Preocupació pel futur de la llengua a l'escola

Sembla que el sidral sobre la possibilitat de convertir a vehicular la llengua castellana a les escoles de Catalunya s'ha anat refredant. De totes maneres, cal estar molt alerta amb les sovintejades envestides del Partit Popular  i Cs en aquest tema, la raó fundacional del partit liderat per Albert Rivera.

Els nostres lectors també comparteixen de manera majoritària aquesta preocupació. El 45% dels que han respost a la nostra enquesta creuen que un canvi en el model lingüístic afectaria greument el català i un 30% coincideixen en veure-hi la ingerència política que representa l'aplicació de l'article 155. En canvi, el 25% pensen que és una mesura correcta pels pares que ho demanin.

Fins ara, el percentatge de pares que han demanat l'escolarització dels seus fills en castellà a Catalunya ha estat ínfim i això és una bona notícia per tal de garantir els drets dels catalanoparlants a Catalunya. Perquè si les forces "antimmersió" s'excusen en què

Catalunya és un país bilingüe, el cert és que l'únic idioma que coneix tota la població és el castellà i que per tant és impossible trobar un sol nen que només conegui el català. Això demostra que la llengua minoritzada i en perill, és la pròpia del país.

Però més enllà de conjuntures polítiques o llibertats individuals, aquí el que es resol és la supervivència d'una llengua. Perquè com diria l'escriptor Jaume Cabré "la llengua és la meva Pàtria i la vull lliure" i des de l'Estat espanyol saben molt bé que la llengua modela la identitat de les persones. Aquest és el motiu pel qual els governs del PP han posat tota mena d'entrebancs als models d'immersió que s'han dut a terme a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Per això dedica tants recursos i esforços perquè el català no esdevingui una llengua normal i normalitzada als territoris de parla catalana sota domini polític espanyol.

El procés independentista i l'aparició d'una formació política com Cs, ha incrementat la ira de l'espanyolisme més uniformitzador i centralista en contra de la nostra llengua. Una voluntat exterminadora que no és nova i que l'escriptor gironí Francesc Ferrer i Gironés varecollir en un llibre titulat "La persecució política de la llengua catalana" on aporta centenars de proves que demostren aquesta voluntat.

Quan parlo de supervivència no exagero. Segons la UNESCO quan una llengua té un ús social per sota del 30% de la població, entra en perill d'extinció. Al Principat de Catalunya la xifra és per sota del 35% i al País Valencià és per sota del 20%. Curiosament al País Valencià és on el discurs contra la llengua és més bel·ligerant del que fan a Catalunya o a les Illes Balears. En aquest sentit només cal recordar les declaracions d'una consellera del PP del País Valencià que en el seu moment va arribar a dir que "el valencià no és el nostre tret identitari, sinó un defecte, una anomalia que no ens fa uniformement espanyols i que per tant cal anar ofegant, debilitant, arraconant i extingint". Clar com l'aigua.