneixen els aficionats del Mirandés, també va gaudir d'un enfrontament amb el València CF de l'astre argentí Mario Alberto Kempes a la Copa del Rei.

Reus i Miranda tenen algunes coses en comú, com ara que tenen un equip a Segona A amb els colors roig i negre, una forta rivalitat amb la capital de la província i un fet ben curiós, com és l'existència, a les dues ciutats, d'una plaça de Prim en un punt destacat de la població. És més, tant la plaça del general a Reus com la de Miranda tenen un important aparcament públic subterrani que va ser el primer en construir-se en cada ciutat.