-
Jaume Juan Magriñà
El concert homenatge a Jaume Juan Magriñà va satisfer amb escreix les expectatives generades, el bon record que va deixar en els que el vam conèixer va quedar palesos en el ple absolut que va registrar el teatre Bartrina el passat dissabte 16. Entre la concurrència abundaven els aficionats al jazz, però no era condició sine qua non, ja que el Jaume era una persona extraordinàriament versàtil que va sobresortir en diversos camps. A part de l'Associació d'Amics del Jazz va fundar el Trivial Club, que va començar sent una tertúlia d'enfants terribles i va acabar editant la revista satírica The Terrible Times amb Marc Melchor, el 1996. Editada a Reus en català, va mostrar algunes de les seves altres facetes: caricaturista, dibuixant de tires còmiques, comentarista cinematogràfic i articulista dotat d'un fi sentit de l'humor. Com a editor va saber captar la col·laboració d'escriptors tan vàlids com Xavier Amorós, Joaquim Mallafré, Natàlia Borbonès, Albert Compte, Joan Magriñà i dibuixants com Galiano i Napi. Però veient el programa de la celebració, era clar que prevaldria el vessant que més el va caracteritzar, el seu amor pel Jazz que va demostrar amb la creació de dues fites extraordinàries en la vida cultural reusenca:
Una és la fundació del llegendari Keyboard Jazz Lounge, un bar exquisidament decorat amb imatges de les principals figures de la música negra pintades per Juli Garola; el Keyboard disposava d'un escenari central on s'oferien actuacions en directe d'excel·lent nivell, només cal esmentar els teclistes Lou Benett, Monty Alexander, Kitflus i Ignasi Terraza, que va participar en l'homenatge gravant un vídeo on glossava la seva impagable labor.
L'altra monumental aportació del Jaume va ser la creació del Festival Internacional de Jazz de Reus en 2002, que va proveir els nostres principals teatres i sales de concerts de músics de primera categoria com Bill Evans, Kenny Garrett, Ahmad Jammal, Bebo Valdés, Chano Domínguez, Michel Camilo, Monty Alexander, Alvin Queen, Mulgrew Miller, Jimmy Cobb, Benny Green, Cyrus Chestnut i un llarg etcètera.
L'Associació Mas del Jazz, encarregada de la direcció musical de la gala, va aglutinar gran quantitat d'artistes que van tenir contacte personal amb el Jaume i han participat com a reconeixement a la seva tasca dinamitzadora en benefici del Jazz i la cultura local. Segons les seves pròpies paraules "Amb aquest concert pretenem donar un sincer i merescut tribut a Jaume Juan Magriñà i família. Tots els músics que hi participem (i més) sentim una immensa gratitud pels moments inoblidables que hem viscut al seu costat" Com que no va descurar la promoció dels bons jazzistes nascuts a Reus o establerts aquí, vam tenir l'oportunitat de veure'ls integrant el nombrós elenc que hi va participar.
Rosa Mateu Pena va dissenyar l'espectacle proposant una desconstrucció visual del Keyboard; com a fons d'escenari durant les actuacions hi havia una gran foto de l'interior i en primer terme, les autèntiques làmpades de taula del local, dos elements que ens van situar en aquell ambient intimista tan entranyable per tal que tornés a cobrar vida sobre l'entaulat. Amb l'ajut d'Elisabet Márquez va fer lectura d'uns extractes del llibre coral 'Cor de Jazz', mentre que el vèiem projectat en una recopilació d'imatges de diferents èpoques. Els seus nombrosos amics van escriure aquest llibre ple d'anècdotes autobiogràfiques que va recopilar Montse Farrés el 2012,
L'espectacle no podia començar millor, amb la veu del mateix Jaume Juan Magriñà anunciant un tema de Billie Holiday. Tot seguit, va entrar en escena la cantant Angie Rodríguez per a fer realitat aquella presentació pregravada, procurant emular amb la seva veu els ressons crepusculars de Lady Day. L'acompanyava Iván Sáez (saxo baríton) i Fernando García-Ramos (bateria) que havien actuat realment en el Keyboard el 2006 sota la tutela del Jaume que els va donar suport en la presentació del seu primer disc. Completaven el sextet el contrabaixista Jordi Mestres, el pianista Àlex de Castro i la trompeta de Joe Juanós. Brutal.
A continuació va tocar un altre dels veterans de la collita de 2006, el trompetista Xavi de la Salud que ens va regalar l'oïda amb una meravella de Duke Ellington en companyia dels saxofonistes Gerard Marsal (alt) i Sergi Castán (tenor) un dels factotums de la vetllada per haver facilitat el patrocini de l'empresa Schütz. Emociona pensar quan li hauria agradat al Jaume presenciar el que es va interpretar en el seu honor aquella nit; no puc recordar-ho tot perquè l'acumulació d'encerts va fer que passés el temps volant. Una nova mutació de l'elenc ens va permetre gaudir de l'estàndard What a Difference a Day Makes en la veu de Laia Masdeu, amb Kike Ordax al saxo tenor i el piano de Néstor Giménez.
El repertori va comptar amb un tema compost a propòsit per al nostre homenatjat que, lògicament, no podia faltar en el repertori; es tracta de "Groovin' for Jaume", compost "in illo témpore" per Ignasi Terraza i interpretat en viu per Pau Terol, amb el seu germà Joan a la bateria i Pau Lligadas al baix. Va ser molt emotiu escoltar-lo en aquest format de trio, impossible no en recordar-se del Jazz Connection que el Jaume va promocionar amb veritable entusiasme el 2002. Va ser qui els va escriure el llibret del CD comentant els temes. Sí, sí, també era escriptor, assessor i encara tenia més vessants. Entre actuació i actuació es va anar intercalant la seva veu en of, utilitzant gravacions procedents de Punt 6 Ràdio (ara LANOVA Ràdio de Reus) i Ràdio Reus on va conduir dos programes de Jazz. No us havia dit que també va ser locutor? Doncs sí, també radiava música de jazz amb una veu que sonava perfecta en antena.. i a més a més, promotor. Coincidint amb la primera edició del festival, va organitzar el Concurs de Jazz Amateur de Reus per a impulsar la carrera de joves promeses. I naturalment, va ser un bàrman consumat servint copes rera de la barra del Keyboard frec a frec amb la seva estimada Mayte i el seu fill Jimmy, com ho va demostrar preparant el coctail Just in time en el transcurs d'una entrevista que li va fer Josep Baiges, recuperada per a l'ocasió pel Canal Reus televisió.
I encara faltava la traca final d'aquesta tronada, una Big Band composta per una vintena de músics, tres pianos i dos contrabaixos alternant-se amb una secció de vent de quatre trompetes, quatre trombons i cinc saxos, amb Joan Terol a la bateria. Van interpretar temes de Neal Hefti, John Coltrane i Ahmad Jamal, dirigits per Néstor Giménez. Tan sols un núvol va entelar la felicitat del moment, només un núvol però carregat de pena per l'absència de la seva dona a causa d'un problema de salut. Mayte de Lorenzo no va ser-hi, però la teníem ben present. En aquestes circumstàncies li va tocar oficiar la cloenda al seu fill Jimmy en representació de la família; va fer una intervenció improvisada que els aficionats al jazz vam saber apreciar. El feeling era tan intens que no calen paraules per a expressar el batec trist i preciós a l'hora; el públic es va agermanar en un aplaudiment tan sentit i profund com el Jazz.
