Espanya fa mesos que viu sense careta, sense la careta democràtica que portava el franquisme de sempre. La transició fou “modèlica” bàsicament perquè les elits extractives espanyoles que gaudien del franquisme es van mantenir en democràcia. No canvis, no revolta.
Aquestes elits que formen el cos central de l’Estat Espanyol se sustenten en una ideologia (com ho fan arreu) i la ideologia que trien en el seu moment, i no han canviat, és el feixisme.
El feixisme espanyol té el pilar fonamental en crear una realitat “casernària” de la societat espanyola: la nación más antigua de Europa, donde se come mejor del mundo, donde somos más divertidos, los toros, etc. Quan algú es creu que això és cert no pot entendre que altres no es morin d’enveja o ho rebutgin.
El 155 és el catalitzador d’aquests valors espanyols: aquella “salva” per si algun dia havien d’usar la testosterona política, i és el que han fet quan els catalans els hem deixat sense arguments democràtics.
Avui vivim a Catalunya un moment de la nostra llarga història on ens cal molta dignitat. Una dignitat que ha de ser present en les nostres actuacions individuals i en les actuacions de les entitats, col·lectius, institucions, clubs, etc.
Aquesta dignitat és la que va tenir la resposta del CF REUS, el nostre club, per mitjà del seu Conseller Delegat Sr. Joan Oliver quan va deixar clar que mai el Club renunciarà a la seva identitat, abans renunciarà a la categoria esportiva.
Missatges com aquest fan que en les hores que tenim per viure ens omplim de moral, valentia i dignitat per afrontar el darrer i més decisiu moment del procés d’independència.
El sol fet de pretendre sancionar, encausar o denunciar l'exhibició d’una senyera, bandera oficial reconeguda fins i tot en la seva llei o titllar de xenofòbia i racisme als ciutadans de Reus per haver dit: Independència! És mostrar el seu veritable objectiu: la liquidació de la personalitat del poble de Catalunya i segrestar idees polítiques que no són del seu agradat.
Què podem esperar d’un poble que ens insulta cada dia perquè som “negociadors”, “estalviadors”, “gremialistes” quan això són valors positius i essencials de l’occidentalisme del segle XXI?
