El monestir cistercenc de Poblet enllesteix aquestes setmanes la posada a punt del renovat museu d’art, a través del qual vol endinsar els visitants en l’ús que l’orde del Cister fa de les peces artístiques per a la difusió del seu missatge litúrgic. Entre finals de gener i febrer del 2018 es preveu reobrir l’espai, que creixerà respecte del ja existent acompanyat de la modernització de les tècniques expositives, i amb la incorporació d’unes 200 peces que fins ara la comunitat guardava als magatzems. “Permetrà donar sentit a aquestes peces, vinculant-les a la seva funció litúrgica”, va explicar ahir l’abat de Poblet, Octavi Vilà.
Les dues sales que ampliaran l’espai expositiu seran la de l’abat Copons i la de l’abat Mengucho, que antigament era el dormitori dels conversos. El relat litúrgic serà la clau, i anirà des de la reflexió sobre el símbol de la creu fins a parlar sobre la mort, la resurrecció i l’eucaristia, amb la sortida del magatzem de l’àmplia col·lecció de peces d’orfebreria del monestir. El museu, a més, incorporarà dues sales per a exposicions temporals, i no es descarta tampoc fer rotar els elements que s’exposin a les sales de la col·lecció permanent. “Seran independents de la vida monàstica i, per tant, el visitant les podrà visitar amb major amplitud d’horaris”, va destacar el pare abat.
La posada al dia del museu forma part del projecte Cosmos de millora del monestir, amb els ulls posats en un augment del nombre de visitants, així com de la seva comoditat; de fet, la construcció del centre de visitants serà una de les pedres angulars d’aquest projecte.
La Diputació de Tarragona, que també està col·laborant en el finançament d’aquest centre, està liderant el procés de restauració de gran part de les peces que s’exposaran al museu, a través dels tallers de restauració de l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa. Els tècnics estan treballant ara amb 115 peces, la majoria exemples d’argenteria, i està previst que una seixantena de peces més, sobretot de fusta, siguin tractades a Tortosa. Entre les intervencions, però, destaca la restauració del Crist d’ivori del segle XVII, una peça napolitana “excepcional i única al país”, segons la responsable dels tallers, Carme Clemente, i l’estudi de la qual ha ofert algunes noves pistes sobre la seva autoria, fins ara desconeguda. La figura passarà a ser una de les peces destacades de les noves sales del museu.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics