Les lliçons de Joan Montseny Carret

Amb l'organització conjunta de Carrutxa, el Centre de Lectura de Reus i l'Ajuntament de Reus a través de l'Arxiu Històric, l'Institut de Museus i la Biblioteca Xavier Amorós, la capital del Baix Camp recordarà fins a finals d'abril la figura de Joan Montseny Carret (1864-1942) del qual enguany es commemora el 75è aniversari de la seva mort. L'aproximació a aquesta important figura de l'anarquisme mundial es basarà en la celebració de diferents xerrades que es realitzaran a l'Arxiu Municipal així com en una mostra bibliogràfica i una exposició al Museu de Reus de la plaça de la Llibertat. Aprofitant l'efemèride, els organitzadors han programat activitats que emmarquen aquest lliurepensador reusenc en els moviments de renovació pedagògica que des de finals del segle XIX existien a Catalunya i que culminen amb la creació del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) el 1936, a l'inici de la Guerra Civil.

Salvador Palomar, membre de Carrutxa i especialista en la figura de Montseny, explica que aquest cicle sobre Montseny s'incardina en els actes de commemoració del 80 aniversari de la Guerra Civil perquè el conflicte bèl·lic tanca simbòlicament el període d'experiències educatives al servei del poble que es van dur a terme a Catalunya. "Són persones que des de finals del segle XIX comencen a fer ensenyament laic, racionalista i a plantejar-se l'educació per a nens i nenes", explica Palomar.

És precisament en aquesta mateixa etapa que Montseny i la seva dona també pedagoga, Teresa Mañé van establir a Reus la primera escola laica mixta del municipi. "El Joan Montseny no deixa de ser el primer mestre laic de Reus juntament amb la Teresa Mañé i des d'ells fins al CENU hi ha un camí que passa per Ferrer i Guàrdia que és el més conegut", assegura Palomar, qui també assenyala el lligam entre diferents moviments pedagògics d'aquells moments.

L'experiència de Montseny a Reus, però, es truncarà el 1896 a causa del procés de Montjuïc pel qual les autoritats van detenir-lo i també a un gran nombre de mestres arreu de Catalunya. "Marca el final de la seva experiència reusenca i també expressa la solidaritat del poble de Reus amb Joan Montseny perquè hi va haver una mobilització important", remarca l'estudiós. Per aquest motiu, dins del cicle, el pròxim 29 de març, l'historiador Joan Navais farà una conferència sobre el que va representar aquest procés en la trajectòria personal de Montseny i en la repressió de l'obrerisme d'aquell període.

Un altre dels punts assenyalats del cicle és el paper del CENU, institució que es va crear l'any 1936 i sobre la qual parlarà Emili Cortavitarte, el 5 d'abril. "Va ser un dels primers decrets després de l'inici de la guerra i era una de les noves grans mesures d'aquesta nova societat que es volia construir", explica Palomar. Malgrat la seva ambició, únicament dos cursos escolars, i de forma parcial, van comptar amb aquesta eina que desenvolupava l'educació en totes les etapes escolars.

Per Palomar, el CENU sintetitzava i cristal·litzava "tot un seguit de pràctiques des dels moviments socials a través d'escoles d'ateneus, de sindicats, societats obreres i també des de l'escola pública". Un apartat aquest darrer que l'exposició 'La renovació de l'escola pública, de l'Empordà a tot Catalunya (1900-1930)' aborda en profunditat i que es pot veure al Museu de Reus fins al pròxim 29 d'abril.