-
Exterior de l'estació de Mont-roig del Camp, en una imatge d'arxiu
Google Maps
Reusdigital.cat entrevista l’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, qui el passat mes de juny va tornar a repetir com a batlle d’aquest municipi del Baix Camp. Després d’una etapa amb una majoria de govern sòlida, conformada per diferents formacions, el nou equip de govern ha encetat un període en què la geometria variable jugarà un paper important per assolir acords tot i que els primers mesos s’han solventat sense problemes i les primeres converses per aprovar els pressupostos fan plausible suports variats. A partir del gener, el municipi viurà intensament el desmantellament de l’actual via ferroviària, una demanda que ha unit a tots els afectats per reclamar una solució ràpida.
Tal i com assenyala Morancho, un cop els trens circulin ja pel nou traçat el 13 de gener Adif posarà fil a l’agulla immediat al desmantellament dels elements més perillosos i permeabilitzarà la zona. Pregunta.-A diferència de fa 4 anys, el govern del municipi es troba actualment en minoria.
Es troba còmode en aquesta situació?
En aquests primers mesos, la veritat és que sí. Estem en procés d’aprovar pressupostos, hem iniciat una ronda de contactes amb tots els grups i sortiran endavant encara que no sabem amb quant de suport. Els vuit regidors de govern que som (set del PSC més un d’independent de Plataforma Impulso Miami Mont-roig)estem fent feina, i estem contents.
Tenint en compte que l’acord amb ERC es va aproximar molt abans de la presa de posició, és possible que un dels acords per tirar endavant el pressupost vingui d’aquesta formació?
En un principi, el que hem fet respecte els pressupostos és parlar amb tots i tots ens han aportat algunes coses i estem en un punt d’intentar recollir alguna cosa de cadascun. Ens agradaria aprovar els pressupostos no per unanimitat, sinó que no hi hagués cap vot en contra i estem intentant treballar en aquest sentit.
El passat juny, Cs va votar afirmativament per la seva elecció com a alcalde i en canvi va ser l’únic grup que no havia donat suport al Pla estratègic. És un entrebanc dins la geometria variable amb la qual està treballant l’equip de govern?
És una opinió personal, però crec que en el moment en què Cs va votar en contra del Pla estratègic no va mesurar ben bé què estaven fent. En el moment de les negociacions vam fer diferents contactes i vam avançar una mica amb ERC un pacte que finalment no va sortir, i Cs ens va dir que ens donava suport sense res a canvi. El cert és que des de l’inici del mandat no ha votat res en contra i ara en els pressupostos tampoc ho farà, pel que ens avança, i crec que aquella va ser una decisió que de moment no està tenint repercussió i ja ens va bé aquesta manera de funcionar.
Una de les novetats del cartipàs és que la regidora més jove del consistori s’encarrega de transició energètica i ecològica. Quins reptes es fixen més enllà de l’estudi del contracte de residus?
La Cristina està fent molt bona feina. Estem en un punt de revisió de contracta i en aquests moments està molt concentrada en aquest aspecte. Tot i així, hem destinat per l’any que ve 20.000 euros per començar a treballar en el tema de transició energètica. Tenim un estudi fet que es va fer l’Associació de Municipis d’Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) en el qual ens marca una mica les línies estratègiques per tal de posicionar-nos dintre del territori com a capdavanters de transició energètica: en generació d’energia mitjançant plaques fotovoltaiques, incentivar l’autoconsum... fins i tot arrribar al punt de generar el suficient per després vendre al ciutadà. Tot plegat, és un tema que a partir del quart o cinquè mes del proper any començarem a treballar-lo, perquè creiem que és cabdal.
Vostè va parlar d’unió, estima i respecte en la relació dels nuclis que conformen el municipi en el seu discurs de presa de possessió. Continua veient necessària una consulta al municipi per incorporar el nom de Miami, com havia comentat el 2015 i s’havia recollit al PAM, tot tenint en compte que recentment s’ha posat en marxa una campanya ciutadana en aquest sentit?
Com a grup del PSC, l’any 2015, ja vam incloure dintre del nostre programa la consulta per tal que el nostre municipi integrés el nom de Miami, durant la redacció del PAM també es va incloure i dintre del Pla estratègic també s'hi fa alguna menció. Personalment, és un tema que tinc molt clar perquè és recollir una realitat segons la qual el nostre municipi està conformat per dos nuclis, un d'històric, Mont-roig, i l’altre, que és Miami. Per tal de buscar aquesta cohesió, res millor que traslladar el nom del municipi a la realitat. No s’ha encarat abans perquè el tema de l’1-O s’ha traslladat, en certa manera, també al nostre municipi, i introduir aquest debat crec que era més contraproduent que beneficiós, i vaig creure que era millor deixar-lo aparcat. Ara hi hagut un moviment ciutadà, i evidentment que recollim aquesta sol·licitud i durant l’any que ve hem de veure com ho posem en marxa per tal que els ciutadans diguin si hi estan d’acord, amb un petit debat que és molt bo, i una vegada que els ciutadans diguin si ho estan, mitjançant la fórmula de consulta, iniciar políticament i administrativament aquesta integració del nom de Miami Platja en el nostre municipi.
Quines darreres novetats hi ha sobre el corredor del Mediterrani?
Definitivament, el 13 de gener deixen de circular trens per la via actual i durant aquella setmana i les següents el que fan és desmantellar la part més perillosa: catenària, coure, i tot això. Més endavant, vindrà la part de desmantellar el que són travesses, les pedres i el que és la via. Mentre això no arribi, estem amb converses amb Adif per condicionar una sèrie de punts per tal que els vehicles ja puguin passar i permeabilitzar-la. D’altra banda, el secretari de Mobilitat ens ha convocat als alcaldes afectats el dia 9 de gener per parlar d’aquest tema. Personalment, amb l’alcalde de l’Hospitalet i jo, l’últim cap de setmana de novembre vam estar reunits amb la subdirectora de projectes i infraestructures d’Adif i vam estar parlant del projecte de reestabliment de l’espai. Nosaltres apostem per la Via Verda i dintre del departament d’Adif estan redactant un projecte en què es desmantella tot i es restitueix tal i com vam demanar. En aquest aspecte, el Ministerio ja fa mesos va encarregar a un estudi d’arquitectura aquest projecte, i nosaltres hem fet les nostres aportacions i en aquesta reunió ja vam posar damunt la taula els primers plànols del resultat. La veritat és que estan fent una feina molt bona i vam sortir molt contents, perquè realment han recollit tota la sensibilitat i estan fent un projecte molt interessant més enllà del que nosaltres els hem aportat. Ells tenen previst, en els propers tres mesos, tancar aquest projecte i quan nosaltres estiguem tots d’acord, ho convertiran en projecte executiu i a continuació faran ja l’adjudicació. Adif té molt clar que la declaració d’impacte ambiental que anava lligada amb el projecte de la nova via s’ha de fer sí o sí, i deia molt clarament que s’havia de desmantellar i integrar dins de l’espai actual. Potser tot això no és una realitat fins el 2022, perquè tots els processos són llargs, però evidentment la màxima predisposició amb els responsables d’Adif a nivell de la zona en qüestió de veure aquests passos.
El passat mes de novembre va iniciar-se la segona fase de la rehabilitació de Mas Miró. Com van, aquestes obres?
Van segons les dates fixades i està previst que s'acabin sobre les dates que havíem calculat. Aconseguirem tenir més espais per visitar dintre del mas i, a més a més, dotar-lo d’accessibilitat per les persones amb mobilitat reduïda. És un pas més dintre del projecte de Mas Miró i la veritat és que està anant força bé perquè el suport de l’Estat i la família està sent molt important.
S’ha avançat en la vinculació de la Generalitat a aquest equipament?
Quan es va nomenar la nova consellera li vam enviar una carta per convidar-la a venir; tenia previst venir al mes de novembre i ho ha endarrerit cap a mitjans de gener. Un cop més, nosaltres els demanarem que s’integrin dins la junta del patronat i una implicació com a Generalitat dintre del projecte. Això és el que hem fet des del primer dia amb els diferents consellers que hem anat coneixent.
Fa uns mesos es van denunciar pintades i amenaces al cotxe d’una de les regidores de la xorporació. Quin clima de convivència hi ha ara al municipi?
Va ser una cosa puntual que no ha tingut més transcendència. Quan passen aquestes coses tens dues opcions: no dir res perquè no tingui repercussió i que els que ho fan no tinguin notorietat, o denunciar-ho. En aquest cas, vam denunciar-ho i ja està. No hi ha hagut més cosa per preocupar-se ni mal ambient al carrer.
S’han iniciat les obres de la plaça de Miramar i s’ha anunciat la revitalització del nucli antic del municipi a més d’altres actuacions per dinamitzar els establiments. Quina radiografia fa, d’aquest entorn i quines potencialitats volen treballar?
Després d’un procés de participació i consulta realitzat entre els mesos de març i abril, hem apostat per començar a tirar endavant l’acció d’intentar que la revitalització del nucli antic pivoti des de la cultura i l’art, a través d’una sèrie d’elements arquitectònics i d’edificis que ho fan possible. A més, ens acompanya Miró. Unides aquestes coses, hem creat un grup de treball del poble que té ganes de tirar endavant aquest projecte i que s’ha constituït en associació. A partir d’aquí, som en negociacions per adquirir una casa del nucli antic, el portal de la Canal, i convertir-la també en un espai que volem que sigui un 'coworking 'd’artistes. És un projecte molt incipient, però que pot generar una economia i una forma de viure dintre de la cultura i de l’art que ens poden ajudar bastant, tot i que intentem que hi hagi implicació de la gent, que no sigui una iniciativa liderada per l’ajuntament.
Vostè és regidor de l’ajuntament des del 1999 i inicia el seu tercer mandat com a alcalde. Ha decidit si tornarà a repetir com a alcaldable?
Si estic animat, si tinc forces, i si crec que encara puc aportar coses al meu poble, em presentaré. El que no faré mai serà fer-ho per fer-ho. Pot sonar egoista, però si vull fer coses per als altres, primer m’haig de sentir bé jo. Crec que cada municipi és diferent, hem tingut alcaldes que han estat durant molt de temps i han fet una gran tasca, un exemple és el de Poblet, i és al final la persona i les seves circumstàncies que poden fer més o menys. I al final, són els ciutadans els que decideixen.
