La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,6 graus des del 1950

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,6 graus des de l'any 1950. Així ho indica el darrer Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics, publicat pel Servei Meteorològic de Catalunya i que revela que cinc dels sis anys més càlids a Catalunya durant els darrers 68 anys es concentren en els darrers set anys –de més a menys càlid: 2015, 2014, 2011, 2017 i 2016-. Així mateix, el butlletí constata que l’any 2017 ha estat el més sec a Catalunya des del 1950. Per fer aquesta anàlisi, s’han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2017, i que són un "bon testimoni" del canvi climàtic apreciat al conjunt del país, segons indica el Servei Meteorològic.

L’any 2017, el més sec des de 1950

El 2017 va ser un any molt càlid, amb una anomalia de +0,9 °C respecte al període de referència 1981-2010. Va ser el cinquè any més càlid des de 1950 després del 2015, 2006, 2014 i 2011, i es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis. L’estiu de 2017 va ser el segon més càlid des de 1950 (només superat per l’extraordinari estiu de 2003), amb una anomalia de +1,7 ºC respecte a la mitjana climàtica (1981-2010).

Pel que fa a la precipitació, el 2017 es pot qualificar d’any sec, acumulant un 26% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica, convertint-se així en l’any més sec des del 1950.

Augment de la temperatura i lleuger descens de la precipitació des del 1950

Com a resultats generals per a tot el període estudiat (1950-2017), el Servei Meteorològic indica que la temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 °C per decenni (valor estadísticament significatiu), essent més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,31 °C per decenni) que el de la temperatura mínima (+0,18 °C per decenni). A més, totes les estacions de l’any presenten una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,36 °C per decenni) i menys a l’hivern i a la tardor (+0,20 °C per decenni).

El comportament de la precipitació no és tan clar, i la seva tendència mitjana anual mostra una lleugera reducció, -2,1 % per decenni (valor, però, sense significació estadística). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,5 % per decenni al conjunt del país.

El nivell del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat 3,1 centímetres per decenni en els darrers 28 anys (1990-2017), i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C per decenni en els darrers 44 anys (període 1974-2017).

En general, les 23 sèries indiquen una tendència clara i significativa d’aquells índexs que reflecteixen millor l’augment de la temperatura experimentat, però no ofereixen resultats concloents i generalitzables en relació a la precipitació. Es manté, doncs, el comportament d’aquests índexs observats a les darreres edicions del butlletí d'indicadors climàtics.

Els quatre índexs 'Dies d’estiu', 'Nits càlides', 'Dies càlids' i 'Indicador de durada de ratxa càlida' presenten una tendència positiva estadísticament significativa en totes les sèries estudiades, mentre que l’índex 'Dies freds' mostra una tendència a la disminució amb significació estadística també arreu. Destaca l’augment(significatiu a gairebé tot el territori dels índexs 'Dies de calor', 'Nits tropicals', 'Màxima de la temperatura màxima' i 'Amplitud tèrmica anual', i la disminució general de l´índex 'Nits fredes'. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries.

El butlletí presenta també l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país, que són l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i l’Observatori Fabra (1913-2017). Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe en els dos observatoris. Així, disminueixen els índexs 'Dies de glaçada', 'Nits fredes', 'Dies freds' i 'Indicador de durada de ratxa freda' i, en canvi, augmenten els índexs 'Dies d’estiu', 'Nits tropicals', 'Màxima de la temperatura màxima', 'Mínima de la temperatura màxima', 'Mínima de la temperatura mínima', 'Nits càlides', 'Dies càlids', 'Indicador de la durada de la ratxa càlida' i 'Amplitud tèrmica anual'.

La sèrie fenològica de la Serra d’Almos com a novetat

En aquesta edició del butlletí d'indicadors climàtics s’ha afegit un capítol nou dedicat a la fenologia, que és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.). 

A banda d’explicar breument la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), creada pel Servei Meteorològic el 2013, s'han presentat per primera vegada els resultats de l’estudi de la sèrie fenològica de la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre), contínua i completa des de 1971 fins a l’actualitat, i la seva relació amb l’evolució del clima a la mateixa zona i per als mateixos 48 anys (1971-2017).

Així, s’ha observat un avançament de l’arribada i la migració de l’oreneta vulgar, de la floració de l’albercoquer, l’olivera i la vinya, i la maduració del fruit de l’albercoquer, la perera, la pomera, el presseguer i la vinya. En canvi, s’ha retardat la caiguda de les fulles de l’albercoquer, el cirerer, la perera, la pomera, el presseguer, la figuera, la noguera, l’ametller, l’avellaner i la vinya. 

Aquest comportament de les diferents espècies té una clara correlació amb la temperatura, comprovant que la floració o la maduració del fruit s’observa abans en aquells anys amb un valor més elevat de la temperatura, mentre que la caiguda de les fulles té un comportament invers (s’observa més tard els anys més càlids), segons ha detallat el Servei Meteorològic.