-
El director general de Cellers Unió, Pere Huguet, al Bartrina
Jordi Siré
Cellers Unió ha presentat aquest dilluns a la tarda, al Teatre Bartrina, el seu renovat Perlat, un dels vins de referència d'aquesta corporació alimentària fundada a Reus l'any 1942. Davant de prop d'un centenar d'assistents, col·laboradors i clients, i apadrinat per José Peñín, fundador i director honorífic de la 'Guía Peñín', l'espectacle ha servit per mostrar el múscul d'una empresa que compta amb 186 cooperatives i més de 20.000 famílies de pagesos. Així ho ha recordat el seu director general, Ferran Huguet. "Tot just ara (ha afirmat), quan el sector agrari passa per un moment difícil pel que fa a preus, des de Cellers Unió volem donar el màxim valor possible no només al sector del vi sinó també al dels fruits secs i oli".
Entenent com ningú l'existència "a les nostres comarques d'un model de minifundi", la resposta que exemplifica Perlat és "la de l'aposta per la qualitat, ja que que no podem competir ni en el camp de les grans quantitats ni en el dels preus baixos", ha dit. Un criteri que també permet "pagar millor al pagès", segons ha exposat prèviament a Reusdigital.cat el director comercial, Pere Mateo. En aquest sentit, el nou producte nascut en societat aquest dilluns evoluciona per adaptar-se a les preferències del mercat.
Per això s'ha acotat el procés de selecció de vinyes, s'ha dut a terme una elaboració més acurada i s'ha escurçat breument el temps de criança en fusta. De tot plegat en resulta un vi més complex en estructura i aromes, amb un caire fresc i renovat. La Garnatxa, Carinyena i Syrah que formaran part dels negres Perlat arriben al celler d'Els Guiamets i s'elaboren per separat, amb l'objectiu final d'obtenir el màxim de fruita seca. Això guia tant l'elecció del moment òptim de collita com la durada de les maceracions.
El procés de maceració i fermentació és diferent en el cas del Perlat blanc, i té com a pretensió aportar cremositat i sedositat al paladar. Pel que fa a la presentació, la gamma Perlat renova també la seva imatge. Perlat es desfà de l'ampolla actual i la substitueix per una nova i robusta ampolla borgonya. Quant a l'etiquetatge, s'han dissenyat unes noves etiquetes molt més netes i minimalistes per a crear un conjunt més sobri i delicat, amb la marca gaudint del màxim protagonisme. "La nostra situació actual és de millora i consolidació, fruit de l'interès com empresa per la qualitat dels nostres productes", ha comentat Mateo.
Pel que fa al Perlat, "és un dels nostres productes més emblemàtics. Va aparèixer en el mateix moment que la DO Montsant i, després d'uns anys, hem decidit fer un canvi. Amb l'excusa d'aquest salt endavant hem aprofitat per reunir a Reus a companys i clients", que cada cop més són "més variats. Cada cop hi ha més interès entre els joves per descobrir el món del vi i dins de Catalunya ja forma part de la bona gastronomia de la qual gaudim a Catalunya. El mercat, per sort, és molt divers", s'ha indicat.
Precisament dins del xoc a peu de trinxera amb la competència de la cervesa, Mateo ha admès que la tradició de les canyes i mitjanes "ens fa mal en l’espai dels vins més econòmics. Ara bé, potser es veuen menys litres de cervesa que fa uns anys, però es beu molt més vi de qualitat. I això explica que puguem pagar bé al pagès i que tinguem una bona penetració comercial i estratègica en el mercat". "Possiblement ara hi ha més interès que consum pel vi", ha deixat anar Peñín amb la ironia pròpia d'una persona que es coneix aquest món com ningú.
I ho diu no pas com un element negatiu. "El vi ha deixat de ser un producte de primer necessitat, però com deia el poeta les coses inútils no deixen de tenir un cert encant. I aquest producte nostre incideix, i molt, en el que es podria anomenar com sensibilitat sensorial". És a dir, "en el plaer del paladar i no pas en la satisfacció de l'estómac. I l'interès dels jóvens, com el dels que estan en època d'universitat, és menys consumista i més en cercar sensacions. Ara ja no busca el vi només per beure, sinó que es preocupa de conèixer de quina zona és, i fins i tot s'atreveixen a dir de quin tipus de sòl prové", ha explicat.
Peñín ha admès que "el consum per se el deixen a la cervesa. Ara bé, no crec que sigui un competidor, perquè s'ha consumit sempre. Si no era així abans era simplement perquè el vi era més barat que la cervesa". Com que no deixa de ser un producte sotmès l'estira-i-arronsa entre els d'amunt i els de sota, el sector acumula en els darrers temps tensions gens dissimulades pel baix preu pagat als pagesos del cava. "Les grans corporacions vinícoles com poden ser Freixenet, Carrión o Félix Solís són les que al final copen el mercat al detall i escanyen molt als pagesos", ha detallat Peñín.
La solució, a parer seu, "es troba en aquelles cooperatives amb una estratègia comercial i de màrqueting ben establerta. Poden tenir encara un cert aroma a ens social sorgit de la paraula cooperativa, però al final actuen com empreses. La salvació no està per tant en les cooperatives a seques, sinó en aquelles que tinguin capacitat per convertir-se en empreses". És el diagnòstic d'un home que tot just aquest octubre veu com la seva guia celebrarà els seus 30 anys d'existència "donant a conèixer a la gent les marques de vi existents. I sense interès a influir en el consumidor per fer que ens segueixi cegament. Al contrari, no volem deixebles bevedors. El que fem és orientar perquè després, a partir d'una puntuació, cada consumidor decideixi segons el seu criteri".
