Divendres, 08 de Novembre de 2024
Partits polítics i agents econòmics fan front comú i passen pàgina a localismes i debats estèrils
Un avió de la companyia Nordwind Airlines a la pista de l'aeroport
ACN
El paper i el futur de l’Aeroport de Reus preocupa els partits polítics. Si bé no és un tema que portin estrictament en el seu programa electoral, les formacions locals critiquen la manca d’inversió i el greuge comparatiu amb Girona, on l’ens estatal Aena hi aposta perquè sigui la quarta pista del Prat. Des del territori es reitera la necessitat de la intermodalitat i la millora de les connexions, com a aeroport alternatiu al de Barcelona. El projecte de la faraònica estació intermodal, adjudicada el 2009 per uns 60 milions d’euros, segueix al calaix.
Els partits rebaixen pretensions i prefereixen una estació d’alta velocitat redimensionada i executable. L’Estat, però, no l’inclou a la planificació d’inversió. En paral·lel, tramita el nou Pla director d’un aeroport que no vol acabar marginat. Partits i agents econòmics coincideixen que no sols han de millorar les infraestructures aeroportuàries sinó, sobretot, les complementàries, en referència a l’estació d’alta velocitat a prop de l’aeroport, ja que empenyerien a fer el salt qualitatiu i quantitatiu que necessita la instal·lació i incrementarien exponencialment l’atractiu. Així, hi hauria més opcions de millorar la seva competitivitat sent complementaris de l’aeroport de Barcelona-El Prat, amb connexions ferroviàries de 30 minuts d’un lloc a l’altre.
I és que és un peix que es mossega la cua. A més vols calen més connexions, però sense connexions les companyies aèries desisteixen d’operar. Rutes estrenades aquesta temporada d’estiu, com la de Ryanair a Polònia (des de Gdansk, una ciutat que no té vol directe amb Barcelona), han deixat en evidència que les opcions de transport públic són més que millorables, que els passatgers en paguen les conseqüències i que tot plegat minva les oportunitats d’atraure noves destinacions. De fet, aquest mes de maig, en la darrera Taula estratègica de l’aeroport de Reus (òrgan constituït l’any 2011 per promocionar la instal·lació), es va anunciar una millora de les connexions directes amb Barcelona, coordinades amb els horaris dels vols. “Estem donant la millor connectivitat amb transport públic que ha tingut mai l’aeroport de Reus”, garantia el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, que també va donar a entendre que l’estació intermodal va per llarg.
Créixer, dins d’uns límits
L’Aeroport de Reus és el tercer en nombre de passatgers a Catalunya. Va tancar aquest any 2018 superant el milió de turistes -mentre el de Girona duplica aquesta xifra. Reus creix any rere any i les previsions d’Aena per enguany és que mantingui la tendència a l’alça. Del volum de passatgers que mou l’aeroport reusenc, un 3% té com a destí final la capital catalana, amb l’objectiu que aquest percentatge pugui enfilar-se fins al 10% o 20%. De fet, en alguns vols, un 80% del passatge viatja a Barcelona. Amb un 50% de turisme nacional, i sent el francès el predominant en l’internacional, el potencial de viatgers és limitat.
És per això que experts en la promoció de la instal·lació insisteixen en què les connexions amb la capital catalana i reclams com el futur complex Hard Rock són la clau de volta. Sovint es critica el caràcter regional de l’aeroport, la dependència a Ryanair i que no funcioni a ple rendiment tot l’any. Aena just li acaba d’atorgar l’etiqueta d’estacional per poder contractar més personal a l’estiu. En l’esfera política les reaccions són diverses. El govern de la ciutat de Reus percep un “canvi” per part de l’Estat, després de diverses trobades amb Foment, i confia que executi una inversió llargament reclamada. “Volem una estació, no un baixador, tot i que l’etapa dels grans continents i pocs continguts s’ha acabat”, reconeix l’alcalde, Carles Pellicer, que es presenta a la reelecció amb Junts per Reus. “Portem anys demanant-ho i això acaba frustrant a la ciutadania”, es lamenta.
Pellicer també destaca el front comú dels alcaldes del territori que van rubricar un acord conjunt. Però alguns consideren que aquestes declaracions d’intencions queden en paper mullat. La CUP creu que, en comptes de fer “volar coloms”, cal “aterrar” i tractar el futur de l’aeroport reusenc pensant en les necessitats més bàsiques en comunicacions, en comptes d’encaparrar-se en grans infraestructures de ciment. “Parlar de la intermodalitat com a concepte no ens aporta res, sobretot quan encara ara, per anar fins a l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona, no tenim altra opció que agafar el vehicle privat; és model contra model”, sosté la candidata Marta Llorens.
En canvi, Ciutadans veu positiva la declaració d’aeroport estacional perquè reforça la instal·lació, però critica que Aena no hi aposti, com a quarta pista del Prat, i el silenci de l’Estat sobre una estació intermodal que la formació considera “estratègica” per rellançar l’aeroport i el territori. Els taronges, que ara lidera Débora García, estan convençuts que l’aeroport és una instal·lació “rendible” socialment i “imprescindible” per a l’activitat de Reus i rodalies en prestar un servei d’interès econòmic general que garanteix la mobilitat dels ciutadans i la cohesió econòmica, social i territorial.
'Partint del punt zero'
Per la seva banda, el PSC de Reus avisa que no es poden repetir “errors” del passat (en referència l’estació de l’AVE) i que cal fixar la ubicació “idònia” de la futura estació intermodal, plantejada al sud de l’aeroport. També retreu que en vuit anys no s’hagi treballat una alternativa. “No tenim un projecte concret, partim del punt zero”, es lamenta el cap de llista Andreu Martín. Des del PSC s’aposta per la connectivitat entre els aeroports existents. “Desplaçar-se d’un aeroport a un altre com si fossin terminals i Reus ha de ser la porta a tots aquests aeroports”, afegeix el candidat.
Des d’ERC es recorda que la gestió de l’aeroport no es fa des del país i, que, per tant les seves prioritats no es decideixen en clau de territori. Els representants d’ERC al Congrés i al Senat han presentat nombroses iniciatives que responen a les reclamacions d’usuaris, treballadors i teixit econòmic, com ara l’estació intermodal, una terminal de mercaderies i que l’aeroport funcioni tot l’any -no estacional. Des d’ERC-Reus, amb Noemí Llauradó al capdavant, seguiran reclamant en el pròxim mandat, la intermodalitat, la governança, més dotació de personal i millors serveis i horaris.
Obrir el meló del debat pel nom
Incrementar les rutes de passatgers i impulsar la temporada hivernal també és primordial per al PP. Els populars també creuen que cal una major gestió des del territori, especialment des de la ciutat de Reus. A partir d’aquí, reobre el debat del nom de l’aeroport i insta que afegeixi el nom d’Antoni Gaudí, tal com va proposar a través d’una moció en el ple de l’Ajuntament de Reus. Els populars també exigeixen una segona pista que hauria de connectar amb la futura estació intermodal i defensa el posicionament de l’aeroport com a centre logístic i de transport de mercaderies.
Ara Reus insisteix en la necessitat de convertir Reus en un aeroport complementari al de Barcelona, com passa a Londres. Ho veu un “plus afegit” per garantir futurs visitants. Però adverteix que no és factible amb l’actual dèficit en matèria de connexions i que s’ha de resoldre amb l’estació intermodal i el corredor mediterrani. El candidat Dani Rubio retreu la “manca de compromís” i “reivindicació” en els darrers dos plans d’Acció de Govern de la Generalitat, que atribueix a una “falta d’acord”.
Els agents econòmics del territori també hi tenen molt a dir. Tant la Cambra de Comerç com la Federació Empresarial de Turisme de Tarragona valoren positivament la feina feta des de la Taula Estratègica i que la col·laboració públic-privada dona els seus fruits, com ho demostren les noves rutes que van incorporant-se de manera progressiva. Però des de la Cambra es considera que cal ampliar horitzons en d’altres països del nord d’Europa per evitar l’excessiva dependència de Ryanair i del mercat britànic en un moment d’incertesa com l’actual, donat que es desconeix com el Brexit podrà afectar aquest mercat.
