'Mirolina', París i Londres

'Reus, París i Londres'. Qui no ha sentit aquesta frase? Es va popularitzar referint-se a l’aiguardent, la beguda alcohòlica que va representar la dinamització de l’activitat econòmica de la ciutat de Reus del segle XIX. En aquest context se situa ‘Mirolina’, l'última novel·la de Pep Macaya. El nom és fruit d’una noia que va protagonitzar alguns anuncis de Vermuts Miró a principis del segle passat.

L’autor que de jove va somiar presentar un llibre al Palau Bofarull, aquest dpassat dimarts va veure complert el seu somni. Davant d’una sala noble plena a vessar, amb persones dempeus perquè no s’hi cabia, el reusenc Macaya, acompanyat de diversos amics, va desgranar els secrets de ‘Mirolina’. “La volia presentar a finals de novembre, però eren temps convulsos i havia perdut el coratge”, ha introduït Macaya. 

Manuel Rivera, editor de Silva Editorial, que ha tingut cura de l’edició del llibre, ha explicat que ‘Mirolina’ “convida a llegir, una cosa que no és fàcil en una societat que sempre està al carrer, a les terrasses, i mai recollida”. Precisament, Rivera ha definit a Pep Macaya com un “autor heterodox, que se surt de la forma”. Verònica Tapias que s’ha encarregat de la revisió del text ha coincidit amb l’editor: “Utilitza un llenguatge planer, que arriba a tothom, sense embuts i a vegades lluny del políticament correcte”. 

‘Mirolina’, una novel·la ambientada al Reus del segle XIX

La novel·la se situa al Reus de finals del segle XIX i principis del XX, quan la ciutat era el màxim exponent del comerç de l’aiguardent. Ens trasllada a paisatges propers com l’Aleixar, Poblet, Vallmoll o Cornudella. D’aquest darrer municipi, l’autor va visitar-ne el celler i la casa pairal de la família Miró per tal d’escriure un parell de capítols.

A través de la història d’amor entre la Mirolina, una jove burgesa de Reus, i l’Ernest, un pagès de l’Aleixar, Macaya va traçant una novel·la sorgida d’un viatge casual. Verònica Tapias ha comentat que ‘Mirolina’ “parla de sentiments, de venjança i de desig carnal”, “però no es pot considerar novel·la rosa”, ha afegit. Fins i tot “pot fer pujar els colors i escalfar l’ambient”, ha detallat mentre mirava a l’autor. 

Fito Luri i Marta Garcia, els 'follets' de Macaya

En qui s’ha inspirat? En els seus “follets de la constel·lació Cassiopea”, els ha definit l’autor. Fito Luri i Marta Garcia. L’Ernest i la Mirolina. Dues persones que deixen la seva empremta física a les pàgines del llibre. Fito Luri escriu el preàmbul i Marta Garcia dissenya la coberta.

Fent un vermut “amb patates i olives” a tres (Pep Macaya amb Fito Luri i Marta Garcia) va sortir ‘Mirolina’.  Però l’autor adverteix: “'Mirolina' no és cap relat biogràfic. Qualsevol semblança amb la realitat esdevindrà una simple i planera casualitat”.