Força en la desgràcia

Somriure en la tragèdia. Llum en la foscor. Força en la desgràcia. Aquesta és l'essència de l'última novel·la de M. Lluïsa Amorós, 'La casa de Rose Warren' (Onada Edicions), centrada en la lluita per sobreviure i recuperar la normalitat que la guerra ha arrabassat a una família. De fet, l'obra bé hauria pogut titular-se 'Quanta, quanta mort', ha indicat el periodista Xavier Graset, conductor de la presentació del llibre feta aquest dissabte a la biblioteca central Xavier Amorós. 

Reus, protagonista

Aquesta referència a Rodoreda, ha matisat Graset, "ompliria d'orgull els seus hereus". La trobada, a la qual també ha assistit el propi Amorós, ha comptat a més amb la presència de la regidora de Cultura del consistori, Montserrat Caelles. "És una persona compromesa amb la ciutat i el seu nou treball és un regal", ha assenyalat. L'autora, per part seva, ha precisat que la preparació de 'La casa de Rose Warren' ha estat "especial" perquè ha estat un exercici de memòria "a través dels records de familiars i amics". 

Si bé Reus sempre té presència en la seva obra, Amorós ha convertit aquest cop la capital del Baix Camp en "una protagonista més" de la trama, ha apuntat Graset. Aquest ha exposat que la transformació de la ciutat al llarg de la novel·la permet fer "un viatge amb el temps" a través del retorn "als orígens". L'esclat de la guerra civil separarà l'Aurora, "una Marlene Dietrich" ganxeta, del seu marit i el seu fill Joan. En aquest punt, part de l'acció es trasllada al Londres de la segona guerra mundial. "Tots ells lluiten dia a dia per refer-se  amb l'esperança de retrobar-se", ha precisat el periodista. 

No s'ha d'oblidar 

Un adolescent Joan (Johnny, en terres britàniques) es convertirà en "el personatge central" de l'obra, quelcom que l'autora ha destacat perquè "no es tracta d'una novel·la especialment adreçada a un públic jove" que coneix prou bé. La violència i el sentiment de pèrdua són altres dels elements clau a 'La casa de Rose Warren', "una llar acollidora" per al jove, segons Graset. Aquest ha volgut compartir amb els assistents alguns dels durs passatges de la història, que evoca els bombardejos de 1937 a Reus i la mort que van deixar al seu pas. 

El comunicador ha convidat tothom a "fer-se seves" les paraules escrites per Amorós, per recordar o descobrir un temps passat que, amb tot, "ara sembla haver tornat" en certa manera. Graset ha detallat que el comiat de dos dels personatges del llibre l'ha fet pensar "inevitablement" en Jordi Cuixart i la seva dona, Txell Bonet. Una agraïda Amorós, finalment, ha instat els assistents a "recordar sempre" el passat, en especial quan aquest ha estat violent. Perquè fins i tot quan hi ha mort, ha dit, hi ha d'haver "esperança".