'Voler independitzar-se és una postura excèntrica, de societats que tenen les necessitats bàsiques satisfetes'

"Els mexicans descendeixen dels asteques, els peruans dels inques i els argentins dels vaixells", va dir alguna vegada el Premi Nobel de Literatura Octavio Paz. I Borges concretava: "Els argentins són europeus nascuts a l'exili". Argentina ha estat sempre terra d'acollida, país d'anades i tornades. Durant la invasió espanyola, la major part de la població indígena va ser exterminada i el país es va construir principalment amb els descendents dels colonitzadors i amb els immigrants alemanys, italians, francesos i també espanyols que començaren a arribar durant la segona meitat del segle XIX. Amb la inestabilitat política dels 60 i, anys després, amb la crisi econòmica del 2001, molts joves ompliren l'aeroport d'Ezeiza per començar una nova vida a Europa. Com un moviment circular, tornaren allà d'on els seus avis van marxar molts anys abans.

Espanya i Argentina tenen una relació molt estreta, que va més enllà de tractats i acords; és una unió entre persones i històries a 10.000 quilòmetres i separades pel temps. Fins i tot, existeixen un parell de llaços concrets: l'Himne Nacional va ser compost per un músic català, Blai Parera, i a Buenos Aires hi ha el barri Montserrat, un homenatge a la Moreneta.

Els últims anys han estat convulsos per a Espanya i, sobretot, per a Catalunya. Hi ha molts argentins catalans i molts catalans argentins, i també argentins que tenen família o amics aquí. Com s'ha vist, des del prisma de la distància, el procés? En parlem amb Daniel Gutman, advocat i periodista que va treballar 18 anys a la redacció de 'Clarín'; Silvia Mercado, escriptora i periodista del portal 'Infobae', Raul Gauna, professor i exsecretari general d'Educació de la província argentina de Misiones i Josep Puig, president de l'Associació Catalana de Socors Mutus Montepio de Montserrat.

Incomprensió

"Argentina és un país amb molts conflictes, però mai n'ha tingut cap d'aquest tipus, en què una província intenti separar-se de la nació", recorda Gutman, i Puig puntualitza que, com que allà no existeix la figura de la comunitat autònoma, "Catalunya s'associa amb una província". Mercado creu que la pròpia història d'Argentina "no afecta en res" sobre la visió del conflicte català, però Puig en discrepa totalment: "Afecta en tot, és el cristall per on es mira la realitat... Per això no s'entén". Gauna remarca que el conflicte "separatista" pot resultar "abstracte" per a la interpretació del ciutadà argentí, ja que, afegeix Puig, "no hi ha noció del que significa una nació sense estat". 

A través de la informació que proporcionen els mitjans, de converses amb amics i de visites personals, cadascú s'ha forjat una opinió. Gutman ho troba "inexplicable", ja que veu Espanya com "un país amb una energia meravellosa" i no entén "per què alguns o molts catalans pretenen desmembrar un estat on les coses funcionen raonablement bé" i conclou: "Ho veig més propi de països com Iraq o Sudan". En aquesta línia, Mercado ho resumeix en una idea clara: "Em sembla una postura excèntrica, de societats que tenen les necessitats bàsiques satisfetes". Dins de l'Associació, Puig explica que hi ha una "gran majoria independentista" però que també hi ha unionistes. Denuncia la "forta influència" de l'ambaixada espanyola i un descrèdit del procés per part dels grans mitjans argentins, ja que, lamenta, falten veus que defensin la independència, cosa que també alimenta la incomprensió.

Tendències

Tanmateix, es podria intentar dibuixar una opinió general? Gutman dubta que "tal cosa existeixi". Puig ho intenta, des de la visió que li ofereix l'Associació: entre els argentins, "no interessa" i es considera un tema "poc seriós", els espanyols que coneix que viuen a Buenos Aires volen que "s'acabi el tema i castiguin els independentistes" i entre els catalans residents a la capital "hi ha desànim", assegura.

Prioritats

"La política i l'economia argentines són tan aclaparadores que solen ocupar la major part del temps", indica Gutman, i, per tant, "interessa poc el que passi en qualsevol altre lloc", puntualitza Mercado. Tot i això, Gutman destaca que Espanya els és molt propera, més, fins i tot, "que qualsevol país llatinoamericà". Explica que, a part de que molts argentins, principalment de Buenos Aires, tenen ascendència europea, "la cultura espanyola està molt present, en la popularitat del Barça, del Real Madrid, de Serrat, de Sabina o d'Almodóvar".

Altres veus recorden que fa dos anys sí que es parlava de la independència i de Puigdemont, "fins que només ens vam començar a preocupar per menjar cada dia"."En aquest moment es va acabar l'interès per saber el que passa al món", lamenten.