Per què mengem canelons, per Sant Esteve?

Molts de vosaltres us hi trobareu un bon plat de canelons a taula, aquest dinar de Sant Esteve. Amb l'escudella i carn d'olls i els torrons, són un dels imprescindibles per festes. És curiós, però, que una menja d'origen italià s'hagi convertit en un referent gastronòmic per a moltes famílies catalanes. A la seva pàtria transalpina, se'ls anomena 'canelloni', un augmentatiu de 'cannella' que fa referència a la forma de canya amb la qual es presenta abans de ser cruspits. 

Les fondes de Barcelona

Cal remuntar-se a la segona meitat del segle XVIII, en un context en què a Barcelona la cuina estava dominada per professionals suïssos, francesos i italians. Els cuiners, com us podeu imaginar, van acabar adaptant les seves receptes als gustos culinaris del país d'acollida, en una tendència que es va acabar imposant i va allargar-se dècades. I és que els 'cannelloni' no es farceixen pas, amb carn rostida, ni se solen banyar de beixamel, ni se'ls cobreix amb formatge ratllat per gratinar-los. 

Al web 'Gastronomía alternativa', i en la deliciosa secció 'Teorías gastronómicas', s'apunta a l'amo d'El Beco del Recó, Giovanni Antonio Ardizzi, que va obrir una fonda el 1815 convertida de seguida en un lloc de trobada per a la burgesia barcelonina i en què se servien canelons. És l'autor Miquel Sen qui escriu que el nom dels canelons era procliu "a la confusió" per l'existència del postre 'canelón', en castellà', que es perfumava amb canyella. Més endavant, el local La maison dorée de la plaça de Catalunya, a la capital catalana, va fer els canelons més assequibles a totes les classes socials. 

Amb la sortida al mercat de la firma El Pavo, als inicis del passat segle XX, la resta us la podeu imaginar. La indústria va fer un pas endavant, potser perquè la pasta és el més complicat de fer en la recepta i el producte va facilitar la tasca a més d'un. Es calcula que, anualment, els catalans ens mengem més de dos milions de canelons, per festes. L'endemà, uns quants començaran dieta amb el sopar de cap d'any a l'horitzó.