Sí. A Reus estem censats més de 108.000 persones, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de 2023. Som catalans que simultàniament aquesta condició amb més de 80 nacionalitats, inclosa l'espanyola. Tot un repte d'integració socioeconòmica, cultural i, evidentment, lingüística. Més d'un 18 % són legalment estrangers. En destaco els més nombrosos: el Marroc, 8.094; de Romania; 2.433; de Colòmbia, 1.696; de la Xina, 642; d'Ucraïna, 388; de Rússia, 237; de Cuba, 148; de França, 127; d'Albània, 73; del Regne Unit, 72; d'Alemanya, 58. Una autèntica Torre de Babel que té en la llengua un potent aglutinador de la necessària i desitjable convivència.
Un mosaic de reusencs, antics i nous, que es distribueix de forma irregular pels deu districtes de la ciutat. Del II al VI (busqueu un mapa de la ciutat) són els que tenen major percentatge de reusencs i reusenques d'origen estranger. En algun cas frega el 22 %. Una complexitat demogràfica i social que exigeix a les administracions (Ajuntament i Generalitat) i a tots i cadascú de nosaltres ser conscients del que ens hi juguem per actuar en conseqüència i protegir i potenciar el català, no només com a llengua pròpia, sinó com a llengua franca. Llengua de cohesió que asseguri la convivència de la cultura catalana amb l'altra vuitantena. Sense exclusions.
L'ús del català, malgrat la immersió lingüística, no passa el seu millor moment. Estudis i estadístiques recents ens alerten d'una notable reculada. L'advertiment no és nou. L'any 1990, la filòloga Maria-Lluïsa Pazos i Noguera ens advertia en el seu llibre 'L'amenaça del català light' (Tibidabo Edicions) que "l'estat de salut del català és greu". D'això fa més de trenta anys. En el seu cas l'anàlisi se centrava en la progressiva degradació de la llengua al carrer i en els mitjans de comunicació per l'adopció de barbarismes i el recaragolament dels mots per la força de l'ús deficient per desconeixement i per mandra.
La setmana passada es van celebrar diverses accions en el marc del recuperat Correllengua per reivindicar una major atenció sobre la salut del català. En un article publicat en aquest digital, el regidor de Cultura i de Política Lingüística de Reus, el republicà Daniel Recasens, remarcava "la importància de mantenir, xerrar i transmetre en català cada dia, tothora i en tots els àmbits". I la CUP organitzava un acte sota el significatiu títol de 'Català o Catanyol?' Una defensa del respecte que mereix el català com una llengua viva. Ben segur que trobarem d'altres manifestacions de fa dies, mesos o anys en la mateixa direcció. Mantenir, xerrar i transmetre el català cada dia, tothora i en tots els àmbits, ens deia Recasens en un text a quatre mans amb Oriol Veciana, estudiant de Filologia Catalana.
El problema rau en l'ús del català, en la parla, més que en l'ensenyament. I alguna cosa haurem de fer per revertir la situació. Primer acompanyar i donar recursos a les entitats i institucions que fa anys que hi treballen com el Centre de Normalització Lingüística i molts altres. I segon i probablement clau, fomentar el compromís personal en l'ús diari arreu, en totes les situacions. El català com a llengua de comunicació a la família, al treball, als esbarjos a les escoles i les universitats, als carrers i a les places. Us imagineu una programació original, simpàtica i respectuosa que tregui el català de les aules per endinsar-lo en la quotidianitat? No només parelles lingüístiques, una eina que funciona magníficament, sinó quelcom més agosarat. Estic convençut que trobaríem la complicitat dels catalans de l'altra vuitantena de nacionalitats que viuen a Reus. Els 26 nord-americans, els 7 suecs, els 4 noruecs, també empadronats s'hi afegirien. I els 6 andorrans, amb avantatge, també.
A la fi, Reus tampoc és tan gran. Tenim 61 barris amb un moviment associatiu impressionant que potser només esperar una empenta, una guia per contribuir a demostrar que de ciutat només n'hi ha una, forta, solidària, justa i democràtica. El repte no és només reivindicar el passat, sinó també construir el futur de la nostra comunitat.
