Un espai d'acollida a la diversitat

El passat 5 d'octubre es va inaugurar l'exposició que commemora els 15 anys de trajectòria del Casal de les dones de Reus. La regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l'Ajuntament, Montserrat Flores, en fa balanç per a Reusdigital.cat. En destaca el seu caràcter "obert i integrador" i apunta als "reptes de futur" que s'albiren a l'horitzó en un context de present (i de futur) marcat per les conseqüències de la pandèmia de la covid-19. De cara a les properes setmanes, sempre i quan la situació sanitària ho permeti, s'han previst altres accions per posar en valor aquesta dècada i mitja de tasca social a la ciutat. 

Dones i aigua

En aquest sentit, i sobre la mostra fotogràfica que pot veure's al Casal de les dones (fins al dia 30 d'octubre), Flores subratlla que s'ha volgut vincular la feminitat i l'aigua en tractar-se "de dos conceptes amb força i dinamisme", i també per posar l'accent en quelcom "que flueix". '15 anys D'ONAdes', en essència, repassa l'evolució de l'espai des dels seus inicicis al carrer de Santa Teresa fins a l'actualitat. I ho fa a través d'imatges captades per persones relacionades amb el servei, i que "han fet del Casal de les Dones un referent", celebra la regidora.

Prova que el Casal de les dones ha esdevingut un paradigma al territori, manifesta Flores, és que en activitats dutes a terme hi hagut particulars, representants d'entitats i administracions que han descrit l'espai reusenc com "una inspiració" en projectes similars que s'han volgut impulsar al país. La clau, assenyala la regidora, és el "caràcter únic" del servei. "No és només un espai de socialització, que també, sinó que aplega i acull moltes altres circumstàncies i realitats", detalla. En aquesta línia, destaca "la visió moderna i de futur" que van tenir 15 anys les seves impulsores. "Si bé va ser concebut per acollir la diversitat, és evident que en aquell moment es va tractar d'una eina nova d'integració", diu. 

Temps de reflexió per la pandèmia i el confinament

Un altre tret característic del casal és que integra el Servei d'informació i atenció a les dones (SIAD). Es tracta d'un espai desplegat per la Generalitat, però que en altres municipis es desenvolupa a les oficines dels Serveis Socials o a les dependències dels cossos de seguretat municipals. "Aquí, però, el que ens diferencia és que quan una veïna ve al SIAD entra a un espai que és un centre cívic, on s'hi fan tallers i moltes altres activitats. Això normalitza la seva situació i hi treu pressió", raona Flores. L'any passat hi va haver 504 atencions, i al primer trimestre d'enguany n'han estat 217. En aquest últim cas, cal tenir en compte que s'ha fet atenció telefònica a causa del confinament per la pandèmia. 

I és que, de fet, i com per a tantes altres entitats i organitzacions, la covid-19 ha generat un exercici de reflexió i d'anàlisi internes al Casal de les dones. "Hem observat que el confinament ha canviat algunes coses. Ha valoritzat les feines de cura, sovint una tasca de dones, perquè hi ha hagut col·lectius vulnerables i canalla que ha necessitat una major atenció", apunta Flores. També s'han detectat altres canvis, aquests socials. "Ha canviat la forma de trobar-se, en especial si parlem de les dones grans. Hi ha hagut grups de dones que s'han deixat de reunir, al Casal de les dones, i que ara s'han readaptat a la situació i es divideixen en grups per fer les seves activitats", precisa. Que s'hagin potenciat les activitats en línia, amb tot, també ha estat positiu. "Hem tingut ponents de molt nivell i s'han pogut organitzar iniciatives amb certa facilitat", assenyala la regidora. 

Igualment s'ha aplicat una mirada àmplia a l'hora d'avaluar la tasca del Casal de les dones en tots aquests 15 anys, a l'hora de detectar els punts on calgui incidir per difondre la seva missió. Flores exposa, en aquesta línia, que "cal entrar en sectors socials que es plantegen que la situació actual ja és d'igualtat. N'hi ha que es pensen que com hi ha determinades lleis, no cal lluitar. Hem d'obrir els ulls a molts que no volen veure que encara hi ha desigualtats, i cal centrar-se en els joves que són a secundària".