Dimarts, 19 de Novembre de 2024

El port de Tàrraco ocupava fins a 17 hectàrees i tenia un calat de fins a 11 metres de fondària

La infraestructura era el focus d’un sistema de ports petits i mitjans de la zona, segons un estudi d’abast europeu

08 de Febrer de 2017, per ACN
  • Plànol del port de Tàrraco, de Juan de Santacruz i datat del 1780, on encara hi ha l’escullera romana

    Cedida

  • Els investigadors Simon Keay (esquerra) i Josep Maria Macias

    Cedida

La badia portuària del port de Tàrraco tindria una profunditat d’entre nou i onze metres en el punt més profund i l’espai d’ancoratge ocuparia una superfície d’entre quinze i disset hectàrees. Aquests són dos dels principals resultats de l’estudi que s’està portant a terme dins del projecte europeu Portuslimen, que preveu investigar com eren una trentena de ports romans de la Mediterrània. El projecte, que està previst que finalitzi al 2019, compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d’un seminari internacional celebrat aquest dimecres a Tarragona, els investigadors han explicat que, tot i tenir unes dimensions modestes, el port de Tàrraco era el focus d’un sistema de ports petits i mitjans existent a la zona.

“Per extensió, el port de Tàrraco es pot comparar amb ports d’escala regional com el port de Leptis Magna (Líbia), però no amb grans ports com Porto, el port de Roma, o Alexandria”, explica Simon Keay, de la Universitat de Southampton. Segons el líder del projecte, una grandària modesta, però, no vol dir que l’activitat econòmica que generava Tàrraco fos petita, perquè l’estructura comercial marítima era molt més complexa.

En aquest sentit, “el port de la Tàrraco romana no s’ha d’entendre com un sol port, sinó com un port del Mediterrani que dóna servei a una gran àrea i està en un context d’altres ports del litoral tarraconense, com el port del Mèdol i de Salou”, afirma Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC i col·laborador del projecte Portuslimen a Tarragona. Tàrraco, doncs, especialment entre els segles I aC i II dC, era “el focus de tot un sistema de ports petits i mitjans i embarcadors”.

La investigació s’ha fet gràcies a una doble metodologia duta a terme a la Part Baixa de Tarragona el novembre del 2015: prospeccions geofísiques i perforacions per llegir la seqüència sedimentològica del port. Els resultats s’han presentat aquest dimecres a l’ICAC arran del seminari internacional ‘La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco’.

El projecte europeu Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2019) comprèn 30 ports romans de la Mediterrània. Estudiar la Mediterrània globalment com un únic sistema de ports, superant la dicotomia est/oest, i no estudiar port per port, és l’objectiu principal de la recerca. Simon Keay ha destacat que, entre els temes que s’analitzen, hi ha la topografia dels ports, l’organització de l’activitat comercial i la jerarquia i les connexions comercials i socials entre ells.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital arqueologia clàssica investigació

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics