Les modes sempre han portat de cap la gent de totes les edats. Amb els costums, ha passat el mateix. Recordem les èpoques que per demostrar el dol per la pèrdua d'algun familiar, les dones acostumaven a anar vestides d'un negre rigorós i els homes amb la clàssica franja negra a la màniga, la corbata, etc. Això va evolucionar fins que es va normalitzar la situació. Altres costums orquestrats, com l'aigua de 'litinoides', canviar l'oli pel de soja, les dietes ‘miracle’, o mil coses més per desorientar el consumidor.
A Reus, a la dècada dels anys cinquanta, al Cine Kursaal, es va estrenar el film 'Gilda', protagonitzat per l’actriu Rita Hayworth. La projecció va ser d’un gran èxit perquè en aquell temps es considerava un film 'eròtic'. Tant és així, que la Rita tallava el bacallà trencant els cors dels més joves. Era una dona espectacular, provocativa, elegant, i molt atractiva. Bé, aquí a Reus, hi havia uns joves que disposaven de laboratori fotogràfic i sense que estigués inventat, van improvisar un 'photoshop', i se’ls va ocórrer d’agafar el cos nu d'una dona i aplicar-li la cara de la Rita. L'invent va quedar bastant perfecte i la van posar a la venda, fent-la córrer entre els jóvens al preu d'1 pesseta. L’acció va tenir molt d'èxit, convertint-se en una moda com una altra.
Més endavant, van començar a aparèixer els calendaris comercials amb imatges de dones i cada vegada amb menys roba. Unes imatges utilizades per cases comercials, que oferien als seus clients. Tallers, locals comercials, despatxos, etc., tots 'empaperats' amb aquests calendaris. Sobretot, les cabines dels camions, convertides en mostrari de belleses femenines com a decoració. Un costum que, sortosament, s'ha moderat o anul·lat. Però ara, la moda o 'virus' segueix amb els mòbils, les tauletes, i tot el que pot reproduir imatges eròtiques i d'altres tipus, com acudits, imatges polítiques, etc.
Segueix l'evolució i la gent s'adapta, però sempre mirem enrere. Per exemple, fa uns anys es van posar de moda unes corbateres, fàcils de fer, que es col·locaven a la solapa de l'americana. Era un simple bocinet de plàstic, amb forma de nus, simulant una petita corbata clavada amb una agulla de cap. Molts es dedicaven a confeccionar-les per un preu irrisori. Ara, també s'estilen els braçalets amb una gran diversitat. Així és la moda.
Després de la Guerra Civil, una de les coses que sempre ha tingut sortida per comercialitzar-se, és tot el referent al sexe. Entre el jovent es va posar de moda un tipus de novel·la artesanal, amb textos que es referien a petites aventures eròtiques imaginàries. Alguns espavilats es dedicaven a fer-ne còpies (4 o 5) en paper carbó, fins i tot il·lustrades amb dibuixos mediocres i amb una enquadernació deplorable, per després distribuir-les entre el jovent. Més endavant, van començar a arribar als mercats, revistes de cossos nus com la popular ‘París Hollywood’, editades a França. El col·leccionisme de cromos va tenir un gran auge als anys vint del segle passat quan amb la compra de xocolata regalaven col·leccions il·lustrades d'una varietat impressionant i de tota classe de temàtiques.
Vull dir que les modes i els costums, digueu-li com vulgueu, evolucionen, però en matèria de sexe, no hi ha solució. És tan intensa la 'passió', que l'edat no posa límits. En la vellesa també es cultiva.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
