Tradició d’origen racista o simple costum cultural? Aquest és el debat que la denúncia del col·lectiu Afroféminas ha posat damunt la taula arran de la pràctica de les 'blackfaces' (pintar-se la cara de negre per representar una persona d’aquesta raça) com les d’Alcoi i les cavalcades de molts municipis com ara Reus. Un fet que, a nivell local, també ha criticat la CUP per no ser representativa de la realitat de la ciutat i, alhora, pel"elitisme" del model que impedeix a molts ciutadans participar-hi. Cal dir, però, que la Cavalcada reusenca dels Reis Mags no sempre s’ha dut a terme de la mateixa manera i que durant anys la pràctica de pintar-se la cara de negre per representar Baltasar va desaparèixer dels carrers de la ciutat.
“Vaig veure que la nena s’estranyava en veure el Rei Negre" relata l’exregidora Maria Teresa Vallverdú al respecte del primer cop que el 2004 va coincidir amb una nena en el lliurament de les claus de la ciutat als Reis Mags i es va adonar de la decepció que representava per ella. I és que fins aquell moment, el personatge de Baltasar era una persona que es pintava la cara de negre. Per aquest motiu, Vallverdú va plantejar que es modifiqués aquesta pràctica. "Ho vam parlar a govern" –explica- i "a partir d’aleshores es va canviar aquella situació sense cap problema" comenta l’exregidora reusenca. Segons diferents fonts consultades, inicialment el paper de Baltasar el va assumir una persona guineana de la ciutat per, posteriorment, materialitzar-se un conveni amb una associació de senegalesos.
Una versió que corrobora l’exregidor de Cultura de l’ajuntament de Reus durant l’etapa 2003-07, Xavier Filella. D’aquesta forma, es mantenia"el voluntarisme" tradicional d’aquest esdeveniment en què persones del món del comerç o d’altres àmbits professionals podien contribuir a la Cavalcada i, alhora, es representava aquesta realitat. Segons Filella, els participants de la Cavalcada"continuaven pagant els caramels" a través de diferents fórmules mentre que "la resta de costos els assumia l’erari públic", precisa. Durant la darrera etapa del tripartit local al consistori (2007-11), aquesta actuació es va mantenir a través del mateix conveni, tal i com confirma l’exregidora de Cultura, Empar Pont, qui explica que"els coneixia perquè havíem fet un diccionari" que traduïa del català a la seva llengua durant la seva etapa com a docent. Pont també esmenta certes reticències que des d’alguna entitat es produïa pel canvi de format al respecte de la carrossa del Rei Negre.
Fonts municipals consultades per Reusdigital precisen que el conveni amb l’entitat de senegalesos va permetre fins el 2012 que, almenys amb els patges, no es practiqués l’anomenat"blackface". Posteriorment, la dissolució d’aquesta entitat cultural va fer impossible mantenir aquesta representació, un motiu pel qual durant el 2013 es va intentar mantenir-la a través d’una entitat de dominicans que també es va dissoldre tot seguit. A partir d’aquell moment, es va tornar al funcionament tradicional de la Cavalcada.
De la seva banda, Antoinette Torres, fundadora d’'Afroféminas', explica que la denúncia pública de les 'blackface' a nivell estatal és, en realitat,"una forma d’adaptar la tradició i aconseguir que la gent les pugui continuar vivint-la a gust"."El que volem és que s’erradiqui aquesta pràctica perquè és d’origen racista" afirma mentre crida l’atenció que"Espanya ja no és blanca" i cal modificar les pràctiques culturals per adaptar-les a la nova societat.
