La catalanofòbia és la fòbia que sent bona part de la societat espanyola per tot allò que "és" català, tant persones com coses. Aquesta fòbia es manifesta en l'increment de votants que tenen les forces polítiques quan més escanyen a Catalunya, o en el seguidisme i permissivitat de l'audiència en la majoria de mitjans de comunicació estatals davant l'insult, la comparació demagògica i l'escampament de l'odi a "lo catalán que tanto nos quieren".
La fòbia a Catalunya i als catalans ha estat central en la història política d'Espanya en els darrers 300 anys, amb intents de genocidi cultural de forma recurrent. Com a societat de base feixista avorreixen la diferència i la pluralitat. També en el camp econòmic han farcit de fòbia les seves decisions. Només cal veure les inversions realitzades (o les declaracions de l'OPA energètica en el seu moment) o el pes de la llotja del Bernabéu.
Aquesta manera de pensar i odiar a allò que és català, els ha portat a no mirar-se al mirall i ser conscients del que haurien de canviar. Canviar per ser un actor mínimament creïble en el món i no la rialla sorneguera dels toros i el flamenc ("con un poquito de jamón").
Certament, aquesta és la majoria que s'expressa en les eleccions espanyoles, en tot cas, la seva "majoria silenciosa" no l'he pogut sentir mai amb claredat. Espanya és quelcom més? Segurament, com Catalunya i els catalans som quelcom més que la visió infrahumana que els inspirem per ser diferents a Castella: o potser Múrcia hauria regalat als policies un cap de setmana si aquests hagueren pegat a la gent d'Albacete? O potser creuen que els catalans tenim uns trets culturals i grupals semblants als que tenien els alemanys nazis dels jueus? O potser creuen que tenim menys drets nacionals perquè no som castellans? Perquè mai han defensat i cercat la promoció de la llengua catalana com a pròpia i sentir-la sembla que els hi molesti? Perquè quan s'instal·len a Catalunya, una part s'integra normalment i n'hi ha que no els hi agrada i menystenen la cultura catalana?
Aquesta part d'espanyols amb ciutadania catalana que quan els hi preguntes d'on són et diuen el seu lloc d'origen però mai et diuen ser catalans, que mai parlen català però reclamen "bilingüisme" als qui ja ho som, que branden la seva ciutadania catalana només per dir que Catalunya ha de ser castellana, són els mateixos que no s'inspiren en els símbols històrics i nacionals de Catalunya. Són bona part dels ciutadans que han votat a favor del 155 en les darreres eleccions: gent que no els hi interessa Catalunya per res més que per fer-la més espanyola.
Alguns dels que avui tenen la gosadia intel·lectual de presentar-se a les eleccions catalanes porten menys temps que el Messi residint-hi, i ens parlen com si fossin catalans perquè confonen els drets de ciutadania i residència amb els drets nacionals.
Tenint en compte la quantitat significativa de descendents de franquistes que hi ha a l'Estat espanyol repartits en els partits polítics, l'advocacia, en els monopolis d'infraestructures i en els mitjans de comunicació, per no parlar de la Casa Real, afegint una quantitat similar de descendents intel·lectuals del feixisme franquista, ens dóna com a resultat l'actual paradigma espanyol: valors més turcs que del segle XXI, tal com ja han manifestat diversos analistes internacionals.
